L'Iraq recupera Hawija, l'últim bastió de l'Estat Islàmic al nord del país

«Felicito tots els iraquians i el món sencer per l’alliberament de Hawija, gràcies als actes heroics dels nostres ciutadans. Ja només queda per alliberar la frontera amb Síria», va dir ahir el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, en una roda de premsa a París juntament amb el president francès, Emmanuel Macron.

Abadi va anunciar així la presa d’aquesta ciutat –l’última que quedava al nord del país en mans de l’Estat Islàmic (EI)– per part de les tropes iraquianes, que, durant l’ofensiva, van ser acompanyades pel grup paramilitar Forces de Mobilització Popular (PMF), les milícies xiïtes.

El primer ministre iraquià estava, amb Macron, d’enhorabona. Però l’alegria li va durar poc: la visita a París d’Abadi havia sigut programada per parlar amb el president francès d’una sortida al conflicte que, des del referèndum d’independència kurd del 25 de setembre passat, enfronta el Govern del Kurdistan iraquià i Bagdad. L’Executiu iraquià, precisament, ha usat la guerra contra l’EI en les seves crítiques a les accions dels kurds. Com els EUA, l’ONU i altres països de la regió, l’Iraq considera que el referèndum i les seves conseqüències només han servit per distreure de l’objectiu principal: derrotar l’EI. Cosa que ja ha passat.

«El referèndum ha causat diversos problemes, com el fet que els peixmergues –l’Exèrcit kurd– no hagin participat en la batalla de Hawija. La seva presència a Kirkuk pot provocar, a més, xocs amb les milícies xiïtes», explica al mitjà Al Monitor Mohammad Khezer, membre del consell provincial de Kirkuk, la província iraquiana ara mateix a l’ull de l’huracà.

La seva capital, Kirkuk, està controlada pels peixmergues, encara que la ciutat estigui fora de la jurisdicció del Kurdistan iraquià. Tan sols 45 quilòmetres a l’oest, a l’altra banda de la carretera, hi ha l’alliberada aquest dijous Hawija, on encara continuen alguns combats i on, a més, segons les Nacions Unides, estan atrapats 78.000 civils. Des que es va iniciar la batalla en aquesta ciutat, el 21 de setembre, 12.500 persones se n’han pogut escapar, però no ho tenen fàcil: com ja es va veure durant la batalla de Mossul, l’EI utilitza la població com a escuts humans i afusella els que captura intentant fugir.

Durant mesos de setge militar, la ciutat ha viscut sota escassetat d’aigua i aliments. Un cop expulsat l’EI, l’ONU té previst reubicar els desplaçats en unes noves instal·lacions capaces, diu, d’allotjar 70.000 persones.

MÉS DIFICULTATS / Però els problemes a la província de Kirkuk podrien no haver-se acabat encara. Aquesta regió iraquiana està poblada tant per kurds com per àrabs i turcmans –població d’origen i parla turcs que va arribar a l’Iraq en temps de l’imperi Otomà– i està assentada sobre una important bossa de petroli. Turquia assegura estar disposada a enviar les seves tropes si considera que els turcmans estan amenaçats; el Parlament de Bagdad ha demanat al Govern iraquià una intervenció militar contra els kurds, i l’Executiu del Kurdistan iraquià s’ha mostrat disposat a «defensar-la per les armes».

Notícies relacionades

Bloqueig internacional al Kurdistan iraquià

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ara, després de l’alliberament de Hawija de mans de l’EI –que la controlava des de 2014–, en aquesta mateixa regió hauran de conviure peixmergues, l’Exèrcit regular iraquià i les milícies xiïtes, controlades per l’Iran, país molt hostil a les pretensions d’independència kurdes.

Des de la pèrdua de Mossul al juliol i després d’altres grans derrotes a Síria, l’EI està quedant cada vegada més arraconat i amb menys territori a la frontera sirio-iraquiana. Centenars de gihadistes estan intentant travessar la frontera amb Turquia per fugir de la zona. Es preparen per a la següent fase de l’EI: la d’un Estat Islàmic sense Estat.