Anar al contingut

Aniversari de l'elecció de Trump

Els incondicionals del president

A Staten Island, únic barri de Nova York on Trump va guanyar, molts dels seus votants segueixen celebrant la seva victòria

Encara que les enquestes mostren que decau la seva aprovació, els seus seguidors suggereixen "recordar el que va passar amb els sondejos l'última vegada"

Idoya Noain

zentauroepp40851287 internacional reportaje de votantes de trump en staten isla171107201944

periodico

«Staten Island és igual que una petita ciutat a Pennsilvània o a Wyoming». L’encertada descripció d’aquest bastió conservador enmig de la progressista Nova York la fa Scott LoBaido. «Artista i patriota» –segons l’autodefinició que ha estampat a les finestres del seu tot terreny, cobert amb barres i estrelles–, ha sigut anomenat «el ciutadà més famós» del barri, el menys poblat de l’urbs de 8,5 milions d’habitants (amb mig milió) i l’únic on fa un any va guanyar Donald Trump, amb el 57% del vot enfront del 40% obtingut per Hillary Clinton.

Una xerrada al seu estudi és un viatge a un món d’ego i narcisisme que, com un discurs exaltat, el connecta amb l’inquilí de la Casa Blanca. És també –igual que converses menys pintoresques, però igual de reveladores amb altres votants de Trump a l’illa– una finestra oberta al que pensen els que van celebrar el seu triomf i es mantenen convençuts que el mandatari està fent realitat la seva promesa de «fer Amèrica gran una altra vegada».

Són, segons les enquestes, cada vegada menys (una enquesta publicada ahir mostra que la desaprovació entre els que el van votar ja supera l’aprovació). Però LoBaido avisa: «Convé recordar el que va passar amb els sondejos l’última vegada».

«No som el pervers grup de fanàtics intolerants, membres del Ku Klux Klan, homòfobs i misògins que tothom diu que som», afirma l’artista. «Això només és com ens veuen els que no han pogut superar encara que Trump guanyés. N’estàvem farts, com la resta d’Amèrica, de l’establishment. I som gent com el miner que es passa 16 hores a la mina pensant a alimentar els seus fills i pagar la hipoteca i que cada dia era asfixiat amb regulacions, impostos i correcció política. No tenim temps d’això. No ens importa qui et follis, què fas, si et vols canviar de sexe 40 vegades, però no canviïs el món pel teu factor de minoria».

A Legends, un bar a Victory Boulevard, Kenneth Bertosen, un veterà, parla amb molta més calma, però amb un missatge similar. «Necessitàvem un canvi. No volia un demòcrata o un Clinton, que són lladres. I Trump és un bon home de negocis, bàsicament el que necessitàvem. Els progressistes poden parlar d’ell amb menyspreu, però la realitat és que no podem regalar el país, ja no ens ho podem permetre».

La veu d’aquests votants fa de perfecte ressò als missatges de Trump, a les seves propostes. I fins i tot quan es parla amb altres, com Philip, funcionari dels serveis de recollida d’escombraries, que el va votar i ara expressa un cert desencant («parla pomposament, però no veig gaires resultats»), es repeteix gairebé punt per punt el discurs que emana de l’Administració i els mitjans conservadors, incloent-hi lloances a la situació de la borsa o a dades de creació d’ocupació.

¿El Russiagate? «Un invent dels mitjans mentiders», «a qui s’ha d’investigar és els Clinton». ¿La polarització del país? «Obama la va fer pitjor», «la divisió racial hi ha estat sempre i sempre hi serà». ¿La falta de respecte a famílies de militars morts? «Té el cor al lloc adequat, encara que a vegades li fallin les paraules». ¿Twitter? «No es pot estar sempre d’acord amb el que diu, però aconsegueix treure el seu missatge a fora», «no importa el que diu, el que importa és el que fa».

En territori Trump es defensa el seu to («a vegades s’ha de parlar durament»), sobretot en immigració. LoBaido (descendent de sicilians), Bertosen (net de noruecs) i Philip, el funcionari (fill d’una colombiana) coincideixen al realitzar un retrat d’una Europa que creuen marcada per «la violència, les violacions, els problemes amb immigrants i refugiats». I diuen: «S’ha de ser més diligent amb qui es deixa entrar, s’ha de prevenir que entrin individus que van contra el nostre estil de vida».

Parlen d’«una nació lliure, però una nació de lleis» i aplaudeixen el mur («no ha posat ni una pedra encara i ja han caigut un 60% les entrades per la frontera», diu LoBaido). Mentrestant, a Tacos La Mixteca, Marcelo Farciert veu en perill el seu negoci, ubicat al barri de Tompkinsville, nucli de la població negra i immigrant. «Abans la gent sortia i gastava», explica aquest ciutadà nord-americà nascut a Puebla (Mèxic). «Ara domina el temor. Es veu menys gent al carrer, molts estan marxant». 

0 Comentaris
cargando