LLUITA CONTRA EL GIHADISME

Brussel·les proposa ampliar a tres anys els controls fronterers per amenaça a la seguretat

La Comissió Europea reclama als governs de la UE que accelerin l'expulsió d'immigrants il·legals

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Els últims atemptats a Europa, des de París fins a Barcelona, han demostrat que les regles que regeixen l’espai de lliure circulació de Schengen no són suficients per afrontar l’amenaça terrorista. L’absència de controls interns fa que molts potencials terroristes travessin països amb massa facilitat sense que les autoritats se n’adonin. La Comissió Europea va proposar ahir ampliar a tres anys aquests controls temporals encara que només serà possible en casos excepcionals, per motius de seguretat.

«En una àrea sense controls, les amenaces transfrontereres amenacen la seguretat. Això significa que s’ha de buscar un equilibri entre la llibertat de moviment i la necessitat de respondre a l’amenaça a la seguretat», justificava el comissari d’Immigració, Dimitrios Avramopoulos. Segons les regles actuals, els països de l’espai Schengen ja poden restablir els controls policials a les seves fronteres quan constaten l’existència d’una amenaça greu a la seva seguretat o ordre intern.      TERMINI PRORROGABLE

buscar un equilibri entre la llibertat de moviment i la necessitat de respondre a l’amenaça a la seguretatDimitrios Avramopoulos

Les normes preveuen un període inicial de 30 dies ampliable a sis mesos i prorrogable fins als dos anys en casos excepcionals. Un grup de països, liderats per França i Alemanya, van proposar fa unes setmanes ampliar el termini màxim de dos a quatre anys. Brussel·les ha recollit aquesta preocupació i l’ha traslladat a una nova proposta encara que amb un límit temporal lleugerament inferior: tres anys.

«Excepcionalment, si un cop transcorregut un any l’amenaça persisteix, i si l’Estat membre ha adoptat mesures nacionals excepcionals per afrontar l’amenaça –com l’estat d’emergència–, els controls interns podrien prorrogar-se durant un màxim de dos anys», argumenten. Perquè sigui possible, el Consell haurà d’adoptar una recomanació, amb la notificació prèvia de l’Estat a la Comissió, i la posterior anàlisi de riscos per determinar si la reintroducció de controls és «l’últim recurs», avaluar la durada prevista de l’amenaça, identificar les fronteres que se’n veuran afectades i els motius, i argumentar per què els controls policials ajudaran a contenir l’amenaça.

La reintroducció temporal seguirà sent una mesura «excepcional» i «l’últim recurs» per limitar l’impacte que una mesura d’aquesta importància té en la lliure circulació de persones, un dels pilars de la Unió Europea. «Schengen ha de ser preservat. Si Schengen mor em temo que això serà el principi del final d’Europa», va dramatitzar Avramopoulos.

 Actualment, cinc països de l’espai Schengen –Alemanya, Àustria, Dinamarca, Suècia i Noruega– segueixen aplicant controls fronterers interns en resposta a la crisi migratòria desfermada l’any 2015 i la deficient gestió de les fronteres exteriors. El termini límit expira el mes de novembre vinent i Brussel·les ha deixat clar que a partir de llavors no tindran justificació. Qui ho desitgi, no obstant, sí que podrà invocar l’amenaça terrorista i canviar de base legal per mantenir els controls, però necessitarà el vistiplau previ de la Comissió Europea que avaluarà cas per cas.

IMMIGRACIÓ

Notícies relacionades

Més enllà de la seguretat, l’altre gran focus de preocupació a Brussel·les és la immigració. Amb «la situació sota control», la Comissió Europea creu que ha arribat el moment d’accelerar les expulsions de tots aquells que no compleixen els requisits. «Necessitem ser brutalment honestos. La gent que no té dret a quedar-se a Europa ha de ser retornada. El nostre objectiu és simple. Necessitem augmentar el nombre de retorns», va avisar Avramopoulos.

Actualment, només el 36% dels sense papers són retornats i la Comissió Europea estima que hi ha al voltant d’1,5 milions de persones  en situació irregular. «Un sistema efectiu de retorn és l’única forma de mostrar solidaritat amb aquells refugiats que necessiten protecció» i «donada la insatisfactòria situació és essencial adoptar esforços addicionals», insisteix l’Executiu. Brussel·les també ha proposat als governs oferir 50.000 places addicionals al reassentament de refugiats de països del nord de l’Àfrica com Líbia, Egipte, el Níger o Etiòpia amb una ajuda de 10.000 euros per refugiat acollit.