Fre al pla europeista de Macron

La crisi política derivada de la incapacitat d’Angela Merkel per formar Govern a Alemanya és una mala notícia per a Emmanuel Macron. La seva victòria en les eleccions franceses del mes de maig passat es va rebre amb alleujament a Brussel·les, no tan sols perquè va barrar el pas al populisme del Front Nacional, sinó també perquè ho va fer amb un discurs marcadament europeista i la promesa de revitalitzar l’eix francoalemany per donar oxigen al projecte europeu.

El jove president francès va presentar el 26 de setembre a la Sorbona el seu full de ruta per transformar la Unió Europea a l’espera que Merkel revalidés el càrrec al capdavant de la cancelleria per posar-lo en marxa. Per això, l’incert escenari alemany posa ara en perill el seu projecte reformista.

Ni l’Europa de dues velocitats, ni un govern econòmic per a la zona euro –amb un ministre i pressupostos propis controlats pel Parlament– ni l’Europa de la defensa, ni la gestió eficaç del flux migratori podran fer-se sense un interlocutor fort a Berlín. El planeta alemany i el francès han d’estar alineats.

«Durant cinc anys, el motor alemany funcionava a ple rendiment i el francès estava gairebé parat. Ara hi ha dubtes sobre el motor alemany just quan el francès s’encén amb Macron», resumia gràficament a Europe 1 l’eurodiputat conservador Alain Lamassoure.

La frenada de la locomotora alemanya orienta les mirades cap a l’Elisi, on el discurs oficial és que la nova situació reforça la necessitat que França prengui la iniciativa i continuï treballant en un projecte ambiciós amb el seu soci alemany. Macron va parlar diumenge a la nit amb Merkel per expressar-li el seu suport i subratllar que França necessita un soci «estable i fort» per avançar junts.

Molt actiu en l’escena internacional des de la seva arribada al poder, el president francès assumeix cada vegada més el paper de referent en una UE addicta a les crisis. La paradoxa és que, sense la fortalesa de l’eix francoalemany, aquest lideratge és insuficient per reformar la UE. «Macron no pot ser l’únic líder a Europa. La crisi a Alemanya contraria els seus plans», subratlla el director de l’Institut Jacques Delors, Sébastien Maillard.

Agafar les regnes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

No obstant, com revela el diari Politico, en els cercles del poder francès alguns pensen que el fracàs de les negociacions a Berlín «podria donar al president francès, si la situació es gestiona bé, una bona ocasió de mostrar que és l’únic dirigent europeu rellevant que es manté dempeus, disposat a assumir les regnes que se li acaben d’escapar a Merkel».

Una tesi que, amb un interessant matís, sosté Time. En la seva edició de novembre, la revista dedica la portada al president francès amb el titular següent: El pròxim líder d’Europa… només si és capaç de liderar França.