L'extrema dreta ja s'asseu al Parlament alemany

Més de quatre anys d'existència, discursos incendiaris i victòries electorals després, l'extrema dreta alemanya ha consumat el seu retorn a la primera plana política. Aquest dimarts Alemanya ha constituït el dinovè parlament federal de la seva història moderna, un Bundestag en què la presència de la formació ultranacionalista i xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD) serà a partir d'ara una realitat. Així, per primera vegada des de 1960, la cambra parlamentària comptarà amb un partit situat més a la dreta que l'anomenada Unió conservadora (CDU/CSU) presidida per la cancellera Angela Merkel.

    En la seva primera sessió parlamentària, AfD va reclamar tancar les fronteres nacionals, assegurant que els musulmans són «un gran perill» per a l’Estat alemany, com va apuntar el líder de la bancada, Bernd Baumann. El retorn de la ultradreta al Parlament alemany 57 anys després ha suposat un terratrèmol polític i social. Malgrat que AfD va rebre el vot de gairebé sis milions d’alemanys, molts altres ciutadans estan disgustats amb l’auge islamòfob que propugnen. Diumenge passat, fins a 12.000 persones es van reunir a Berlín per protestar «contra l’odi i el racisme al Bundestag». La mateixa nit electoral que va coronar els ultres, centenars de persones es van manifestar al davant de la seva seu. Aquesta nova legislatura es preveu especialment caldejada, dins i fora del Parlament.

EL BUNDESTAG MÉS GRAN

El peculiar sistema electoral alemany, que divideix el vot entre candidats directes i llistes de partit, ha fet que en aquesta nova legislatura el Bundestag compti amb 709 escons, 78 més que en l’anterior, sent així el més gran i el més car de la història. D’aquests, 92 seran per a diputats d’AfD, dos menys dels obtinguts, ja que la seva expresidenta Frauke Petry i el seu colega Mario Mieruch es van escindir de la formació ultra i planegen la creació d’un nou partit de dretes. Només el 30,9% dels diputats són dones –la proporció més baixa en 20 anys–, mentre que l’edat mitjana és de 49,9 anys.

 Curiosament, l’inaudit augment de diputats en aquesta nova legislatura ha portat els membres d’AfD a instal·lar-se en la que antigament va ser la seu del Ministeri de l’Interior nazi. L’edifici, que encara manté esvàstiques i simbologia que recorden els temps més foscos d’Alemanya, també servirà com a seu per a diputats dels liberals (FDP). L’any passat, una trentena de membres de la CDU/CSU s’hi van establir.      SCHÄUBLE, PRESIDENT

Una altra de les primeres novetats del nou Bundestag és que el veterà polític conservador i fins ara ministre de Finances Wolfgang Schäuble n’ha passat a ser el nou president. Als seus 75 anys, ha sigut investit amb 501 vots a favor –un suport de més del 70%– i ha demanat respectar les decisions de la majoria enfront dels «comentaris de desacatament i degradació» d’AfD.

Així, Schäuble ja no formarà part del pròxim Govern. Aquest buit s’entén com una concessió dels conservadors als liberals per asseure’s a negociar un Govern tripartit amb els Verds, l’anomenada coalició Jamaica. L’FDP s’havia oposat reiteradament que la CDU mantingués el seu poder sobre un ministeri clau que pretén controlar. Els treballadors del departament de Finances, que Schäuble ha liderat durant els últims vuit anys, el van acomiadar formant un 0, una imatge que reflecteix el fetitxisme alemany per l’austeritat i les polítiques de dèficit zero. El vicecanceller en funcions i exlíder socialdemòcrata Sigmar Gabriel es va acomiadar assegurant que Schäuble ha «convertit Europa en una ruïna». Tot i així, van governar junts els últims quatre anys.

Per a la presidència del Bundestag també es van votar cinc càrrecs més, un de cada partit. Només AfD es va quedar, de moment, sense cap representant, ja que el seu candidat, Albrecht Glaser, no va aconseguir vots suficients en les tres rondes celebrades. S’espera que el cordó sanitari contra la ultradreta es mantingui.

El Parlament alemany ha entrat en funcions un mes després que Alemanya celebrés eleccions. Amb uns resultats especialment fragmentats, Merkel manté les negociacions amb els liberals i els verds per formar un Govern tripartit, inèdit a escala federal i l’única opció viable per a la cancellera. Encara que en les converses encara s’han de polir moltes friccions, en la sessió parlamentària del nou curs ja es van po-

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

der veure ahir els primers gestos de sintonia al votar junts contra una proposta dels socialdemòcrates (SPD) perquè Merkel comparegués quatre vegades a l’any en una sessió de control.

El primer esborrany amb acords s’espera per a mitjans de novembre. Si és acceptat per les bases de cada partit, les negociacions prosperaran. La formació de Govern pot endarrerir-se fins a finals d’any.