La ultradreta alemanya irromp al Bundestag

"A la dreta de la CSU no hi pot haver cap partit democràtic legítim”. Els alemanys van fer poc cas aquest diumenge a una de les frases més conegudes de l'històric líder conservador bavarès Franz Joseph Strauss. Com ja apuntaven les enquestes, el partit ultranacionalista i islamòfob Alternativa per a Alemanya (AfD) ha amargat la victòria electoral de la cancellera alemanya Angela Merkel i s'ha erigit com a gran triomfador d'aquests comicis amb el 13,1% dels vots, un resultat que el situa com a tercera força del país.

La extrema dreta ha tornat així al Bundestag, el Parlament alemany, per primera vegada des del 1960. Les cares a les casernes d'AfD a Berlín, on s'ha celebrat el èxit, eren exultants. “Caçarem Merkel. Recuperarem el nostre país i el nostre poble”, ha assegurat el seu candidat, Alexander Gauland. Cansats dels acords entre grans partits, molts han votat els ultres perquè siguin una “oposició real”.

AfD ha sabut fer-se fort a costa d'explotar la xenofòbia i donar resposta a les preocupacions del sector més pobre del país. Així, la seva apel·lació als estats de l'est, considerats perdedors de la reunificació, ha donat resultat. Sorprenentment, la formació ultra s'ha situat com a segona força als antics ‘land’ comunistes amb un 21,5% dels vots, trepitjant-li els talons a la CDU de Merkel, que hi ha obtingut el 26,5%.

Auge mai vist

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

La irrupció d'AfD al Parlament alemany és la guinda que corona una fulgurant trajectòria política plena d'èxits electorals. Nascuda el 2013 sota l'auspici d'un grup de professors euroescèptics i econòmicament ultraliberals, la formació s'ha anat adaptant als successos que han sacsejat Alemanya. Després de la crisi de l'euro, l'arribada dels refugiats va ser un punt d'inflexió. De la mà del moviment xenòfob Pegida, AfD va virar cap a postulats racistes. Frauke Petry va ocupar el lideratge del partit, consumant el parricidi polític del seu fundador, Bernd Lücke. Islam, terrorisme, immigració i identitat nacional s'han convertit des d'aleshores en pilars d'una estratègia que cada vegada capta més gent. La candidata Alice Weidel ha assegurat que AfD impulsarà un comitè parlamentari per investigar les “ruptures legals” de la cancellera en la gestió de la crisi dels refugiats.

El partit dels professors navega ara pel calador del vot de protesta i capitalitza el descontentament amb els partits polítics tradicionals, amb el desenvolupament d'una política econòmica de la qual molts no veuen els beneficis i amb l'obertura de portes als refugiats. També ha donat cabuda a simpatitzants neonazis. Actualment, AfD té representació parlamentària en 14 dels 16 parlaments regionals, i és la segona força als ‘land’ de Saxònia-Anhalt i de Mecklenburg-Pomerània Occidental amb més del 20% dels vots.