Mugabe, el líder més longeu

Amb 93 anys d’edat i 37 en el poder, Robert Mugabe –el president més longeu del planeta i l’únic que ha administrat Zimbàbue des de la seva independència colonial– viu moments difícils.

Mestre de professió i de formació catòlica, Mugabe va pujar al poder el 1980 com l’heroi que havia aconseguit la independència de l’antiga Rhodèsia, que va passar a anomenar-se Zimbàbue. Una popularitat que, 37 anys després, ha perdut gairebé completament. La crisi econòmica que pateix el país africà i les reiterades violacions als drets humans han portat Zimbàbue al caos polític i social.

Als anys 80, després de complir una condemna de 10 anys a la presó, el zimbabuès va fundar l’Exèrcit d’Alliberament Nacional Africà de Zimbàbue (ZANLA, en les seves sigles en anglès), amb el qual va lluitar contra la minoria blanca racista que controlava el país i on havia establert un apartheid. Després d’aconseguir la independència de la Gran Bretanya, el febrer de 1980 es van celebrar a l’antiga colònia les primeres eleccions democràtiques. Uns comicis en què Mugabe va obtenir el 63% dels vots, convertint-se així en el primer ministre del país.

En les seves primeres legislatures, Mugabe va impulsar polítiques socials amb les quals va aconseguir una millora considerable en les condicions de vida dels ciutadans i una reducció dràstica de l’analfabetisme. No obstant, la seva Administració aviat va començar a assemblar-se al règim totalitari contra el qual havia lluitat gran part de la seva vida. El seu màxim error va ser, probablement, la dura repressió que va portar a terme contra l’oposició política liderada per Joshua Nkomo.

 Gukurahundi és el nom amb què van batejar la matança que les forces militars, liderades per Mugabe, van realitzar el 1982 i 1987 amb el pretext de lluitar contra els opositors al Govern. Van morir 20.000 civils, la majoria d’ètnia Ndebele.

L’última gran crisi que ofega el país va esclatar el 2000, quan Mugabe va decidir expropiar milers de territoris de grangers blancs. Aquesta acció va implicar una enorme escassetat d’aliments i va causar una devaluació monetària, una inflació superior al 14.000% i un índex d’atur que, avui dia, encara supera el 80%.

Crítiques internacionals

Notícies relacionades

L'Exèrcit deté Mugabe i pren el control de Zimbàbue

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

L’organització Human Rights Watch va denunciar el 2016 els abusos policials contra les protestes ciutadanes d’aquell mateix any per l’elevada pobresa, la corrupció política i la falta d’una reforma electoral. Les autoritats del país van usar canons d’aigua, gasos lacrimògens i van apallissar i van arrestar indiscriminadament els activistes que es manifestaven.

Des del 2002, la Unió Europea i els Estats Units han imposat a l’Executiu de Mugabe diverses sancions, que inclouen la congelació d’actius i la prohibició de viatjar del president. Mugabe, no obstant, ha trobat en la Xina la seva vàlvula d’escapament davant la generalitzada aversió internacional.