Anar al contingut

Guerra al Pròxim Orient

Síria, a un pas del final

Sis anys després, el conflicte sirià sembla a punt d'acabar, però els problemes es multipliquen a l'horitzó

Adrià Rocha Cutiller

Tot va començar, ara fa sis anys, amb una pintada a la paret d’un col·legi. Un grup de nens de 14 anys, amb un esprai, van escriure: «És el teu torn, doctor». Es referien al dictador Assad –oftalmòleg de professió–, al qual, a l’inici de la Primavera Àrab», segons ells, ja li tocava.

Va ser el febrer del 2011 i els números, gairebé set anys després, amb la guerra a prop d’acabar, fan por: 6 milions de refugiats fora de les seves fronteres, 6,3 milions de desplaçats interns, més de 400.000 civils morts, i un país, Síria, dividit i completament arrasat. A més s’hi han de sumar els 75 civils morts dissabte en un atemptat de l’Estat Islàmic a la ciutat de Deir Ez-Zor, on els gihadistes estan a punt de perdre aquest feu.

Texto Alternativo

A mig camí de la guerra, assetjat per l’oposició, Baixar al-Assad va estar a punt de caure, però Rússia i l’Iran van córrer a rescatar-lo. Ara ja ningú discuteix que el dictador la guanyarà, que es mantindrà en el poder uns quants anys més: que les ruïnes del que abans va ser Síria continuaran pertanyent-li.

Tot i això, encara que acabi guanyant la guerra, Assad no està a prop de controlar tot el país. «Assad té una posició molt forta a l’oest, però Síria està avui molt més fragmentada del que estava, diguem, el 2014, abans de la campanya contra l’Estat Islàmic –explica Nick Heras, investigador del Centre per a una Nova Seguretat Americana–. Hi ha molts més actors internacionals ficats al país que abans: els EUA tenen alguns milers de soldats ajudant l’Exèrcit Lliure Sirià i els kurds. I Turquia controla la província d’Idlib. Ningú d’ells ha dit res d’anar-se’n del país. I no sembla que ningú, en el curt termini, pensi fer-ho. Assad tindrà l’oest, però no controla res més».

Les forces del règim, amb el suport aeri rus i les milícies xiïtes comandades per l’Iran, són presents, només, en el 52% de Síria; i les perspectives que puguin controlar la resta, segons Heras, són petites.

«Assad haurà guanyat la guerra estratègicament, però la lluita continuarà durant molts anys. Síria està dividida i destruïda», explica l’analista Julien Barnes-Dacey, membre del think tank European Council on Foreign Relations, que assegura que grups armats, tant de l’EI com d’altres, continuaran existint. Passaran, diu Barnes-Dacey, a una lluita insurgent, sense control de territori però continuaran presents.

La reconstrucció

A més, no totes les guerres que s’acosten a Síria seran armades. «La guerra per la reconstrucció ja ha començat. Rússia vol coordinar-se amb els BRICS –Brasil, Índia, Xina i Sud-àfrica– per reconstruir Síria, però Trump no està disposat a això. El Congrés dels EUA ja ha imposat sancions contra els BRICS. És una manera d’avisar Assad: «Si fas que ells et paguin la reconstrucció, també t’imposarem sancions a tu», explica Heras, que considera que la prioritat de Trump no és fer fora Assad per la força, però sí influir en Damasc per, així, allunyar-la de Rússia: un joc geopolític per destruir un país i, després, guanyar diners reconstruint-lo.

Algú, segur, acabarà aixecant una altra vegada Síria; però, amb Assad governant a Damasc, pocs voldran tornar-hi. Els seus edificis estaran buits. «Mentre ell continuï governant no penso tornar-hi. Quan la guerra acabi tot seguirà exactament igual, amb Síria dividida i Assad a Damasc. Ara fa veure que ell és molt bo, que és un àngel, però ha comès barbaritats contra nosaltres», explica Altair, un refugiat sirià que viu a Istanbul.

El règim és responsable d’atacs contra civils amb armes químiques i bombardejos. És d’Assad i no de l’EI de qui han fugit la majoria de sirians que es troben fora del país.

"Si m'hagués quedat, m'haurien matat"

Altair fa uns quants mesos que se’n va anar. Donava assistència mèdica a milícies opositores. «Me’n vaig anar perquè vaig veure que allà ja no hi quedava res. Assad guanyarà la guerra. Si em quedava i em capturaven, em matarien», explica Altair, que vol tornar a començar a Turquia. 

0 Comentaris
cargando