Berlín, un any després de l'atemptat

Fa fred. La boira, la pluja i els primers flocs de neu desperten la Breitscheidplatz de Berlín. El dia gris no evita que la gent passegi pels comerços d'aquest mercat nadalenc poblat per arbres i llums de colors. Fa just un any tot aquest espectacle festiu vas ser atropellat pel terror. Era mitja tarda quan un camió va envestir l'ala nord del mercat, va matar 12 persones i en va ferir 68. Alemanya acabava de viure el seu primer gran atemptat terrorista. Entre els comerços i la famosa catedral derruïda del Kaiser Guillem II, flors i espelmes recorden els que van morir.

Malgrat la tragèdia, un any després la vida segueix amb normalitat. Ana, de 26 anys, va tenir sort. Aquell 19 de desembre al migdia la seva cap li va demanar que deixés la parada de creps on treballa, just al lloc de l'atemptat, per despatxar en una altra al carrer de davant. "Vaig veure gent corrent. Tenia por, vaig pensar que hi havia algú amb una pistola", explica, confiada que fets com aquests no tornin a passar.

Sonen nadales, se serveix vi calent i se sent olor de fregit per tot arreu, però alguna cosa ha canviat. Un furgó policial vigila l'entrada i els blocs de formigó s'han convertit en un nou element decoratiu per als mercats nadalencs alemanys que van tornar a aixecar la persiana a finals de novembre. David, acabat de llicenciat com a politòleg a Bremen, ven figures per als arbres en una caseta de fusta situada al costat on va impactar el camió. La plantilla de treballadors, assegura, és nova. "Penso en això cada dia quan arribo. És una sensació molt estranya, però els comerciants prefereixen centrar-se a vendre i no pensar en terrorisme", explica.

Sota la superfície, el nerviosisme és més palpable. En les últimes dues setmanes, dos paquets sospitosos han fet saltar l'alarma en mercats nadalencs de Potsdam i Berlín. En tots dos casos, ensurts en fels quals s'ha descartat ràpidament qualsevol hipòtesi terrorista. No obstant, els avisos en la premsa nacional evidencien aquesta sensació de vigilància constant.

Xarxa gihadista

La setmana passada una investigació del diari Die Zeit va revelar que Anis Amri, autor de l'atac, no va actuar en solitari, com s'havia apuntat fins ara, sinó que va perpetrar l'atac en col·laboració amb una extensa xarxa gihadista que opera a Alemanya. Segons documents de la investigació oficial, el jove va ser captat per una cèl·lula radical instal·lada als Estats de Rin del Nord-Westfàlia i la Baixa Saxònia, des d'on se li va indicar els passos que ha via de seguir. Abans d'arrasar amb un camió el mercat de la Breitscheidplatz berlinesa, Amri es va reunir amb el salafista iraquià Ahmad Abdul·lah, líder de l'Estat Islàmic a Alemanya, amb qui tenia una "relació exclusiva" i que actualment és a la presó esperant judici. Va ser presumptament Abu Walaa, com se'l coneix, qui va autoritzar l'"execució de l'atac".

Errors policials

En el seu primer aniversari, el cas encara té molts altres interrogants. Anis Amri va ser abatut a trets a Milà quatre dies després de l'atac. En la seva fuga, el terrorista tunisià es va escapar de la policia alemanya i va fugir del país passant per Chambéry, a França, abans de ser caçat. ¿Com es va poder passejar per mitja Europa? Segons s'ha sabut, les autoritats van cometre greus errors que no van aconseguir frenar el pitjor atac terrorista que ha viscut Alemanya en els últims anys.

Mesos abans de l'atac la policia va detenir Amri, pendent de deportació després d'haver-li sigut denegat l'asil, però va tornar al carrer. Tot i que encara es desconeixien els seus vincles gihadistes hi havia evidències per detenir-lo per altres casos com tràfic de drogues, que també consumia. Les autoritats van dictaminar una vigilància durant sis mesos que es va reduir a només sis setmanes. Segons el principal investigador del cas, l'antic fiscal Bruno Jost, la policia va manipular posteriorment aquests informes per intentar tapar la seva negligència. Tres estats segueixen investigant els fets.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Als errors policials s'hi suma la mala gestió del Govern. Pocs dies després de l'atemptat, les víctimes i els familiars van saber que no rebrien cap indemnització per part de l'Estat. Després d'un any de queixes en què van assegurar haver-se sentit "abandonats" pel Govern, la cancellera Angela Merkel va rebre ahir el representant de les víctimes per primera vegada en una reunió a porta tancada.

Mentrestant, les flors i les espelmes segueixen recordant les víctimes en ple cor de la Breitscheidplatz sota la curiosa mirada de turistes com José, pare de família colombià. "És molt impactant veure les mostres de condol, però el que va passar no impedirà que tornem al mercat", argumenta.