Èxit republicà

Trump assaboreix la seva primera gran victòria legislativa, la reforma fiscal

El president dels EUA parla d'"increïble regal de Nadal per als treballadors" i destaca que "essencialment acaba amb 'Obamacare'"

La pressió dels grans donants republicans ha sigut clau per accelerar l'aprovació a les cambres

zentauroepp41381733 trump171220215701

zentauroepp41381733 trump171220215701 / SAUL LOEB

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Donald Trump té el que volia i començava a necessitar: una gran victòria legislativa que presentar en el seu primer any com a president dels Estats Units. Ahir, després d’una votació de matinada al Senat i la repetició per qüestions burocràtiques d’un vot a la Cambra baixa, el Congrés dels Estats Units va donar llum verda a una reforma fiscal tan ambiciosa com controvertida. I tot i que encara queden tràmits que superar perquè Trump pugui estampar la seva firma en la llei d’ocupacions i retallades d’impostos, l’esperit de celebració es va desfermar a la Casa Blanca.

El president, en declaracions abans d’una reunió amb el seu Gabinet, va parlar d’«una victòria històrica per al poble americà» i d’«un increïble regal de Nadal per a americans que treballen durament». Va tuitejar amb el mateix entusiasme amb què va regar un comunicat oficial, en què es podia llegir: «Estem posant un propulsor al motor de la nostra economia. Amèrica torna a guanyar i creixem com mai abans. Hi ha un gran esperit d’optimisme estenent-se per la nostra terra».

   

 Trump va organitzar també al jardí de la Casa Blanca un acte per celebrar l’aprovació d’una llei que representa la retallada d’impostos més gran als Estats Units des de la que va realitzar Ronald Reagan els anys 1981 i 1986. Però com va passar amb aquells, aquests presenten seriosos riscos de disparar el dèficit. I només la convicció de Trump i els republicans que es produirà un impuls a l’economia que dispararà el creixement fins al 4% permet que surtin uns comptes que han d’equilibrar el dèficit d’1,4 bilions de dòlars que deixaran d’ingressar les arques públiques la pròxima dècada.

L’eufòria de Trump té altres motius. Com va reconèixer ell mateix, l’aprovació de la llei li ha permès assestar a la reforma sanitària de Barack Obama el cop que ell i el Congrés van fracassar estrepitosament a donar abans. S’elimina a partir del 2019 l’obligació d’assegurar-se, un pas que segons les anàlisis deixarà 13 milions de persones sense assegurança i dispararà el preu de les pòlisses, però per a Trump és una victòria. «Essencialment hem revocat l’Obamacare», va presumir el president, que va celebrar també un altre aspecte de la llei que no té res a veure amb impostos: l’obertura de l’Àrtic a Alaska a les perforacions petrolíferes.

ÈXTASI REPUBLICÀ

No només el president es mostra en èxtasi polític. La retallada d’impostos ha sigut un somni llargament acariciat i perseguit pels líders republicans al Congrés, en especial l’speakerPaul Ryan. I el seu afany a tirar endavant la reforma fiscal explica en gran part que hagin suportat les tensions amb el president i hagin callat davant de moltes de les seves accions i paraules més controvertides i allunyades de l’heterodòxia conservadora.

Notícies relacionades

 Aquest afany té, a més a més, una altra arrel: la reforma fiscal era una de les exigències dels grans donants republicans. I mai com fins en aquest procés havien reconegut els congressistes tan obertament que treballen al dictat dels que els financen. «Els meus donants bàsicament estan dient: ‘Aproveu-ho o no em truquis mai més’», va explicar amb inusual franquesa recentment el congressista Chris Collins.

 Amb les eleccions legislatives del 2018 al punt de mira, la reforma fiscal es convertia, d’aquesta manera, en una necessitat per als congressistes per dues raons. Una és mirar de mantenir el vot dels treballadors i la classe mitjana, que veuran retallats els seus impostos des de l’1 de gener (encara que per a ells són temporals i no permanents com els de les grans corporacions i la reforma de moment només és vista amb bons ulls per un terç de la població). L’altra raó era assegurar que els grans donants mantenen el suport econòmic a les seves campanyes. L’aixeta segueix oberta.