La UE i els EUA giren l'esquena a la independència de Catalunya

La Unió Europea i els EUA, en les seves primeres reaccions després de la declaració d'independència de Catalunya, han donat suport explícit al Govern espanyol. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha sigut aquest divendres el primer dirigent de les institucions europees a pronunciar-se sobre l'aprovació de la declaració unilateral d'independència (DUI) al Parlament de Catalunya. Una decisió, ha dit, que no canvia absolutament res en la Unió Europea. “Espanya segueix sent el nostre únic interlocutor”, ha avisat.

Un missatge de suport i de recolzament amb el Govern de Mariano Rajoy. La Unió Europea no reconeix la independència de la república catalana. Però l'avís ha arribat acompanyat d'una apel·lació directa al Govern del PP per evitar la confrontació i l'ús de la força quan apliqui l'article 155 de la Constitució. “Espero que el Govern espanyol afavoreixi la força dels arguments i no els arguments de la força”, ha indicat a través del seu compte a Twitter en clara al·lusió a les càrregues policials del passat 1-O.

For EU nothing changes. Spain remains our only interlocutor. I hope the Spanish government favours force of argument, not argument of force.

— Charles Michel (@eucopresident) 27 de octubre de 2017

El tuit de Tusk ha sigut contestat ràpidament pel president' Puigdemont, que ha replicat també via Twitter: "Com vostè sap, els catalans sempre afavoreixen la força dels arguments".

As you know, Catalans always favour the force of arguments. #peace #democracy #dialogue https://t.co/IAcwfjUbbv

— Carles Puigdemont (@KRLS) 27 de octubre de 2017

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, també ha reaccionat a la DUI avisant que Europa "no necessita més fractures". "S'han d'evitar les fissures, perquè ja hi ha prou fissures, fractures. No necessitem altres fissures, altres fractures", ha declarat a la premsa a la Guaiana francesa, al ser preguntat per la crisi política a Catalunya.

Com ja va dir en una recent intervenció, Juncker ha reiterat en aquesta ocasió que el desafiament independentista és un assumpte "hispà espanyol" en què Brussel·les no s'ha d'"immiscuir", però que no li agradaria que el dia de demà "la Unió Europea es compongués de 95 Estats".

Charles Michel, primer ministre de Bèlgica, ha reclamat una solució dialogada i "pacífica" a la crisi catalana: "Una crisi política només pot resoldre's a través del diàleg. Demanem una solució pacífica respecte a l'ordre nacional i internacional", ha tuitejat. El president de Flandes, Geert Bourgeois, s'ha adherit a la seva petició: "Independentment del seu valor legal, el vot a Catalunya avui és un acte polític important, reforça la meva crida al diàleg", ha declarat.

A political crisis can only be solved through dialogue. We call for a peaceful solution with respect for national and international order

— Charles Michel (@CharlesMichel) 27 de octubre de 2017

Per la seva part, el Departament d'Estat dels EUA ha emès un comunicat recolzant la unitat d'Espanya. "Els EUA disfruten d'una gran amistat i una associació perdurable amb Espanya, aliat nostre a l'OTAN. Els nostres dos països cooperen estretament per avançar en la nostra seguretat compartida i prioritats econòmiques. Catalunya és una part integral d'Espanya, i els EUA recolzen les mesures constitucionals del Govern espanyol per mantenir Espanya forta i unida", ha declarat Heather Nauert, portaveu del Departament d'Estat dels EUA, a través d'aquest comunicat. Posteriorment, una portaveu de la Casa Blanca, Sarah Sanders, ha reiterat les paraules de Nauert i ha afegit que el president Trump no ha parlat amb cap de les parts en conflicte les últimes 24 hores. "Reiterem el nostre suport a una Espanya unida", ha declarat Sanders, informa Ricardo Mir de Francia.

França i Alemanya

Les principals cancelleries europees s'han manifestat també contra la independència aprovada a Catalunya, entre elles la de França, i el seu ministre d'Afers Exteriors, Jean Yves Le Drian, ha assenyalat en un comunicat que “observa amb inquietud” els esdeveniments a Catalunya i sosté que França desitja una Espanya “forta i unida”. Així mateix, ha recordat que París té en el Govern espanyol el seu “únic interlocutor” i que la Constitució espanyola s'ha de respectar. “És en aquest marc, el de l'estat de dret, en què ha de tractar-se la qüestió de Catalunya. Per aquesta raó França no reconeix la declaració d'independència que el Parlament català acaba d'adoptar”, asegura el cap de la diplomàcia gala, informa Eva Cantón.

El Parlament de Còrsega, en canvi, ha saludat el naixement de la República de Catalunya i ha expressat la seva “solidaritat” al seu Govern i al seu poble, alhora que lamenta que aquest “esdeveniment històric” no es produeixi en “un context pacífic”. El president de l'Assemblea corsa, l'independentista Jean-Guy Talamoni, ha carregat contra el Govern central i sosté que Madrid “es nega des de fa anys a tenir en compte la voluntat del poble català d'avançar cap a la seva sobirania”. “Aquesta voluntat –afegeix- constitueix, no obstant, una realitat política demostrada per un procés plenament democràtic”.

Alemanya també ha girat l'esquena a la declaració d'independència de Catalunya. El Govern de la cancellera Angela Merkel ha reiterat el seu suport a l'Executiu de Mariano Rajoy. "El Govern federal alemany no reconeix la declaració unilateral del Parlament regional de Catalunya", ha apuntat el portaveu de la cancelleria, Steffen Seibert. En el seu missatge, Berlín ha assegurat que Catalunya ha "violat" els principis democràtics espanyols i ha assegurat que esperen "diàleg i rebaixa de tensió". Alemanya ha descartat reiteradament exercir qualsevol tipus de mediació, informa Carles Planas Bou.

Per la seva part, els Verds han assegurat que la declaració d'independència és un acte "irresponsable" i ha culpat tots dos bàndols de cometre "errors". El partit ecosocialista negocia actualment la formació d'un Govern tripartit a Alemanya.

Regne Unit, Escòcia i Xipre

“La posició del Govern britànic no ha canviat”, ha assenyalat en una conferència de premsa a Lisboa el ministre d'Exteriors, Boris Johnson. El Regne Unit recolza Rajoy i el Govern espanyol i no reconeix la independència de Catalunya. La reacció oficial del Govern britànic ha arribat posteriorment amb un comunicat contundent d'un portaveu de la primera ministra, Theresa May.  “El Regne Unit no reconeix ni reconeixerà la declaració unilateral d'independència que ha fet el Parlament regional català. Està basada en un vot que ha sigut declarat il·legal pels tribunals espanyols. Volem que segueixi imperant la llei, que es respecti la Constitució espanyola i es preservi la unitat d'Espanya", ha assenyalat el comunicat, informa Begoña Arce.

El Govern d'Escòcia, en canvi, ha mostrat "comprensió" i "respecte" per la DUI i ha demanat diàleg per resoldre el conflicte català. La seva reacció ha arribat a través d'un comunicat de la seva responsable de Cultura, Fiona Hyslop: "Comprenem i respectems la posició del Govern català. Encara que Espanya té el dret a oposar-se a la independència, els catalans han de poder decidir el seu propi futur. Avui la declaració d'independència es produeix després que es rebutjaran repetides crides al diàleg", ha assenyalat Hyslop, que ha afegit: " Ara, més que mai la prioritat per a tots els que es consideren amics i aliats d'Espanya ha de ser la d'animar un procés de diàleg per trobar el camí que respecti la democràcia i la legalitat. La suspensió de l'autonomia no pot ser la solució i ha de preocupar tots els demòcrates en qualsevol lloc (...) La Unió Europea té la responsabilitat moral i política de recolzar el diàleg i identificar com es pot resoldre la situació de manera pacífica i democràticament”, ha agregat Fiona Hyslop.

Per la seva part, el Govern de Xipre tampoc reconeix la DUI a Catalunya: "Xipre no reconeix la DUI a Catalunya.  Recolzem fermament Espanya i l'ordre legal europeu", ha declarat en un comunicat, que també condemna "la violació de l'Estat de dret".

Rússia, tampoc

El Govern de Rússia segueix recolzant la integritat territorial d'Espanya i no té cap intenció de reconèixer la Declaració Unilateral d'Independència de Catalunya. Així ho ha expressat la portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova.

“La nostra posició sobre aquest tema és consistent i no ha canviat; l'hem fet pública repetides vegades a la nostra pàgina web”, ha assegurat l'alta funcionària des de Buenos Aires, informa Marc Marginedas. El conflicte, segons Moscou, és un afer intern d'Espanya i ha de ser solucionat d'acord amb la legislació vigent, ha vingut a dir Zakhàrova.

L'ONU i l'OTAN

Des de Nova York, António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, “està seguint de prop els esdeveniments” a Catalunya i Espanya, segons ha explicat aquest divendres el seu portaveu, Farhan Haq. Guterres “anima totes les parts a buscar solucions dins de la Constitució i a establir canals polítics i legals”, ha dit Haq, que ha insistit que per ara la consideració de l'ONU i del seu líder és que “els repartiments de poder segueixen sent un assumpte intern” d'Espanya, informa Idoya Noain.   

En el si de la OTAN, amb seu a Brussel·les, s'ha afirmat que la crisi a Catalunya ha de ser resolta "dins del marc constitucional espanyol", i s'ha subratllat que Espanya és un membre "compromès" de l'Aliança Atlàntica. "El tema català és un assumpte intern que hauria de ser resolt dins de l'ordre constitucional d'Espanya", han dit a Efe fonts de l'OTAN.

Colòmbia i l'Argentina

Des de Sud-amèrica, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, s'ha alineat també amb Espanya en el conflicte amb Catalunya. "Sempre hem recolzat el Govern espanyol (...) Volem una Espanya unida. Això és el que a Espanya li convé i al món li convé", ha declarat Santos.

l Govern de l'Argentina, per la seva part, analitza “amb preocupació la delicada situació que viu el poble espanyol” després de la DUI, “que el Govern espanyol ha declarat il·legal”. Els argentins, ha afegit el Ministeri d'Exteriors, “renoven la confiança en la capacitat del Govern i de tota la nació espanyola per, a través del diàleg, restablir la legalitat i l'ordre constitucional, garantint els drets i llibertats de tots els seus ciutadans i la unitat i integritat territorial del Regne d'Espanya”, informa Abel Gilbert.

Europeista convençut

Pel que fa a Tusk, la primera vegada que el dirigent polonès, europeista convençut, es va pronunciar públicament sobre la situació de Catalunya va ser el 10 octubre, un parell d'hores abans que el president Carles Puigdemont comparegués en el Parlament de Catalunya.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

“Em dirigeixo a vostè no només com a president del Consell Europeu sinó com un creient convençut del lema de la Unió Europea,’units en la diversitat”, li va dir en una interpel·lació directa. “Li demano que respecti l'ordre constitucional i que no anunciï una decisió que faci el diàleg impossible”, li va dir llavors apel·lant al seu propi passat i experiència personal com a regionalista i membre d'una minoria ètnica.

Des de la Comissió Europea, mentrestant, els seus portaveus han indicat que no tenen res a afegir a la posició que ja és coneguda. És a dir, que el que ha pasat al Parlament aquest divendres és un "assumpte intern d'Espanya" i que la situació ha de ser resolta en el marc de l'ordre constitucional espanyol.