CONTROVÈRSIA A FRANÇA

Macron a uns vaguistes: "En lloc de fer soroll farien millor d'anar a buscar feina"

El president francès encèn la polèmica pel seu to despectiu amb uns treballadors en vaga

zentauroepp40419898 french president emmanuel macron is pictured prior to his me171005134927

zentauroepp40419898 french president emmanuel macron is pictured prior to his me171005134927 / LUDOVIC MARIN

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

 A Emmanuel Macron li costarà bastant convèncer els francesos que no és el president dels rics. Sobretot si segueix tractant amb desdeny els més desafavorits, com va fer dimecres durant la visita a un centre de formació d’Égletons, al sud-est de Llemotges, per presentar la reforma de la formació professional que ben aviat aprovarà el Govern.

La rebuda del president no va ser precisament festiva. A l’entrada del complex l’esperaven uns 150 treballadors de GM&S, una empresa de fabricació d’equipament per a cotxes en plena batalla entre la direcció i els sindicats per l’amenaça que hi ha sobre nombrosos llocs de treball.

Forcejaments i gasos lacrimògens

Els manifestants volien veure el president, però van ser desallotjats a cop de gas lacrimogen per la policia després de diversos forcejaments. Una vegada a l’interior del recinte, Macron va parlar discretament de l’assumpte amb el president de la regió de Nova Aquitània, el socialista Alain Rousset, que es queixava que no trobava candidats per als llocs vacants en una fundició a 30 quilòmetres de distància d’Égletons.

Va ser llavors quan va dir, sense mossegar-se la llengua i visiblement enfadat, que «alguns, en lloc de fer soroll, farien millor d’anar a veure si poden trobar feina allà». L’expressió utilitzada pel president –'foutre le bordel'– no solament és col·loquial sinó que ratlla la vulgaritat, perquè en determinats contextos pot ser sinònim de 'cardar'.

És probable que no l’hagués pronunciat si hagués sabut que una càmera de la televisió BFM l’estava gravant, però el cas és que arruïna l’objectiu que s’havia fixat l’Elisi amb el periple del president a diversos centres industrials del país per parlar dels aspectes socials de les seves reformes. La presidència tracta de calmar el malestar de l’esquerra amb els Pressupostos del 2018, reflex d’un Macron més neoliberal que no pas social.

Una expressió "familiar"

Durant la jornada d’ahir, l’Elisi es va escarrassar de valent per apagar l’incendi provocat per les paraules del president, i fins i tot el mateix Macron va lamentar haver utilitzat una «expressió familiar» encara que va assumir la idea de fons, és a dir, que s’ha d’anar a buscar feina on n’hi hagi.

 Però a les xarxes socials i a l’oposició, tant d’esquerres com de dretes, creixen les crítiques pel que consideren una actitud de «menyspreu» cap als francesos. Sobretot perquè plou sobre mullat. Fa tres anys, a penes nomenat ministre d’Economia de François Hollande, el jove exbanquer va lamentar que moltes de les dones que treballaven als escorxadors d’una empresa bretona fossin «analfabetes». 

Uns mesos més tard va encendre els ànims de l’esquerra al dir en una entrevista que feia falta que els joves francesos «tinguessin ganes de convertir-se en milionaris». I el maig del 2016, quan ja eren clares les seves ambicions presidencials, va tenir una topada amb un dels vaguistes d’una fàbrica de Lunel, «fart de no tenir pasta per poder comprar-se una vestit i una corbata» com els que portava el ministre. «No em farà pas por amb la seva samarreta. La millor manera de pagar-se bona roba és treballar», va ser la resposta aïrada de Macron.

Provocació

Una vegada instal·lat a l’Elisi, Macron va voler imprimir al seu estil d’exercir la presidència certa sobrietat venent cares les seves declaracions. Però aquesta actitud molt aviat es va interpretar com una falta de proximitat amb els francesos i, amb una cota de popularitat a la baixa, va canviar d’estratègia. Va tornar a la provocació.

Notícies relacionades

A principis de setembre, quan es caldejaven les manifestacions en contra de la reforma laboral, va assegurar des d’Atenes que no cediria gens «als dropos, els cínics i els extremistes». Va ser dos mesos després d’haver dit davant d’un auditori de joves emprenedors que «una estació és un lloc on un es creua amb gent que triomfa i amb gent que no és res».

Els socialistes han demanat a Macron que controli el seu llenguatge i respecti els francesos i França Insubmisa creu que el soroll de veritat el munta el president amb la seva reforma laboral. “Es pot ser culte i parlar com els francesos”, ha defensat el portaveu del Govern, Christophe Castaner.