La policia ja força les musulmanes a mostrar la cara a Àustria

“Tota dona té dret a vestir com vulgui”. A Àustria, això ja no és veritat. Malgrat que l'abril passat el president austríac Alexander Van der Bellen va defensar així l'ús del hijab, el vel islàmic, des de l'1 d'octubre ha entrat en vigor la llei que prohibeix l'ús en espais públics del burca i tot tipus de peces de roba que cobreixin la cara al considerar-ho un “símbol antisocial”. Així es va poder constatar la setmana passada quan la policia va forçar una dona musulmana a retirar el mocador que ocultava la seva cara.

Segons contempla la nova legislació, aquesta dona estava vulnerant la llei al vestir un nicab que només deixava els seus ulls al descobert, un incompliment legal que pot sancionar-se amb multes de fins a 150 euros. Dos agents de la policia de Zell am See, localitat ubicada al sud de Salzburg, la van obligar a treure's part d'aquesta peça perquè la seva cara fos visible, una cosa que també contempla la llei. En el cas de negar-s'hi, la mesura també dona competències a la policia per detenir aquesta persona, identificar-la i iniciar procediments administratius per multar-la.

L'anomenada política d'“integració” propulsada des de Viena, que segons el govern pretén “assegurar la cohesió en una societat oberta” i protegir els valors austríacs, prohibeix així tres de les vuit tradicionals peces de roba islàmiques (no el hijab), aquelles que oculten la cara i dificulten la identificació de les persones. Segons apunta la premsa, només unes 150 dones utilitzen el ‘burca’ a Àustria però, tot i així, certs sectors turístics han mostrat la seva preocupació per una mesura que pot reduir el turisme procedent dels països del Golf Pèrsic. No obstant, el ministre de l'Interior, Karl-Heinz Grundböck, ha assegurat que la llei no presenta una “connotació religiosa” i que la mesura també afectarà amb noves restriccions altres casos com l'ús de màscares o el maquillatge de pallasso.

Gir a la dreta

Aquesta imatge particular il·lustra l'abast d'un acord que van impulsar conservadors i socialdemòcrates el gener passat quan eren socis de coalició de Govern. Al maig, el parlament ho va aprovar, cosa que va despertar la crítica de col·lectius musulmans, d'advocats i fins i tot del mateix president del país, que té una funció merament representativa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Al maig aquesta aliança de govern es va trencar, cosa que va portar el país a unes eleccions anticipades que se celebraran aquest pròxim diumenge 15 d'octubre i que han estat marcades en gran part pels refugiats. L'antic ministre d'Exteriors, Sebastian Kurz, va usar el seu carisma per alçar-se amb només 30 anys com a líder del Partit Popular Austríac (ÖVP) i com a candidat a la cancelleria austríaca. Aquesta estratègia, que molts analistes han comparat amb la d'Emmanuel Macron a França, sembla tenir efecte. En poc més de quatre mesos, Kurz ha rellançat el seu partit i ha menjat terreny polític als socialdemòcrates (SPÖ) i a la ultradreta (FPÖ).

Els pronòstics actuals apunten a un gir a la dreta que pot confirmar-se aquest diumenge. Amb un 33,1% dels vots, la candidatura personalista de Kurz ja sembla una victòria que relega els seus antics socis a la tercera posició. L'SPÖ passaria del 26,82% obtingut el 2013 a un 24,4% que podria condemnar-lo a l'oposició. Per la seva part, els ultranacionalistes antiimmigració de FPÖ creixerien, i passen del 20,51% a un 25,5% que pot portar-los al capdavant del país en una coalició conservadora que ja va tenir lloc entre el 1999 i el 2002. En aquesta ocasió, una Unió Europea disgustada amb els resultats va imposar sancions a Viena. Ara, Brussel·les no té marge per tornar a prendre aquesta decisió.