CRISI HUMANITÀRIA

L'Unicef demana més fons per ajudar els nens rohingyes

Els nens representen el 60% dels refugiats que han fugit de Birmània i l'organisme de l'ONU diu que només ha rebut un 7% dels 76 milions de dòlars requerits per fer front a la crisi humanitària

Èxode forçat dels rohingyes de Myanmar / ATLAS VÍDEO

2
Es llegeix en minuts
EFE / Dacca

L'Unicef reclama amb urgència més fons per seguir ajudant els nens rohingyes que han fugit a Bangla Desh des de Birmània (Myanmar) i que suposen el 60% del total de 582.000 refugiats d'aquesta minoria musulmana, després de rebre només un 7% dels 76 milions de dòlars requerits. "Sense fons addicionals immediats, l'Unicef no podrà continuar donant protecció i ajuda vital als nens rohingyes que s'han escapat de l'horrible violència a Birmània per buscar refugi a Bangla Desh", alerta l'Unicef en un comunicat.

El dia 23 d'octubre se celebrarà a Ginebra una conferència de donants per obtenir fons per finançar la crida humanitària de l'ONU per atendre els rohingyes i l'Unicef va insistir que necessiten els diners per als pròxims 6 mesos de feina. "En aquests moments els podem donar únicament suport immediat, però en total necessitem 76 milions de dòlars per a un suport a llarg termini, com en els pròxims sis mesos, encara que només n'hem aconseguit el 7%. Aquesta quantitat no és suficient", ha explicat un portaveu de l'Unicef a Bangla Desh, Sakil Faizullah.

Tractament d'aigua

L'Unicef destaca en la seva nota que sense els fons necessaris hauran de posar fi al tractament i transport d'aigua per a més de 40.000 persones, no podran donar  "menjar terapèutic" a 15.000 nens amb malnutrició i 80.000 no tindran accés a serveis sanitaris bàsics, entre altres necessitats. "Els nens rohingyes ja han sobreviscut a atrocitats. Tots necessiten ajuda vital bàsica, no demà o la setmana que ve o el mes que ve, la necessiten ara", adverteix l'Unicef.

L'organització Metges sense Fronteres (MSF) ha avisat, per la seva banda, que les condicions als assentaments dels rohingyes a Bangla Desh són "cada vegada pitjors" i ha dit que, si no milloren, hi podria haver una emergència de salut pública. "S'ha de fer un enorme esforç perquè no augmenti el risc que apareguin brots epidèmics i perquè el nombre de persones afectades per malalties no se segueixi multiplicant. Si no prenem les mesures adequades, acabarem vivint una emergència de salut pública", ha afirmat el coordinador d'emergències de MSF, Robert Onus, en un comunicat.

Resposta mèdica

Notícies relacionades

"Més enllà de la resposta mèdica, millorar la resposta en matèria d'aigua i sanejament és essencial per prevenir la propagació de malalties", va apuntar al destacar la gran població de rohingyes que s'han concentrat a Bangla Desh en les últimes setmanes. Segons MSF, que ha incrementat les seves activitats amb la contractació de 800 treballadors i l'obertura de noves instal·lacions, només als campaments preexistents de Kutapalong i Balukhali es necessiten almenys 8.000 latrines "per ajudar a aturar la propagació de malalties".

La crisi dels rohingyes va començar el 25 d'agost, després d'un atac d'un grup insurgent d'aquesta comunitat musulmana contra instal·lacions policials i militars a l'estat occidental birmà de Rakhine, una acció que va ser resposta per l'Exèrcit amb una campanya que encara continua. Birmània no reconeix els rohingyes com una comunitat d'aquest país i els considera bangladeshians, mentre que Bangla Desh, on ja abans d'aquesta crisi vivien uns 300.000 membres d'aquesta minoria, els ha tractat sempre com a estrangers.