L'Estat Islàmic perd Raqqa, el seu últim gran bastió a Síria

Les milícies àrabs i kurdes, recolzades pels EUA, han aconseguit ocupar la ciutat, una derrota més per als gihadistes que se suma a les que han tingut aquest any

Fighters of Syrian Democratic Forces gesture the  V  sign in Raqqa  Syria October 17  2017  REUTERS Rodi Said

Fighters of Syrian Democratic Forces gesture the V sign in Raqqa Syria October 17 2017 REUTERS Rodi Said / RODI SAID (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

El color de les banderes ha canviat: ara és el groc cridaner –i no el negre– el que oneja a la plaça de la Torre del Rellotge de Raqqa, la que durant tres anys va ser el patíbul de l’Estat Islàmic (EI). És el groc de l’ensenya de les Forces Democràtiques de Síria (SDF), que ahir van capturar, amb ajuda dels EUA, Raqqa, antiga capital de l’EI a Síria.

El grup terrorista està cada vegada més minvat, i només conserva a la zona territoris a la regió de Deir Ez-Zor, la més remota i desèrtica de Síria. A l’Iraq, a més, l’EI també ha patit enormes pèrdues: l’autodenominat Estat Islàmic està a punt de quedar-se sense Estat.

Mentre va ser l’autoproclamat Estat –a partir del 2014, quan el Daesh va començar la seva expansió– a Raqqa se li va reservar un paper especial. I la plaça de la Torre del Rellotge va ser el seu escenari. És allà on els gihadistes practicaven les seves execucions i on tenien el seu centre d’operacions. «A la plaça es feien unes 13 execucions al mes. Als que acusaven d’espies, blasfems o assassins els tallaven el coll pel davant. Els mags eren decapitats per l’esquena, i les dones les mataven amb pistoles», explica a The Guardian un veí que va fugir de la ciutat.

EN RUÏNES

Alguns dels seus dirigents –molts ja són morts– van viure a Raqqa i es creu que el líder, Abu Bakr al-Bagdadi, s’hi va amagar un temps. El seu parador ara és desconegut, i, de fet, no se sap si és viu o mort.

Però ahir Raqqa, una ciutat en ruïnes després de quatre mesos de llarga batalla, va ser alliberada dels gihadistes, i la poca població civil que havia quedat atrapada a l’enclavament, unes 3.000 persones, podran per fi deixar la guerra enrere. Almenys és el que seria desitjable.

Encara que no els serà fàcil: segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), durant la batalla per la ciutat han mort 1.130 civils. I els seus responsables no han sigut només els militants de l’Estat Islàmic, que utilitzen la població civil com a escut humà. Segons un informe de l’OSDH, els bombardejos de la coalició internacional liderada pels EUA han matat 270 nens. I als afores de la ciutat hi ha 240.000 refugiats que esperen tornar a Raqqa quan es reconstrueixi.

La ciutat, han explicat les SDF (Forces Democràtiques de Síria), va ser finalment represa durant la matinada de dilluns a dimarts, quan els gihadistes la van abandonar finalment. Allà, diuen, només van quedar una mica menys de 300 membres de l’EI que es van negar a ser evacuats i a entregar la ciutat. Molts altres (encara que vagi en contra del seu credo) sí que es van acollir a les condicions de les SDF, que la setmana passada van pactar amb els terroristes deixar-los marxar o rendir-se. Els gihadistes sirians (un miler) ho van fer, i a Raqqa només van quedar els estrangers.

 «Van mostrar la seva perseverança a la plaça. Però vam trencar les seves defenses i han sigut expulsats del centre de la ciutat. Ara només hi ha alguns combats a prop de l’estadi municipal, als afores, que també ha sigut capturat», va declarar ahir a la premsa un comandant de les SDF.

El portaveu de la coalició, el coronel Ryan Dillon, va assegurar a més que «encara queden explosius en algunes àrees de la ciutat, de manera que es continuarà netejant degudament aquestes zones».

DESPRÉS DE LA BATALLA

Notícies relacionades

«El repte a Raqqa serà tant la batalla en si com donar seguretat i estabilitat després de l’expulsió de l’Estat Islàmic –va escriure l’analista sirià Hassan Hassan en un article publicat a l’inici de la contesa–. Quan l’Estat Islàmic va capturar Raqqa va aconseguir entendre’s amb els líders tribals, i no va trobar resistència per part d’altres grups rebels. A causa d’això, l’EI es va poder dedicar a construir aliances amb les comunitats locals de Raqqa, i a resoldre disputes entre elles».

«[Les SDF] tenen la tasca crucial d’entendre les dinàmiques d’aquestes tribus i intentar construir la seva credibilitat, no imposar-la. No és impossible que aquesta força principalment kurda pugui ser acceptada a Raqqa, però només podrà fer-ho amb el diàleg», explica aquest analista sirià, un dels millors coneixedors mundials de la naturalesa de l’EI.