Assad es queda

Ja ho havia dit a l’abril i, fa un parell de setmanes, ho va tornar a repetir: «El temps de la família Assad ha acabat», va dir el secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, que va dir el que va dir com qui diu una cosa que no s’acaba de creure.

Ho va dir, ho va repetir i, el més probable, ho tornarà a dir. Però Baixar al-Assad continua governant a Damasc i, sembla, ningú està en disposició de prendre-li la cadira.

«L’Administració Trump ja sap que Assad no se n’anirà per la força. Saben que això ja no és possible. Per això, la seva estratègia actual és intentar pressionar-lo i influir per intentar que se’n vagi voluntàriament», explica Nick Heras, analista del Centre per a una Nova Seguretat Americana.

Al començament de la guerra, el 2011, tots els actors internacionals apostaven per fer fora el dictador sirià i instaurar un règim democràtic a Damasc. Tots, menys dos: l’Iran i Rússia. És gràcies a ells, a la seva intervenció directa en la guerra –Rússia per aire i amb alguns soldats per terra i l’Iran amb les famoses milícies xiïtes, a més de Hezbol·là–, que Assad, després de set anys de conflicte, continua dempeus. Teheran i Moscou han salvat Assad i, de fet, n’han tret part de benefici.

A Rússia la guerra a Síria li ha servit com a aparador dels seus últims avanços en tecnologia militar. Ha provat les seves armes noves i, com a país exportador d’armament militar, ara es dedicarà a vendre-les: a fer diners.

I Moscou, a més a més, mantindrà una figura amiga al Pròxim Orient, en una regió on, fins fa poc, no en tenien cap. «Els últims mesos s’ha establert un consens internacional que accepta que Assad es mantingui en el poder. Això ho ha aconseguit Rússia. Però, malgrat això, encara que Assad guanyi, Occident no donarà mai suport directe al règim. És possible que, mitjançant una negociació amb Washington, Moscou aconsegueixi que Trump s’acosti a les seves posicions, però un suport total és impossible», assegura l’expert Julien Barnes-Dacey, investigador del think tank European Council on Foreign Relations.

Contactes internacionals

Notícies relacionades

Síria, a un pas del final

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Per intentar aconseguir-ho, el president rus, Vladímir Putin, ha estat multiplicant-se: en poques setmanes s’ha reunit amb els seus homòlegs turc i iranià, i ha parlat de la qüestió siriana per telèfon amb Emmanuel Macron.

Tot i això, segons els experts, Putin està molt lluny de convèncer ningú. «Trump considera que, mentre Assad estigui en el poder a Damasc, Síria serà un país segur per als gihadistes que s’hi quedin. Per tant, la seva prioritat actual és influir el règim per modificar-lo, obrir-lo a l’oposició», considera Heras. «La UE encara està més allunyada que els Estats Units de les posicions sobre Assad. Brussel·les es nega a considerar Damasc un interlocutor vàlid, i les seves relacions quan acabi la guerra no es normalitzaran. Síria, mentre hi hagi Assad, serà un Estat pària, sense cap amic a Occident», explica Barnes-Dacey.