NOMENAMENT A L'ONU

La francesa Audrey Azoulay, nova directora general de la Unesco

L'exministra de Cultura de François Hollande s'imposa per dos vots al candidat qatarià, Hamad Al Kawari

L'elecció es produeix en plena crisi de l'organització de les Nacions Unides per la retirada dels Estats Units i Israel

monmartinez40525645 unesco s new elected director general france s audrey azoula171013220937

monmartinez40525645 unesco s new elected director general france s audrey azoula171013220937 / Michel Euler

2
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

La francesa Audrey Azoulay, exministra de Cultura de François Hollande, va ser elegida aquest divendres nova directora general de la Unesco per a un mandat de quatre anys. La seva designació es produeix en plena tempesta per l’anunci dels EUA i Israel d’abandonar l’organització pel seu suposat caire anti-israelià.

Azoulay, de 45 anys, succeirà en el lloc la búlgara Irina Bokova a l’haver-se imposat per dos vots de diferència (30 enfront de 28) al candidat qatarià, Hamad Al Kawai, en la votació dels 58 membres que integren el consell executiu. La decisió haurà de ser validada per la conferència general dels Estats membres el pròxim 10 de novembre.

Filla del conseller del rei del Marroc, Azoulay es va formar en la prestigiosa Escola Nacional d’Administració (ENA), per on passa la majoria de l’elit política francesa. Va estar durant vuit anys al capdavant del Centre Nacional del Cine i va ser magistrada del Tribunal de Comptes. Pròxima a la parella de François Hollande, Julie Gayet, l’expresident francès ha apostat fort per la seva candidatura a la Unesco.

    

La nova directora general de l’organisme amb seu a París hereta una institució que arrosega problemes financers i lluites intestines, i ara es veu debilitada pel cop de porta de Washington i Tel Aviv. El president nord-americà, Donald Trump, prossegueix amb la Unesco la seva estratègia d’assetjament implacable al multilateralisme materialitzat ja en l’abandonament de l’acord del clima de París o el cop a l’acord nuclear iranià.

Crítiques de Washington

Els EUA denuncien el malbaratament financer de l’organització de les Nacions Unides, li retreuen no haver emprès una profunda reforma de la seva estructura i prendre partit polític en contra dels interessos d’Israel. Arguments similars als que va usar el 1984 el republicà Ronald Reagan per abandonar per primera vegada la Unesco, acusada llavors de prosoviètica. Washington va tornar a integrar-s’hi el 2003, però en la decisió de George W. Bush va pesar molt el seu interès per forjar una coalició internacional que li permetés justificar la seva intervenció a l’Iraq.

Notícies relacionades

Amb la nova sortida dels EUA, que es formalitzarà el 2018, la Unesco perd el 20% del seu pressupost, encara que Washington havia deixat de contribuir al seu funcionament el 2011 en protesta pel reconeixement de Palestina com a estat membre de l’organització.

Israel ha seguit els passos dels Estats Units, encara que no ha posat una data concreta a la seva retirada. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va aplaudir la «valenta» decisió del seu aliat estratègic perquè, al seu parer, «la Unesco s’ha convertit en un teatre de l’absurd que deforma la Història en lloc de preservar-la».