Àustria gira a la ultradreta

Els conservadors recuperen el poder de la mà del jove Sebastian Kurz (31,7%) mentre que els islamòfobs creixen (26%) i apunten al govern i els socialdemòcrates (26,9%) resisteixen

zentauroepp40549745 a supporter of austria s far right freedom party  fpoe  cele171015174451

zentauroepp40549745 a supporter of austria s far right freedom party fpoe cele171015174451 / ALEX HALADA

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Àustria serà a partir d’ara un país més conservador i tancat. Després d’11 anys com a soci menor de les coalicions de govern, el Partit Popular Austríac (ÖVP) ha aconseguit la victòria en les eleccions generals celebrades ahir amb un 31,6% dels vots (amb més del 90% dels vots escrutats) gràcies a un discurs molt dur contra immigrants i estrangers escorat a la dreta radical. La candidatura independent i personalista de Sebastian Kurz, de tan sols 31 anys, permetrà al partit tornar a ser el més votat del país, una fita que no aconseguia des del 2002. El nou canceller es convertirà així en el mandatari més jove del món.

Però el gir a la dreta d’Àustria és molt més profund. Millorant els seus resultats del 2013, l’ultranacionalista i xenòfob Partit de la Llibertat (FPÖ) ha aconseguit un 26% dels vots que el situen com a tercera força, i es queden a un punt dels seus millors resultats històrics del 1999. Aquesta victòria dels antiimmigració, capitanejada per l’ultra amb passat neonazi Heinz-Christian Strache, els obre les portes del govern per formar una coalició amb conservadors que ja va funcionar entre el 1999 i el 2006. Tot i que l’FPÖ ha crescut fins a 5,5 punts s’ha de tenir en compte la desaparició de BZÖ i Stronach, dues formacions que oscil·laven entre la ultradreta i l’euroescepticisme.

Cop al progressisme

Encara que els primers resultats apuntaven a una caiguda, els socialdemòcrates (SPÖ) aconsegueixen el 26,9% dels vots que els situen com a segona força. En el govern des del 2006, es van veure sorpresos al maig quan Kurz va decidir trencar la coalició de govern i anticipar eleccions. Després de girar a la dreta i una campanya marcada per escàndols difamatoris contra el líder conservador, es poden quedar fora del poder.

Els resultats d’ahir sónun fort revés al progressisme d’un país cada vegada més nacionalista i crític amb els estrangers. Amb un 3,9% dels vots, els Verdes han tingut els seus pitjors resultats des del 1995 i queden fora del parlament. Deu mesos després que el seu candidat guanyés les presidencials, la formació ecologista –històricament la més forta d’Europa– s’ha enfonsat. Part d’aquesta culpa es pot deure a l’entrada parlamentària de Pilz, una llista d’intel·lectuals i artistes escindits dels Verdes que ha obtingut un 4,3% dels vots.

 Islamofòbia normalitzada

A diferència dels altres països de la UE, a Àustria la presència política de la ultradreta no és cap anomalia i no es fan escarafalls a pactar amb ella. Fins i tot els socialdemòcrates, que van acusar l’FPÖ d’«incitar la població contra les minories», no descarten arribar a pactes. Els resultats només permeten dos camins: o es repeteix una gran coalició com la que ha governat Àustria en l’última dècada o l’extrema dreta torna al poder. La segona sembla l’opció preferida a Viena. 

Malgrat que l’FPÖ i l’ÖVP es van criticar en campanya lluitant pel vot conservador i islamòfob, sobre el paper tenen més semblances que no pas discrepàncies en temes migratoris.

Notícies relacionades

Encara a l’oposició, l’FPÖ ha marcat l’agenda política austríaca des de fa anys, al girar les dues formacions cap a posicions nacionalistes més restrictives amb els estrangers que al seu torn han legitimat el discurs de la ultradreta. A Àustria, tancar les fronteres i reduir ajudes als refugiats ja no és patrimoni dels extremistes.

Si entra en el govern, aquesta nova fórmula xenòfoba i eurocrítica serà un altre maldecap per a la cancellera alemanya Angela Merkel, que veu com la ultradreta marca cada vegada més l’agenda política de l’Europa central. H