Àfrica: la guerra a l'ombra dels EUA

Aquesta setmana ha tornat a canviar la versió oficial sobre com van morir el 4 d’octubre en una emboscada de militants islamistes al Níger quatre soldats nord-americans i cinc de nigerins. Fins que s’acabi la investigació interna del Pentàgon no hi haurà versió definitiva, però de moment una cosa ha quedat ben clara: encara que les víctimes mortals formaven part, com es va explicar inicialment, d’una patrulla de reconeixement, se’ls havia demanat que estiguessin preparats per ajudar un altre equip de comandos nord-americans, francesos i nigerins que portaven a terme una operació clandestina per matar o capturar un terrorista vinculat tant a Al-Qaida com a l’Estat Islàmic.

La mort dels soldats i les revelacions sobre l’altra operació secreta han retornat els focus sobre les accions militars dels Estats Units a l’Àfrica, on Washington fa anys que incrementa la seva presència i també hi combat el terrorisme amb una guerra a l’ombra. Aquesta guerra, que es va obrir durant la presidència de George Bush després de l’11-S i després Barack Obama va intensificar, ha entrat en una nova fase amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.

Els Estats Units tenen prop de 6.000 militars desplegats a l’Àfrica, 800 dels quals al Níger, on està construint la que serà la seva segona base més important al continent (després de Camp Lemonnier a Djibouti), amb capacitat per albergar els drons més sofisticats (de reconeixement i també atac). I segons dades d’AFRICOM, el comandament establert el 2007 que dirigeix des d’Alemanya les operacions, aquestes tropes han passat dels 172 exercicis, programes i accions per any de fa una dècada a fer-ne uns 3.500, pràcticament 10 al dia.

Encara que una bona part dels militars estan desplegats amb el propòsit d’entrenar i assistir forces locals; per portar a terme o recolzar missions d’espionatge, vigilància i reconeixement o per operar instal·lacions des de les quals es llancen drons en missions en països com el Iemen, conviuen amb un nombre creixent de membres de cossos d’operacions especials com seals de la Marina i boines verdes de l’Exèrcit de Terra. Segons dades publicades per Nick Turse, autor i periodista especialitzat a l’Àfrica, com a mínim el 17% dels comandos d’elit dels Estats Units repartits pel món estan desplegats al continent (fa una dècada el percentatge era de l’1%). I el comandament d’aquestes operacions especials, el general de brigada Donald Bolduc, va reconèixer segons Turse en una conferència el 2015 que operen «a la zona grisa entre la pau i la guerra tradicionals» i en un «ambient operatiu volàtil, incert, complex i ambigu».

MÉS LATITUD / És evident que s’estan diluint les fronteres de les missions que s’estan portant a terme a Djibouti, Líbia, el Camerun, Uganda o el Txad (Somàlia es va designar al març «zona d’activitats hostils», donant als militars nord-americans més latitud per atacar). I encara que al Níger AFRICOM ha insistit que «els militars dels Estats Units no tenen missió activa de combat directe», el que va passar el 4 d’octubre apunta a una altra realitat, la mateixa que fa que des del 2001 hagin mort com a mínim 36 soldats nord-americans a l’Àfrica.

James Mattis, el general que Trump ha posat al capdavant del Pentàgon, ha explicat en sessions informatives a dos senadors republicans la nova estratègia de l’Administració, que inclou l’augment d’ús de força letal per perseguir terroristes. Tal com la va resumir Lindsay Graham, un d’aquests senadors, l’estratègia es resumeix en el fet que «veurem més accions a l’Àfrica, no pas menys. Veurem més agressió dels Estats Units als nostres enemics, no pas menys. Tindrem decisions preses no a la Casa Blanca sinó sobre el terreny».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El que ha passat al Níger, on Trump ha reconegut que «no havia autoritzat específicament» la missió, és una mostra del nou modus operandi d’una Administració en la qual el president encara té buit el càrrec de director per a l’Àfrica al Consell de Seguretat Nacional i on el màxim responsable del continent al Departament d’Estat és un interí.

Però el Níger també ha reobert l’escrutini al Congrés i entre els ciutadans. Encara que Trump està emparat per la resolució de poders de guerra que es va aprovar després de l’11-S, un nombre creixent de congressistes reclama més informació i un debat per renovar l’autorització d’ús de força militar.