Trump dona un cop a l'acord nuclear amb l'Iran i eleva les amenaces

El president dels EUA es nega a certificar el pacte i passa al Congrés i als aliats la missió de corregir "errors"

En un discurs dur i bel·ligerant, imposa sancions a la Guàrdia Revolucionària

monmartinez40525218 president donald trump speaks about iran from the diplomatic171013200252

monmartinez40525218 president donald trump speaks about iran from the diplomatic171013200252 / Susan Walsh

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

El pacte multilateral assolit el 2015 amb l’Iran perquè frenés el seu programa nuclear militar segueix viu, encara que Donald Trump li ha donat aquest divendres un cop que per primera vegada posa en perill la seva supervivència. El president dels Estats Units va anunciar que no certificarà que Teheran està complint amb l’acord que va gestar el seu predecessor, Barack Obama, i que ell ha denunciat repetidament com «el pitjor» de la història. No ha arribat, no obstant, a abandonar l’acord, ni a forçar-ne la ruptura. El que ha fet és deixar en mans del Congrés la decisió de si tornar a imposar sancions que es van suspendre com a part del que es va acordar, càstigs que sí que representarien la mort de l’acord.

Trump va revestir l’anunci d’un llenguatge endurit cap a l’Iran, una retòrica de denúncia i enfrontament que ja va mostrar en el seu discurs davant l’Assemblea de les Nacions Unides al setembre. Hi va afegir també una important i contundent mesura de càstig unilateral: la imposició de sancions a la Guàrdia Revolucionària per recolzar el terrorisme.

A l’hora d’abordar l’acord del qual també formen part Rússia, la Xina, França, el Regne Unit i Alemanya, no obstant, va adoptar certes dosis de mesura. I encara que va tornar a qualificar-lo com «una de les pitjors i més desequilibrades transaccions en què han participat els Estats Units», va denunciar els seus «seriosos errors» i va acusar l’Iran d’estar violant no les seves condicions textuals però sí el seu «esperit», encara que va demostrar haver escoltat les veus moderades al seu equip que l’instaven a no trencar-lo. «El que està fet està fet i és per això que estem aquí», va arribar a dir.

Trump dona marge al Congrés perquè, en el termini de 60 dies (el que marca la llei que va posar en mans de les cambres la gestió de l’acord), intenti imposar noves condicions a l’Iran, una espècie de línies vermelles que abordarien temes com les proves amb míssils balístics o la idea de fer permanents les limitacions temporals que s’havien imposat al programa nuclear militar de Teheran. Va fer una crida també a la negociació d’aquestes noves línies vermelles amb els que va anomenar «els nostres aliats», possiblement pensant més en França, el Regne Unit i Alemanya que en la Xina o Rússia.

Amenaça i bel·ligerància

El triomf per ara de la línia moderada de la seva Administració, no obstant, no es pot prendre com a garantia de res. Trump va dir que si no s’aconsegueix l’acord al Congrés o amb els aliats, els Estats Units donaran per acabat el pacte amb l’Iran. I va recordar, a més a més, amenaçant, que en qualsevol moment pot prendre la decisió unilateral de trencar-lo. «Està sota contínua revisió i la nostra participació pot ser cancel·lada per mi, com a president, en qualsevol moment», va recordar.

És un missatge que va estar en consonància amb una intervenció bel·ligerant dirigida no només a Teheran, sinó també, en gran mesura, a la base dels seus votants als quals durant mesos ha promès la línia dura. I per a ells va realitzar un fosquíssim retrat d’un règim que va descriure com a «fanàtic» i «radical», responsable d’«escampar mort, destrucció i caos a tot el món», que fomenta guerres civils a l’Iraq, el Iemen i Síria i recolza i finança grups terroristes.

«Donat el passat i present assassí del règim no hem de prendre a la lleugera la seva sinistra visió per al futur», va dir en un moment de la intervenció, en què també va assegurar: «No seguirem en el camí la predictible conclusió del qual és més violència, més terror i l’amenaça molt real de l’erupció nuclear de l’Iran».

Els pròxims moviments

Notícies relacionades

Amb l’anunci d’aquest divendres s’obre un període de tensió i incertesa. Encara que les negociacions al Congrés ja fa un temps que estan en marxa, l’aprovació per a qualsevol legislació que canviï l’actual requereix 60 vots al Senat, on els republicans tenen la majoria, però només 52 escons.

Els diplomàtics europeus han advertit, a més a més, que qualsevol canvi que els Estats Units realitzin de forma unilateral farà saltar pels aires l’acord. Federica Mogherini ha recordat a Trump que el pacte va ser ratificat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides i que ell no té autoritat per revocar aquella resolució. I només Israel va aplaudir el discurs de Trump, rere el qual torna a volar no només el fantasma d’un Iran amb armes atòmiques, sinó el d’un conflicte nuclear al Pròxim Orient.