L'avís txec a la UE

L’èxit de les forces polítiques alternatives, que van sumar el 60% dels vots en les eleccions legislatives txeques del 21 d’octubre, torna a mostrar el profund descontentament dels ciutadans amb els partits tradicionals i el marcat descrèdit de l’establishment polític a Europa. Un percentatge tan elevat de vot de protesta únicament és comparable al del referèndum britànic a favor d’abandonar la Unió Europea (UE) del 2016, i encara més quan la República Txeca és el país amb menys nivell de desigualtat de la UE i té un creixement sostingut (2,6% el 2017) i la taxa d’atur europea més baixa (2,9% des de juny del 2017), segons Eurostat.

Mentre la UE torna a acceptar com a «normal» un Govern austríac amb l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ), a la República Txeca el multimilionari Andrej Babis és l’encarregat de formar el nou Executiu. El seu partit populista Acció dels Ciutadans Descontents (ANUS), creat el 2011, va obtenir el 29,6% dels vots, el triple que el liberal i euroescèptic Partit Democràtic Cívic (ODS) i el quàdruple que el Partit Socialdemòcrata (CSSD), que liderava el Govern sortint. Liberals (11,3%) i socialdemòcrates (7,3%), que han dominat la política txeca des del final del règim comunista, han quedat relegats a un paper secundari.

A Alemanya, democristians (CDU) i socialdemòcrates (SPD) també van obtenir al setembre els pitjors resultats des del 1949. A França, els socialistes i Els Republicans van ser escombrats al juny per la nova força del president Emmanuel Macron, que, com els populistes, pretén superar la disjuntiva dreta-esquerra i encarnar la voluntat de canvi del poble. A Holanda, els laboristes van quedar relegats al març a setena força amb només el 5,7% dels vots i els liberals van patir un fort retrocés.

A la República Txeca, les eleccions han convertit en tercera força parlamentària l’inconformista i anticorrupció Partit Pirata (10,8% dels vots), en quarta a l’ultradretà Llibertat i Democràcia Directa (10,6%), i en cinquena al Partit Comunista (7,8%), al davant dels socialdemòcrates.

Babis, la segona fortuna del país (3.400 milions d’euros estima Forbes), ha aconseguit imposar-se tot i estar imputat per frau en uns subsidis europeus per valor de dos milions i d’estar sent investigat a Eslovàquia per haver sigut un col·laborador de l’antiga policia secreta comunista.

INFORME SOBRE CORRUPCIÓ ANUL·LAT

Si la corrupció no ha influït en els electors, encara sembla preocupar menys la Comissió Europea i els dirigents de la UE. La primera, per exemple, va decidir a finals de gener anul·lar de cop el programat informe sobre la corrupció a la UE per no avergonyir algun dels principals estats. Ni la Comissió Europea, ni els líders de la UE han expressat fins ara cap reprovació a la massiva corrupció al partit governant a Espanya (PP), ni sobre l’entramat de corrupció del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, del Partit Popular Europeu, igual que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Ni tan sols el recent assassinat a Malta de la periodista Daphne Caruana Galizia, que denunciava la corrupció al seu país i a l’entorn del primer ministre laborista, Joseph Muscat, ha generat la més mínima crítica oficial cap a les autoritats de Malta.

Una de les claus de la victòria de Babis ha sigut ser propietari d’importants mitjans de comunicació, com a Radio Impuls i els diaris Lidové noviny i Dnes. A Hongria, l’eliminació dels mitjans de comunicació crítics ha sigut una de les eines d’Orbán per consolidar el seu poder autoritari davant la passivitat de la Comissió Europea i és la mateixa estratègia que utilitza ara l’ultradretà partit Llei i Justícia (PiS) a Polònia.

Una altra de les claus de l’èxit de Babis, dels partits alternatius i de l’auge del vot de protesta a la UE és el creixent desig ciutadà de canvi en la forma de fer política, que la seva veu sigui realment escoltada. Vivim en una «era de ràbia» i «descontentament» popular, assenyala el professor Richard Youngs, de la Universitat de Warwick. «El principal problema de la democràcia actualment és que no és representativa», perquè «es governa per a les elits», reconeix el professor Lawrence Lessig, de la Universitat de Harvard.

EFECTES DEL MALESTAR

Notícies relacionades

El populisme euroescèptic es corona a la República Txeca

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El malestar amb els partits tradicionals (conservadors, liberals i socialdemòcrates) condueix a una creixent fragmentació dels parlaments i a l’auge forces ultres, populistes i d’esquerra. A Itàlia acaba de reformar-se la llei electoral per evitar que el populista Moviment 5 Estrelles pugui arribar al poder. El nombre de partits al Parlament txec ha passat de 5 a 9 des del 2010.

El descontentament ciutadà i l’incompliment de les promeses electorals també impulsen una menor fidelitat dels votants. Els ideòlegs de la «tercera via» socialdemòcrata, com Tony Blair i Gerhard Schröder, es van equivocar al creure que els seus votants treballadors i de classe mitjana seguirien fidels fos quina fos la seva política, assenyala l’assagista britànic Paul Mason.