John Carlin: "Per a Mandela Catalunya hauria sigut bufar i fer ampolles"

zentauroepp40979560 barcelona  17 11 2017 john carlin escritor y periodista brit171117203605

zentauroepp40979560 barcelona 17 11 2017 john carlin escritor y periodista brit171117203605 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

John Carlin va ser ahir al Fòrum Cornellà Creació, on va repassar els temes de més candent actualitat i  dels quals més ha escrit.

 

–Vostè ara viu a Londres. ¿Com es veu des de Londres el que està passant a Catalunya i Espanya?

–La gent està molt perplexa. Tenia una altra imatge d’Espanya. La imatge d’un país políticament estable, modern i amb actituds molt modernes i progressistes. Això ha sigut una colossal sorpresa per als britànics. La percepció general, agradi o no als de Madrid, és que han demostrat una barroeria extraordinària.

 

–I si el Govern espanyol ha actuat amb barroeria, ¿com han actuat els líders independentistes?

–No sé si és romanticisme, irresponsabilitat, infantilisme, barroeria o cinisme, o potser una barreja de tot plegat. L’1-O no va ser un referèndum. M’irrita que tothom en digui referèndum. I el més curiós és que Rajoy caigui en això. Va ser una manifestació, gran, de carrer, amb teatre polític, mobilització per pressionar. El fet que Madrid, l’establishment polític i mediàtic, l’acceptés com a tal, per a mi demostra les ganes que tenien de barallar-se.  La cosa òbvia, la cosa assenyada, era ignorar-ho. Per un altre costat, que Puigdemont i companyia, basant-se en aquest referèndum que no va ser un referèndum, diguin que tenen mandat i legitimitat per declarar la independència és grotesc, absurd. Demencial.

 

–¿Com veu ara la Gran Bretanya? ¿Un país penedit del brexit

–No. Hi deu haver gent que sí, però en general no he vist gaires penitents flagel·lant-se pels carrers. Però el que penso cada dia des de fa mesos és que, ¡sisplau, en quin embolic més espectacularment innecessari no han entrat els britànics! Una economia que anava millor que qualsevol altra economia d’Europa en aquell moment, un atur ridículament baix, amb tot a favor... 

–¿El va sorprendre més el brexit 

–Vaig viure molt de prop tres votacions: la del brexit, el referèndum dels acords de pau de Colòmbia i Trump. I tots tres casos són demencials. Però el cas de Trump crec que és el més boig de tots.  Podem ser tots molt crítics amb Rajoy. Però Rajoy és Nelson Mandela, John Kennedy i Abraham Lincoln al costat de Trump. 

–Vostè va conèixer Nelson Mandela.  ¿Hi ha en l’actualitat algun dirigent que se li acosti una mica?

–Que jo sàpiga, no. Però vull pensar que hi ha algú per aquests mons de Deu en algun lloc que jo no conegui. El que jo vaig veure quan vaig anar a Sud-àfrica és que hi havia moltíssims minimandeles, negres i blancs, que compartien aquella generositat, aquell pragmatisme i aquella intel·ligència política de Nelson Mandela. És a dir, que potser hi ha minimandeles per aquests mons de Deu. Però no en el lideratge mundial al qual es refereix.

–En el lideratge mundial, hi veu intel·ligència política?

–Jo crec que potser Angela Merkel és el millor que jo he vist pel que fa a estadista. Una persona que està per sobre dels vulgars interessos personals o partidistes i que pensa a nivell nacional i a nivell europeu.  Un dels grans mèrits de Merkel és que no intenta aixafar els seus rivals, sinó copar-los. ¡Que diferent del que ha fet Rajoy!. Em sap greu, però no puc evitar tornar al tema aquest d’aquí. Si Mandela hagués estat al lloc de Rajoy el 2012, després de la gran manifestació que hi va haver, ho hauria resolt en una setmana. Bufar i fer ampolles. 

Notícies relacionades

–¿Com? 

–Mandela hauria vingut a Barcelona la setmana següent, hauria convocat totes les forces polítiques, econòmiques i sindicals a una reunió en un lloc emblemàtic, com el Palau de la Música, com a mostra de respecte. Fas un discurs en què comences amb bona nit a tothom. Demanes perdó per no parlar català millor, reconeixes que el poble català té motius per sentir que ha sigut maltractat. Ho reconeixes però dius que consideres que som més forts junts, fas bromes amb el pernil, aixeques aplaudiments. Proposes un diàleg estructurat entre el Govern i Catalunya, acabes citant Josep Pla  i gairebé s’acaba el tema... L’essència de tot això és el respecte. Als meus amics catalans que amb gran sorpresa per a mi s’han convertit a l’independentisme, quan els pregunto per què sempre responen els mateix: falta de respecte.