Terrorista a Nova York, no a Las Vegas

En aquest país tan torturat per si mateix, i per la seva gent, de vegades es fan les coses bé. Després de l’11-M no es van modificar les lleis ni es va assenyalar la comunitat magribina. Tampoc va passar després dels atemptats de la Rambla i de Cambrils (Baix Camp). Queda com a símbol l’abraçada dels pares de Xavi, una víctima de tres anys de l’atropellament a Bar-celona, amb l’imam de Rubí (Vallès Occidental). Sabem diferenciar, menys quan ventilem les nostres diferències històriques.

El president dels EUA, Donald Trump, no perd ocasió per demostrar que té un seriós problema d’incontinència a Twitter. No sabem si és massa arrauxat o si li falten principis. Va vincular de seguida l’atemptat de dimarts a Nova York a la immigració per carregar contra els demòcrates pel sistema de loteries de visats; després va anunciar el seu desig d’enviar el presumpte autor de la matança a Guantánamo i més tard va demanar celeritat a la justícia i pena de mort.

L’uzbek Sayfullo Saipov va entrar legalment al país el 2010 perquè havia guanyat una de les vises per sorteig. Segons ha admès el fiscal general, Jeff Seasons, Saipov es va radicalitzar als EUA; no va entrar en qualitat de soldat de l’Estat Islàmic (EI), entre altres raons perquè l’EI encara no existia. El seu cas seria semblant al dels autors dels atemptats de Londres, París, Brussel·les, Boston o Barcelona. La clau és investigar les vies de la seva radicalització: l’entorn i els imams als quals  freqüentava. El seu ordinador i el seu telèfon podrien oferir pistes de com va passar d’un noi que volia fer les Amèriques a un odiador perillós.

Aquest procés d’investigació és una nosa per al joc polític de Trump i dels seus aliats que tenen pressa per trobar una distracció a les investigacions del fiscal especial, Robert Mueller, sobre la pista russa. L’assumpte no té bons pinta.

Tancar l'entrada

Torna el president amb idea de tancar l’entrada al país a immigrants procedents de països islàmics, cosa que xoca amb la justícia fins que es defineixi el Suprem. En el programa de Sean Hannity, a la Fox News, el favorit dels supremacistes, es va sentir David Clarke, xèrif del comtat de Milwaukee, dir que les cadenes de televisió CNN i NBC, a més del The New York Times, The Washington Post i Huffington Post eren «simpatitzants dels terroristes». És el nivell.

Trump i els supremacistes que l’aclamen no van veure terrorisme en l’acció de Stephen Paddock a Las Vegas, on va matar fa un mes 58 persones i en va ferir 546 més. És el que es pregunten Max Fisher i Amanda Raub al The New York Times. No hi havia rastre de l’EI –tot i l’exagerada reclamació de l’autoria per part dels islamistes– ni immigrants. Només era un blanc descontrolat amb accés lliure a armes que hauria pogut accedir a una habitació d’un hotel de luxe amb un arsenal de fusells.

L’única cosa que es va sentir dir al lobby que defensa el negoci de les armes als EUA (NRA) va ser que estaria a favor d’una regulació del dispositiu bumb stock que converteix una arma semiautomàtica en una d’automàtica. Passada la primera emoció, ni això. Cas tancat fins que es produeixi la matança següent.

Els Estats Units i alguns dels seus aliats a Europa estan ficats en diverses guerres en les quals primen els seus interessos estratègics, no pas el bé de les persones que diuen protegir. No només és el gas o el petroli, com és el cas de l’Iraq, sinó la venda massiva d’armes.

Marc més ampli

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Hi ha conflictes complexos com el de Síria en el qual els avanços en el terreny s’aconsegueixen gràcies al concurs de forces militars que en un marc més ampli són enemics. Són els casos de l’Iran i Hezbol·là, la guerrilla libanesa xiïta. Són situacions que requereixen molta mà esquerra, cosa que li falta a Trump. Actua de la forma més barroera. Això no justifica cap atemptat, però una de les ensenyances de l’11-S és que en la política del Far West el més fort també és vulnerable. Funciona millor la cooperació silenciosa de Barack Obama, l’únic problema és que els resultats són lents, no rendeixen avantatges electorals, ni són prime time ni trending topic.

Mentrestant, paguen els de sempre, els refugiats que fugen de guerres. La inseguretat global més gran no procedeix de l’EI o d’Al-Qaida, sinó d’un món governat per un president impredictible enmig d’una insuportable injustícia. L’única bona notícia ha sigut el gest d’un empleat de Twitter que en el seu últim dia de feina va decidir esborrar el compte de Trump. El món va estar fora de perill de testosterona durant 11 minuts, i van trigar a reposar-la.