Els kurds iraquians es bolquen per la independència

El Kurdistan iraquià --i altres territoris que no formen part d'aquesta regió però que estan controlats pels peixmerga, les tropes kurdes-- celebra aquest dilluns el seu esperat i mil vegades anunciat referèndum d'independència. Quan faltava una hora per al tancament dels col·legis electorals, la participació era del 76%. En teoria, segons els desitjos del president d'aquesta regió autònoma de l'Iraq, Massud Barzaní, aquesta votació ha de servir per començar, definitivament, la creació d'un Estat kurd, amb capital a Erbil. 

Però tot és en teoria: tots els països veïns --Turquia, Síria, l'Iran i, per descomptat, l'Iraq, tots amb població autòctona kurda-- s'han mostrat absolutament en contra de la celebració del referèndum. I aquest dilluns, mentre els kurds iraquians votaven, han apujat el to i han començat a moure's.

Només els kurds volen un Kurdistan independent i ho han demostrat aquest dilluns: encara que el resultat oficial no es farà públic fins aquest dimarts a la tarda, la victòria aclaparadora del ‘sí’ està cantada. De fet, que els partits kurds que fins aquest diumenge apostaven pel ‘no’ --partits que estan a favor de la independència del Kurdistan iraquià però estan en contra de Barzaní, a qui acusen de voler perpetuar-se en el poder-- han anunciat durant la jornada electoral que han votat ‘sí’. És el cas, entre altres, del principal partit de l'oposició kurda a l'Iraq, el Moviment Gorran, ‘canvi’ en kurd.

Les cues, les banderes i les celebracions durant la votació han ressonat a tot el territori kurd, però no tot ha sigut tan idíl·lic. El referèndum també ha tingut lloc en zones fora de la jurisdicció kurda però controlades pels peixmerga, com la ciutat de Kirkuk, molt rica en petroli. Aquí, els kurds conviuen amb àrabs i turcmans -de llengua i origen turcs-, i les tensions durant les últimes setmanes s'han disparat amb alguns morts. Aquest dilluns, segons periodistes a la ciutat, els barris àrabs i turcmans s'han buidat i les botigues han tancat. Senten que, sense que ningú els hagi tingut en compte, els arrosseguen a canviar de país.

Intervenció militar

Precisament, per Kirkuk i les altres zones en disputa, els països veïns han reaccionat. El Parlament de l'Iraq ha demanat formalment la intervenció militar en aquestes regions, i Turquia ha amenaçat que també hi participarà amb el seu Exèrcit si considera que els turcmans iraquians corren perill.

"Podem arribar de sobte, una nit. Ja ho vam fer a Síria amb l'operació Escut Protector de l'Eufrates i ho podem fer una altra vegada, ara a l'Iraq", ha dit aquest dilluns el president turc, Recep Tayyip Erdogan, fins ara aliat del líder del Kurdistan iraquià, Massud Barzaní.

Notícies relacionades

El Kurdistan iraquià busca la independència d'esquena a la comunitat internacional

El Kurdistan iraquià, sense amics al barri

Però les coses han canviat: tant l'Iran com Turquia han anunciat aquest dilluns el tancament parcial de la frontera amb el Kurdistan iraquià; Ankara, a més, ha tancat el senyal del canal de televisió, l'agència de notícies oficial del govern regional del Kurdistan iraquià (KRG), Rudaw.

El KRG, cada vegada més aïllat, confia que tot això sigui "una guerra psicològica" i que, quan siguin independents, quan guanyi el ‘sí’ en el referèndum, "s'avindran a parlar amb nosaltres". Però aquest dilluns els veïns del Kurdistan iraquià han passat de les amenaces a l'acció; i la confiança sembla que no és suficient.