CONGRÉS A LA XINA
Xi s'agafa a la cadira
Els rumors assenyalen que el president vol allargar el seu mandat més enllà dels límits constitucionals
zentauroepp40596098 file in this oct 18 2017 file photo chinese president x171020093133 /
Xi Jinping persegueix una Xina renovada amb l’economia basada en la innovació, un Exèrcit modern, una extensa classe mitjana i el lideratge global. El que passa és que el president estima que aquesta Xina no arribarà fins al 2035 i el seu mandat s’acaba el 2022.
Abunden els rumors que Xi pretén recargolar les estructures establertes per grapar-se al poder, tot i que la casuística ordena que els presidents xinesos disfrutin de dos mandats de cinc anys i que els membres del poderós comitè permanent del Politburó es jubilin als 68 anys.
Alguns senyals apunten en aquesta direcció. El més clar és la febril agenda de Wang Qishan, el poderós tsar contra la corrupció i íntim de Xi. Wang s’ha reunit en les últimes setmanes amb consellers de Trump i amb el primer ministre de Singapur per discutir assumptes que excedeixen les seves atribucions. No sembla l’agenda del que pensa en la seva jubilació tot i que Wang, que ha portat a terme una campanya contra la corrupció que ha netejat l’horitzó d’adversaris a Xi, ja ha fet els 69. Si el president li aconsegueix un altre lustre en el comitè permanent haurà trencat la regla del retir forçós i el camí cap a la seva reelecció per a un tercer i inèdit mandat estarà lliure.
Un altre indici és el recent i fulminant cessament del secretari del partit de la macrourbs de Chongqing, Sun Zhengcai, el més semblant en les quinieles a un successor de Xi.
«Xi busca el tercer mandat. La pregunta no és si el partit l’hi permetrà, perquè no és una força unificada en aquestes qüestions. La pregunta és si els rivals polítics seran capaços de vèncer-lo rere els bastidors. I això és difícil d’aventurar», assenyala Perry Link, professor d’Estudis Asiàtics de la Universitat de Princeton.
L’ambient suggereix un tercer mandat i els que vinguin. Cai Qi, líder del partit a Pequín, va qualificar la regla de la jubilació forçosa de «pur folklore». La premsa oficial aclareix reiteradament que el delicat context nacional i internacional exigeix un lideratge fort com el de Xi.
Als clans rivals els arrossega el corrent. El grup de Xangai, sota la influència del nonagenari expresident Jiang Zemin, ha quedat reduït per la campanya contra la corrupció. I el de la Lliga de la Joventut, liderat per Hu Jintao, ha patit reformes forçoses. Fins i tot si Xi no aconsegueix el seu mandat extra, no li costarà omplir el comitè permanent d’acòlits per regnar des de l’ombra.
Culte a la personalitat
Xi ja és el líder amb més poder d’aquesta generació. Presideix el país, el partit i l’Exèrcit, i de l’últim plenari va sortir amb el títol de nucli o hexin, encunyat per definir els líders d’autoritat inqüestionable. Només Mao Zedong i Deng Xiaoping, pares de la Xina moderna, el van disfrutar abans.
Notícies relacionades
El desaforat culte a la personalitat diferencia Xi dels seus predecessors, apunta Scott Kennedy, sinòleg del Centre d’Estudis Internacionals Estratègics. «Ell va sentir que la legitimació basada en el nacionalisme i els resultats no seria suficient i que el partit atrauria més suport popular amb una connexió personal. Això posa més atenció sobre ell, fet que pot ajudar en temps de prosperitat, però seria problemàtic si arriben revessos econòmics», assenyala. Del congrés podria sortir amb el títol de president del partit, que només va recaure sobre Mao. Si ho aconsegueix, no hi haurà comitè permanent que el freni.
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris Aquest és el sou d’un militar a Espanya
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens