El Kurdistan iraquià busca la independència d'esquena a la comunitat internacional

Primer, quan va convocar el referèndum fa tres mesos, el president del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, semblava determinat a celebrar-lo. Va prometre als ciutadans kurds que ja havia arribat l’hora; que el 25 de setembre del 2017 votarien, per fi, per independitzar-se de l’Iraq.

Però aquesta proposta no va agradar a ningú, ni a aliats ni a enemics de Barzani. Els Estats Units, la Gran Bretanya, les Nacions Unides, Rússia, Turquia, l’Iran i, evidentment, l’Iraq, van expressar les seves preocupacions –uns més iradament i altres menys–. Van al·legar que, mentre la lluita contra l’Estat Islàmic continuï activa, celebrar un referèndum per declarar independent el Kurdistan iraquià només serviria per desestabilitzar encara més la regió. La qüestió, per a la comunitat internacional, no era tant el què –la independència del Kurdistan– sinó el quan.

Llavors, després de les crítiques, Barzani va acceptar negociar posposar el referèndum si rebia una oferta que el satisfés. L’oferta, de la qual no s’han fet públics els detalls, va arribar –de mans dels EUA, el Regne Unit i l’ONU– però el Govern del Kurdistan iraquià la va refusar. Barzani va dir que la votació seguia endavant com estava programada, però que estava obert a escoltar.

Fins a última hora

El rellotge avançava. Però dissabte el partit de coalició del Govern del Kurdistan iraquià, el PUK va ser piratejat, i va anunciar, per a sorpresa de tots, que s’havia arribat a un acord i que, per tant, es cancel·lava el referèndum. Una altra vegada semblava que no; però va durar poc: el partit de Barzani, el Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) va desmentir la informació, i el mateix president, en un míting dissabte a la nit, va dir que ja era massa tard. El referèndum se celebrarà.

«Ens van forçar a viure a l’Iraq, encara que no ens ho van preguntar mai. Vam patir barbaritats durant el mandat de Saddam Hussein. Per tant creiem que ja ens toca. El dia 25 és perquè tots els kurds votin», va dir a EL PERIÓDICO Janghis Awakalay, membre del departament de Relacions Internacionals del KDP, el partit que ha organitzat la votació.

Gairebé sis milions de kurds iraquians estan cridats a votar en una consulta no exempta de problemes. A causa del gran nombre de desplaçats per la guerra, no hi ha un cens oficial, cosa que dificulta la legitimitat del resultat. El sí, no obstant, és aclaparador entre les regions pròpiament kurdes, però no tant al sud, on es votarà en ciutats que no formen part de la jurisdicció del Govern regional del Kurdistan iraquià.

Kirkuk, ciutat de la discòrdia

I la joia de la corona, en aquest embolic, és Kirkuk. «Negociarem sobre la ciutat tant amb la comunitat internacional com amb el Govern de Bagdad, però creiem que abans és necessari votar. Només després ens podrem asseure a negociar correctament. Volem tenir bones relacions amb els nostres veïns», explica Awakalay. Kirkuk, on conviuen kurds, àrabs i turkmans –aquests últims d’origen i de parla turques– està controlada pels peixmergues, l’exèrcit del Kurdistan iraquià, encara que no formi part de la seva jurisdicció. Tant Bagdad com Erbil, donada la gran quantitat de petroli descoberta sota aquesta ciutat, volen que Kirkuk es quedi dins de les seves fronteres.

Durant els últims dies la tensió i la violència ha augmentat a la ciutat i es tem que, durant el referèndum, els ànims s’agitaran més. Per això, Bagdad culpa el Govern de Barzani de desestabilitzar el país, una cosa que Erbil nega.

«Durant els últims 26 anys (quan, després de la primera guerra del Golf, l’Iraq i els EUA van concedir l’autonomia al Kurdistan iraquià), hem col·laborat amb l’estabilitat al Pròxim Orient. Les nostres fronteres han sigut i són les més segures de la regió. Som dels que hem lluitat amb més ímpetu contra l’Estat Islàmic. Creiem que és el nostre dret poder ser independents per fi. I llavors seguirem col·laborant amb tots els veïns», va assegurar Awakalay.

Notícies relacionades

El Kurdistan iraquià, sense amics al barri

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

No obstant, no tothom al Kurdistan iraquià compra aquesta versió. El principal partit de l’oposició, el Moviment Gorran –Canvi–, encara que és favorable a la independència, considera que el moment i la manera de fer el referèndum persegueix, únicament, perpetuar Barzani i la seva família en el poder.

«El mandat de Barzani es va acabar el 2013, però se’l va allargar ell mateix amb l’excusa de la lluita contra el terrorisme. Ara que la guerra s’acaba, es busca una altra excusa per quedar-se en el poder. Per això demanem votar no en el referèndum», diu el partit.