Espanya certifica el seu incompliment en l'acollida de refugiats

El Govern espanyol certificarà aquest dimarts l'incompliment del seu compromís d'acollir una quota de refugiats acordat per la Comissió Europea el 26 de setembre del 2015. Aquest compromís el van adquirir 24 estats, que en general no han complert les expectatives, encara que la majoria ho han fet bastant més que l'Executiu del PP. Només un 13,7% dels estrangers que havien de ser acollits ho han sigut en aquests dos anys. I el termini s'acaba aquest dimarts.

En termes associats a un esport que tant agrada al president Mariano Rajoy, el futbol, Espanya ha quedat en llocs de promoció o fins i tot descens: dels 24, és el 17è estat que menys percentatge de compliment d'acollida presenta. La veritat és que la resposta global de la Unió Europea (UE) ha sigut escassa i decebedora: la mitjana d'acollida total és d'un 35% del previst, però el cas espanyol és significatiu: només queden al darrere en la llista negra, en ordre ascendent de l'últim al 18è, Hongria i Polònia, que es van negar a rebre un sol dels refugiats; la República Txeca i Àustria, que no han arribat ni a l'1% de compliment; Bulgària, amb un 1,77%, i Croàcia, amb un 8,06%.

Incompliment legal, incompliment ètic

Espanya es va comprometre a acollir 17.337 persones i només n'han arribat 1.982, un 11,4%. El gruix dels que s'havien de desplaçar a diferents localitats espanyoles eren migrants que eren a Itàlia i Grècia i que havien de ser reassignats. Altres, procedents del Líban, Jordània i Turquia, havien de ser reassentats.

No en tots els casos hi havia la mateixa obligació per part de l'Estat espanyol. Estava obligat legalment a acollir 9.322 persones, provinents d'Itàlia i Grècia. D'aquest grup, només 1.279 han completat el viatge, i d'aquí surt el percentatge de compliment del que es va acordar: només un 13,7% són aquí. Espanya també havia de distribuir per les seves ciutats 6.565 refugiats més, però en aquest cas no hi va haver assignació per part de la Comissió Europea dels seus punts d'origen, i per tant no es va concretar i aquesta xifra es va quedar en un paper: no n'ha arribat cap.

Per una altra banda, el Govern també es va comprometre, de forma voluntària, a reassentar 1.449 persones amb origen a Líbia, Jordània i Turquia. La meitat ha sigut acollida: 704, un 48%. L'incompliment del 52% és en aquest cas ètic, però no legal.

Començar de cap i de nou

Al complir-se aquest segon aniversari del compromís d'acollida no només queda a la vista que les expectatives s'han vist minimitzades. El Govern central deixa de ser ara responsable legal de no haver acollit els migrants que havia d'acollir L'obligació s'extingeix i només hi havia una via perquè a l'Executiu algú li demanés explicacions: que la Comissió Europea ho fes.

Així ho explica el director d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, que diu que la denúncia que l'entitat va presentar contra el Govern de Rajoy pretenia exactament això: si la Comissió Europea s'hagués dirigit a Espanya per recriminar-li no haver fet la feina a què es va comprometre, seria possible una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE. Però la UE, subratlla Mateu, no hi té interès. Més aviat al contrari: “Europa ha perdut la seva credibilitat en aquesta crisi. La resposta d'Europa és pobra. L'espanyola és vergonyosa”.

Oxfam Intermón va presentar dilluns passat, 18 de setembre, una denúncia davant la Comissió Europea contra el Govern espanyol per incomplir el seu compromís d'acollida de refugiats. L'oenagé va reclamar a la Comissió Europea que enviés un dictamen i una carta que obrís la possibilitat que la justícia europea pogués actuar contra l'incompliment.

Mateu insta a repassar la llista dels 24 per comprovar que els països de dimensions comparables a Espanya estan més a prop del 40% o el 50%. I recorda que el Govern no ha aclarit el perquè del que ha passat, més enllà d'afirmar que els refugiats no volen venir.

El front d'alcaldes

No va servir per canviar la tendència el fet que comunitats autònomes s'obrissin a col·laborar i que diverses ciutats, espanyoles i europees, formessin un front per insistir a reclamar l'acollida. 80 d'aquestes ciutats es van reunir el desembre del 2016 a Roma per formar una xarxa alternativa d'acollida.

Notícies relacionades

La UE i els refugiats: poca voluntat política i criteris molt restrictius

Oxfam denuncia Espanya davant Brussel·les per incomplir la quota de refugiats

La Generalitat ha lamentat reiteradament que el procés no s'hagi agilitzat. Barcelona va destacar també en aquesta intenció: l'alcaldessa, Ada Colau, va convertir la qüestió en una de les principals de la seva gestió com a responsable, fet que li ha valgut no poques crítiques i acusacions de postureig.

Una dada positiva

Mateu destaca una dada positiva en el marasme general: “Des que va créixer la pressió al Govern, al febrer, s'ha doblat el nombre de persones acollides”. I lamenta que la Unió Europea hagi optat per intentar “externalitzar” els seus problemes amb els refugiats mitjançant els acords tancats amb Turquia i Líbia per evitar que els refugiats arribin a la Unió Europea.