Roma està disposada a negociar més autonomia per a la Llombardia i el Vèneto

Sense paraules estridents i amb disposició a negociar. El Govern italià ha respost així a la Llombardia (Milà) i el Vèneto (Venècia), les dues regions italianes que diumenge van aprovar mitjançant dos referèndums sol·licitar més autonomia. La cita ha ratificat una plebiscitària victòria del sí a les dues regions, sense que això hagi anat unit a una desbordant participació. En concret, segons dades divulgades per les entitats regionals, van anar a votar el 57% dels vènetos amb dret a vot i tot just el 38% dels electors de la Llombardia, i Milà va ser una de les ciutats on la consulta va despertar menys interès.

L’Executiu liderat per Paolo Gentiloni està «disposat a negociar», va puntualitzar ahir Maurizio Martina, ministre de Polítiques Agrícoles. «Gentiloni m’ha confirmat que podem començar a negociar i que el Ministeri d’Economia hi estarà involucrat», va confirmar així mateix Roberto Maroni, president regional de la Llombardia.

«Encara que crec que seria millor que els presidents (de la Llombardia i el Vèneto) siguin clars amb els seus ciutadans. Negociarem, però això de quedar-se amb els impostos deu ser una broma de Luca Zaia (president de Véneto)», va puntualitzar Claudio De Vincenti, ministre per a la Cohesió Territorial. «Passa el mateix amb les qüestions relatives a la seguretat. No es discuteixen. Això diu la Constitució», va insistir Martina, després que el president regional del Vèneto, Luca Zaia, digués que vol retenir a la Llombardia «9 de cada 10 impoostos» pagats i l’estatut especial.

REFORMA CONSTITUCIONAL / En aquesta línia ha interpretat el Govern italià els articles 116 i 117 de la Constitució italiana, i les seves lleis annexes, que són les que enumeren les competències exclusives (que només té l’Estat) i les 20 concurrents (que comparteixen l’Estat i les seves regions). Aquestes últimes són, de fet, precisament les que l’Executiu italià de centreesquerra ha acceptat negociar, en virtut de l’última reforma constitucional del 2001 (que va ser recolzada tant per l’esquerra com per la dreta).

Una negociació que, si arribés a bon port, permetria a les dues regions tenir un marge més gran de maniobra per decidir sobre una sèrie d’assumptes, com contempla l’article 117. Entre altres qüestions en què tindrien capacitat de decisió hi ha la relació amb la Unió Europea, l’organització de ports i aeroports civils, els programes educatius, el sistema sanitari, les xarxes de transport i navegació, les polítiques industrials i els projectes científics i tecnològics.

Des de la seu de l’Executiu al Palazzo Chigi a Roma, s’ha posat de manifest que la viabilitat d’un acord ho confirma també que la regió d’Emília-Romanya –històricament governada per l’esquerra– ja està negociant sobre el mateix assumpte. Tant que el dia 18 passat el president d’aquesta regió, Stefano Bonaccini, va ser rebut pel primer ministre Gentiloni. I una altra cita entre Bocaccini i Gianclaudio Bressa, delegat del Govern i subsecretari per als Assumptes Regionals, es va celebrar aquest dilluns.

Notícies relacionades

Llombardia i Véneto aconsegueixen majoria per ampliar les seves competències

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hi ha debat, a Itàlia. «Itàlia ja té la seva pròpia Catalunya. Potser sembla una comparació forçosa, o una broma. Però, si bé no hi ha una empenta independentista al nord d’Itàlia, sí que s’assenyala un ímpetu reivindicatiu que ha de ser resolt«, ha dit, en aquesta línia, Stefano Folli, editorialista de La Repubblica. «Compte amb les fragmentacions. Hem de mantenir-nos units», va observar, per la seva part, el bisbe de Taranto, monsenyor Filippo Santoro, sobre aquesta consulta autoritzada al Vèneto fins i tot per una sentència del Tribunal Constitucional italià del 2015.

De facto, la negociació, més enllà de les discrepàncies inicials entre els uns i els altres, s’anuncia des d’ara mateix complexa i de difícil resolució en un període curt de temps. Una circumstància que es deu al fet que el Govern està a prop de finalitzar i aviat iniciarà la campanya per a les eleccions generals previstes per a la primavera que ve. Això se suma al fet que aquesta negociació no registra un consens polític unànime i el Moviment Cinc Estrelles ha estat pràcticament absent, fins ara, del debat.