Les reformes de Macron arriben a la universitat

Emmanuel Macron continua desplegant el seu programa reformista amb el ritme imparable que el va conduir a l’Elisi fa sis mesos i l’estil provocador que s’està convertint en marca de la casa. L’última reforma que el Govern ha posat damunt la taula trenca amb la tradició de l’accés generalitzat a la universitat pública establint un sistema d’admissió nou. Macron va incloure aquest principi en el seu programa electoral i el va defensar l’agost passat en una entrevista a Le Point, quan va insistir que s’havia de «posar fi al mite de l’accés a la universitat per a tothom». «S’ha de deixar de creure que la universitat és la solució per a tothom», va afegir.

Entrada per sorteig

Fins ara, l’ensenyament superior a França forma part d’aquesta excepció europea que manté obertes les portes de la universitat tot i l’augment d’alumnes amb un títol de batxillerat que aspiren a continuar els estudis. Un sorteig determinava la sort del candidat a entrar en una facultat saturada.

Aquesta pràctica serà substituïda a partir del curs acadèmic 2018 per un sistema que estableix tot un seguit de requisits previs, decidits pel centre universitari, per assignar les places de cada facultat. La reforma inclou millores en l’orientació i la informació de l’alumne per ajudarlo a triar carrera i un pressupost de 500 milions d’euros.

Mobilització estudiantil

Per no trencar un tabú en un país on el dret a l’educació per a tothom és sagrat, l’Executiu evita parlar de procés de «selecció». Tot i això, després de gairebé quatre mesos de concertació amb la comunitat educativa, encara està lluny de guanyar la partida. Un dels principals sindicats estudiantils, la Unió Nacional d’Estudiants de França (UNEF), ha llançat una campanya en contra de la reforma i ha convocat una mobilització per dijous que ve, 16 de novembre, sis dies abans que el projecte de llei es presenti al Consell de Ministres.

«Les principals víctimes de la reforma seran els estudiants de famílies amb pocs recursos. Amb el pretext de buscar un nivell d’èxit més alt es redueix l’accés a la universitat a determinada població, i això és una classe de discriminació social», explica a aquest diari Dimitri Champion, membre de la comissió d’universitat de la UNEF, que reclama augmentar el nombre de places i un canvi en el mètode pedagògic.

"O ingenuïtat o ideologia"

L’altre gran sindicat estudiantil, la Federació d’Associacions Generals d’Estudiantes (FAGE), veu les coses d’una altra manera, perquè aplaudeix el final del sistema de sorteig i creu que l’última paraula la tindrà l’alumne. El Govern insisteix que els estudiants tindran llibertat per escollir la carrera però que la seva opció s’haurà de concertar amb la universitat durant el període d’orientació.

Els rectors, mentrestant, no tenen cap problema a parlar de selecció perquè fa molts anys que reclamen que hi hagi requisits d’entrada. «Dir que les universitats han d’admetre a tothom amb qualsevol mena de batxillerat en qualsevol carrera és o ingenuïtat o ideologia. Des de fa tres anys cap estudiant que ve d’un batxillerat de lletres ha aprovat en les carreres de ciències. No es donen més oportunitats per deixar entrar a tothom a la facultat», ressaltava a Le Monde el president de la Universitat París-Descartes, Frédéric Dardel.

Greu crisi

Pràcticament gratuïta (el preu mitjà del curs acadèmic és de 400 euros) i oberta a tots els titulats en batxillerat, la universitat francesa arrossega una greu crisi des de fa anys pel creixent nombre d’alumnes. Entre el 2016 i el 2017 l’augment va ser de 40.000 i els sindicats estudiantils donen la xifra de 200.000 més d’aquí al 2020.

Aquesta tensió demogràfica satura moltes facultats, sobretot les de Psicologia, Dret, Ciències i tècniques esportives, i gairebé totes les de la regió parisenca.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

A això s’afegeix un fracàs acadèmic del 60% en el primer any de carrera, que el Govern vincula al sistema de sorteig, perquè molts estudiants es veuen obligats a matricular-se en disciplines allunyades dels seus interessos. Malgrat això, fins ara els intents per introduir alguna classe de selecció han acabat fracassant.

«No podem continuar així», va dir el primer ministre, Édouard Philippe, en la presentació del nou sistema. La titular d’Ensenyament superior, Fréderique Vidal, va deixar clar que «la idea no és només que tothom entri a la universitat sinó, sobretot, que en pugui sortir amb un diploma».