Humiliant i transcendent derrota de Trump a Alabama

A base de tuits, Donald Trump intenta maquillar-ho, però dimarts, a Alabama, el president dels Estats Units va rebre una sèrie d’humiliants cops que el deixen marcat políticament i personalment. Doug Jones, un antic fiscal, es va convertir en el primer demòcrata elegit per al Senat en un quart de segle al conservador estat del sud. Ho va fer derrotant Roy Moore, un polèmic candidat extremista esquitxat per acusacions d’agressions i assetjament a adolescents fa quatre dècades, al qual Trump havia recolzat públicament ignorant la nova consciència de tolerància zero davant els escàndols sexuals que s’estén al país.

El resultat té transcendents conseqüències. Redueix encara més, fins a 51-49, la prou fràgil majoria republicana a la Cambra alta, cosa que dificulta l’agenda legislativa del president i del Partit Republicà. Ja van veure fracassar estrepitosament el seu intent de tombar la reforma sanitària de Barack Obama i no poden permetre’s més d’una deserció amb el nou repartiment al Senat si volen tirar endavant la seva controvertida reforma fiscal. Potser per això ahir pitjaven l’accelerador per intentar votar la proposta de llei la setmana que ve, malgrat les protestes dels demòcrates, que demanen esperar que el seu nou senador arribi a la Cambra.

El que va passar a Alabama també recorda a Trump que flaquegen tant l’estratègia populista que va ordir amb l’agitador de la dreta radical Steve Bannon com la coalició de votants que li va servir per arribar a la Casa Blanca. I les urnes li envien el missatge que no tot s’hi val. Sembla que encara hi ha límits.

Com ja va passar al novembre en eleccions estatals, la resistència a Trump s’ha plasmat a Alabama en una històrica victòria demòcrata en un feu republicà que el president es va emportar còmodament l’any passat amb 28 punts d’avantatge sobre Hillary Clinton.

Concretament, a Alabama ha tingut un paper clau l’alta participació de votants negres, el 30% de l’electorat, entregat el 98% al demòcrata Jones, i on en particular ha sigut transcendental la mobilització de les dones. I encara que la profunda bretxa racial de l’estat segueix evidenciant-se amb el domini de Moore entre el vot blanc, hi ha hagut una deserció en aquest grup de votants als suburbis, un altre factor extremadament preocupant per a Trump i els republicans en pròximes cites electorals.

El cas d’Alabama ha sigut especial perquè el septuagenari Moore, un antic jutge expulsat dues vegades del Suprem estatal per no respectar les lleis, ultraconservador cristià, islamòfob, homòfob i acusat d’haver forçat o intentat relacions inapropiades amb adolescents quan rondava la trentena, era un candidat massa tòxic fins i tot per a alguns republicans. El senador Richard Shelby, per exemple, va anunciar que li resultava impossible votar-lo. I ell es compta entre l’1,7% dels votants que van anul·lar el seu vot escrivint un nom alternatiu, una rebel·lió que, com va assumir Trump, ha tingut un fort impacte en uns comicis decidits a favor del demòcrata Jones per només un 1,5% d’avantatge.

Notícies relacionades

Trump acusa les dones que denuncien assetjament sexual d'inventar-se històries

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El cas d’Alabama també és l’última encarnació de la guerra civil en què viu sumit el Partit Republicà des que amb clars objectius electoralistes va obrir les seves portes a moviments extremistes, primer el Tea Party i després la dreta nacionalista de supremacistes blancs de Bannon. Encara que l’aparell va intentar frenar Moore i va aconseguir que Trump recolzés el seu rival en les primàries, va fracassar i Moore va ser elegit candidat.

Quan The Washington Post va revelar al novembre les acusacions sexuals en contra seu, líders republicans al partit i al Congrés van intentar distanciar-se d’ell, li van retirar el suport econòmic i el van instar a abandonar. Però Trump, que en primàries havia ignorat Bannon, va decidir recolzar el polèmic Moore en la recta final de la campanya. El Partit Republicà va abandonar de nou els seus principis i va seguir el president. Dimarts tots ells –Trump, Bannon, els republicans i Moore– van perdre.