Brussel·les pitja el botó nuclear contra Polònia

Després de mesos d'amenaces, ultimàtums i desafiaments, la sang ha acabat arribant al riu. La Comissió Europea ha fet aquest dimecres un pas sense precedents en la seva història a l'activar l'article 7 del Tractat de la UE contra Polònia. Una espècie de botó nuclear per castigar els Estats membres quan es constata una "violació greu i persistent" dels valors europeus com l'Estat de dret i que podria acabar amb la retirada dels drets de vot de Varsòvia al Consell, el pitjor càstig que un país de la UE pot patir a mans dels seus socis.

"Hi ha un risc seriós d'una bretxa a l'Estat de dret", ha alertat el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans. "Però no hi havia cap més opció. La situació no només no ha millorat sinó que ha empitjorat". A Brussel·les se li han acabat les opcions però, sobretot, la paciència. Les relacions entre Varsòvia i la Comissió Europea fa mesos que havien arribat a un carreró sense sortida. El diàleg polític entre les dues parts estava trencat des de feia temps, la interlocució era nul·la i els intents per convèncer el Govern polonès de fer marxa enrere a la seva controvertida reforma judicial, que supedita la justícia al poder polític, no han tingut èxit.

"Sempre estarem disposats a rellançar el diàleg amb les autoritats poloneses i viatjar a Varsòvia. Estem disponibles les 24 hores del dia però fins ara hem rebut els mateixos senyals", ha afegit Timmermans. El president, Jean-Claude Juncker, li ha enviat una carta al nou primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, en què el convida a viatjar a Brussel·les el pròxim 9 de gener per obrir una nova via de diàleg.

L'Executiu comunitari va decidir llançar el procediment contra Polònia el 2016, arran de la controvertida reforma del Tribunal Constitucional polonès. El Govern liderat per l'ultranacionalista partit Llei i Justícia (PIS), que va arribar al poder a finals del 2015, va decidir completar-la amb una reforma general del sistema judicial que permetrà al ministre de Justícia, per exemple, destituir jutges quan li sembli i nomenar tots els presidents dels jutjats ordinaris així com destituir membres del consell nacional del poder judicial.

Dit planerament aquest estiu passat pel vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, "els jutges serviran a plaer els líders polítics i dependran d'ells" en el que és "una clara amenaça sistèmica contra l'Estat de dret". Aquest diagnòstic no ha canviat. "Les nostres preocupacions augmenten. En un període de 2 anys s'han adoptat tres lleis que posen en entredit la separació de poders i la independència judicial. Tot el sistema judicial es veu afectat. El resultat és que la majoria que governa interfereix en la composició i administració d'aquestes autoritats fent que la independència judicial sigui pràcticament inexistent", ha advertit aquest dimecres. 

Unanimitat necessària

Notícies relacionades

El procés de la UE contra Polònia, en quatre claus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L'aplicació del càstig, no obstant, no serà senzilla. No n'hi ha prou que Brussel·les hagi decidit que Polònia ha incomplert la lletra del Tractat. És necessari que els governs de la UE el secundin. Primer en una fase preventiva del procediment en què quatre cinquens dels Estats membres haurien de constatar que hi ha "un risc clar" de vulneració dels principis de la UE. Abans de prendre esa decisió, Polònia tindrà dret a ser escoltada i el Consell podrà adoptar recomanacions.

Si el Govern polonès segueix fent oídos sordos, el Consell Europeu podrà decidir per unanimitat l'existència d'una vulneració. Una possibilitat molt remota donat que hi ha socis fidels com Hongria que han assegurat que bloquejaran la decisió. Solo si superés aquest examen amb deu es produiria l'eventual retirada dels drets de vot al Consell, que podria aprovar-se per majoria qualificada. En el cas d'Hongria, el seu Govern també fa mesos que està en el focus de Brussel·les per la deriva autoritària del seu primer ministre, Viktor Orban, però l'hongarès, membre del PPE, mai ha trencat els canals de comunicació amb el Berlaymont, com és el cas dels polonesos.