CONFLICTE REGIONAL

L'Iraq i Turquia, a la carrega contra els kurds després del referèndum

Abadi es nega a negociar i Erdogan amenaça fins i tot d'envair militarment aquest territori

zentauroepp40266717 a still image taken from a video shows iraqi prime minister 170926165926

zentauroepp40266717 a still image taken from a video shows iraqi prime minister 170926165926 / REUTERS TV

3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Tan sols 24 hores després que s’hagi celebrat el referèndum d’independència del Kurdistan iraquià –encara se’n desconeixen els resultats oficials– les autoritats d’aquesta, per ara, regió de l’Iraq ja s’han quedat soles. Ningú a l’Orient Mitjà –exceptuant Israel– es mostra disposat a tractar amb el president del Kurdistan iraquià, Masoud Barzaní; i el Govern de l’Iraq, que fins a la celebració del referèndum es mostrava obert a la negociació, ara es nega a fer-ho, fet que suposa un problema per a les autoritats kurdes d’Erbil. Barzaní va convocar el referèndum –no vinculant– per, després, començar a negociar la independència del Kurdistan amb el Govern central: però sembla que el president kurd haurà de seure sol a la taula.

«No estem preparats per discutir sobre els resultats del referèndum perquè és inconstitucional», va declarar el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, en un discurs després de la votació: Al-Abadi concorre a les eleccions l’any que ve i no es pot permetre perdre un terç del territori del seu país; precisament una part amb enormes reserves de petroli. A més a més, el Govern iraquià ha donat un ultimàtum de tres dies perquè entregui el control dels aeroports del seu territori.

Nit de celebració

I no tan sols és el Govern iraquià el que amenaça. L’Exèrcit va començar ahir, juntament amb els de l’Iran i Turquia, a fer maniobres a la frontera nord, a la zona turca. L’Iran, a més a més, va tancar la seva frontera amb el Kurdistan iraquià, cosa que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, també va amenaçar de fer. «Si tanquem la vàlvula –el petroli kurd passa per Turquia per arribar a la resta del món–, aquest assumpte s’acaba. Els seus ingressos venen d’allà. Es quedaran sense res per menjar», va amenaçar ahir Erdogan.

El president turc va anar més enllà: «Tenim totes les opcions per parar la independència. Mesures econòmiques i militars [el tancament] dels espais aeris i terrestres, tot s’està avaluant. Ens vam equivocar amb Barzaní. Després de passar per la millor època de relacions en la història, aquesta decisió [del plebiscit] és una traïció oberta al nostre país», va dir. Només els Estats Units han dit que no canviaran la seva relació amb els kurds de l’Iraq.

I, malgrat tot, la primera nit després del referèndum, al Kurdistan iraquià hi va haver festa. En la votació, segons el Govern regional, hi va participar el 72% de la població, una xifra que primer va pujar i després va baixar perquè no es disposava d’un cens clar.

Resultat

Notícies relacionades

Erbil va anunciar que donarà el resultat definitiu entre avui i demà, però s’espera que el sí sigui aclaparador. Tot i les circumstàncies –crisi econòmica per la caiguda del preu del petroli, guerra contra l’Estat Islàmic i crítiques de certs sectors de la població contra la «corrupció i l’abús del Govern regional»– la gran majoria de kurds somien amb un Estat que es digui Kurdistan.

Dividits entre l’Iraq, l’Iran, Turquia i Síria després de la caiguda de l’Imperi Otomà, la majoria de kurds d’aquests països veuen amb bons ulls el referèndum; cosa que no comparteixen els seus dirigents. A Turquia, la guerrilla del PKK i el partit pro-kurd HDP advoquen per un sistema autonòmic «a l’espanyola». I a Síria, per la guerra, els kurds ja són autònoms respecte a Damasc, cosa que el règim de Baixar al-Assad s’ha mostrat obert a negociar i establir «un cop acabi el conflicte». 

Els kurds d'Iran es manifesten a favor del referèndum

«Aquest referèndum servirà perquè els kurds iranians estiguin més determinats a defensar els seus drets», va dir un manifestant. L’Iran, de 80 milions d’habitants, té un 10% de població kurda, que ha sigut sotmesa durant anys a persecucions polítiques.