L'Exèrcit Iraquià pren el control de tots els pous petrolífers de Kirkuk

Les forces iraquianes  i les milcias Multitud Popular -formades per xiïtes que recolza Iran- han pres el control dels estratègics pous petrolífers de Bai Hassan i Avana, situats en el nord-oest de la disputada ciutat de Kirkuk, d'un milió d'habitants. L'operació forma part de la ofensiva que va ordenar el primer ministre d'Iraq, Haidar a l'-Abadi, per a "imposar la seguretat"en la regió, tras la celebració del referèndum d'independència al Kurdistan iraquià, celebrat el passat 25 de setembre , en el que va guanyar el 'sí' a la secesión' però que el Govern de Bagdad no reconeix. La presa dels jaciments de cru s'ha portat acabo tras la retirada de les tropes kurdes.

Amb aquesta actuació militar, el Govern de Bagdad ja ha aconseguit ocupar la seu del Govern provincial de Kirkuk i controlar tots els pous petrolífers de la companyia de gas estatal, North Oil Company. El dilluns se hizo con els jaciments de Baba Gurgur, Jambur i Khabbaz. Les autoritats de Bagdad van afirmar ahir que tots els centres de producció funcionen amb total normalitat

Aquests camps estaven abans ocupats per les unitats kurdes, conegudes com "peixmergues", després que expulsessin al grup gihadista Estat Islàmic (EI) de la ciutat. Tots aquests pous es troben fora de les tres províncies que conformen la regió autònoma del Kurdistan.

Ciutat ancestral

A més, l'Exèrcit iraquià, en col·laboració amb un grup yazidita afiliat a les milícies progovernamentals, es va fer ahir amb la ciutat de Sinyar, al nord del país. Segons fonts militars, l'ofensiva es va portar a terme després de la retirada de les forces kurdes. Sinyar, ciutat ancestral de la minoria yazidita, estava bajo control dels Peixmergues i milícies afiliades a la guerrilla kurda PKK des que el novembre de 2015 se la arrebataron a l'Estat Islàmic.

Per un altre costat, una font de seguretat iraquiana va apuntar a Efe que els "peixmergues" s'han retirat de la localitat estratègica de Bashiqa, 14 quilòmetres al nord de la ciutat de Mossul, sense donar més detalls por el momento. Tras el fi dels combats, alguns civils que havien fugit de Kirkuk van començar ahir a tornar a les seves llars en la ciutat. "Els nostres líders ens van abandonar enmig de la nada. El furuto és negre", va dir a l'agència Reuters Malla Bakhtiyar, un professor kurd retirat. 

Aquesta escalada de tensió es produeix després que les autoritats kurdes rebutgessin anul·lar els resultats del referèndum d'independència -en el que un 92% del 72 que va participar va votar a favor- a petició del Govern central, ja que va expirar un ultimàtum del primer ministre iraquià A l'Abadi per entregar Kirkuk a Bagdad.

Una amenaça

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Des de Washington, el president dels EUA, Donald Trump, s'ha mostrat preocupat pel conflicte, ja que podria significar una amenaça en la lluita contra l'Estat Islàmic, però ha aclarit que “no prendrà partit”. "Des de fa molts anys una excel·lent relació amb els kurds, i també amb Iraq", va dir Trump. No obstant, l'ambaixada dels EUA a Bagdad ha manifestat en un comunicat el seu suport a l'Executiu iraquià i al seu “reafirmació pacífica de l'autoritat federal, representada en la constitució iraquiana”. Estats Units ha vençut armes als dos costats que fins ara havien lluitat junts contra els gihadistes de l'Estat Islàmic.

El president de la regió autònoma del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, tenia previst ahir fer públic un missatge per televisió demanant a les diferents faccions kurdes que no s'enfrontin entre elles per a així evitar una guerra civil. Els dos principals partits kurds manté un pols tras l'operacions de l'Exèrcit iraquià en la província de Kirkuk.