TRÀGIC SISME

El terratrèmol de Mèxic ha causat ja 225 morts

Milers de persones es llancen a ocupar els albergs públics davant la por generalitzada a noves rèpliques

mbenach40202979 rescue workers search for people trapped inside a collapsed 170920210821

mbenach40202979 rescue workers search for people trapped inside a collapsed 170920210821 / Rebecca Blackwell

4
Es llegeix en minuts
Témoris Grecko / Mèxic

Els nombrosos, variats i creatius treballs de rescat  van contrastar ahir amb alguns actes de repudi a les autoritats i, sobretot, amb qüestionaments als governants de Ciutat de Mèxic per una desagradable sorpresa: entre els edificis de la capital ensorrats o a punt del col·lapse, n’hi ha alguns que van ser construïts sota els estrictes reglaments del 1987, imposats precisament per garantir la resistència davant de moviments tel·lúrics com el que dimarts va sacsejar el centre del país.

Protecció Civil va informar ahir d’un total de 225 morts, recompte que continuava pujant a l’hora de tancar aquesta edició. D’aquesta xifra, 94 corresponien a la capital mexicana; 71, a Morelos; 43, a Puebla; 12, a l’estat de Mèxic; 4, a Guerrero, i un, a Oaxaca.

Al llarg de la nit, mentre continuaven els treballs de rescat, els albergs van ser ocupats per milers i milers de persones, la majoria de les quals no havien perdut la casa per enfonsament o col·lapse, sinó que es negaven a patir un insomni preocupats perquè el sostre se’ls ensorrés a sobre: es va imposar el temor a les rèpliques, que la gent de la capital coneix bé perquè, 36 hores després del terratrèmol de 8,1 graus Richter que va destruir la ciutat el 1985, en va venir un altre de 6,5 graus, que va sembrar el pànic.

Societat civil

 Les previsions van resultar insuficients: organitzacions i grups de veïns van haver d’improvisar llocs per acomodar-hi els que no van trobar lloc als espais oficials o bé els quedaven molt lluny; de la mateixa manera, van muntar menjadors o van adaptar els seus vehicles per servir com a tals i traslladar-se on hi havia gent afamada, tant voluntaris com qualsevol tipus de civils; també es van oferir per suplir el servei de transport públic allà on va quedar suspès; llocs petits, com el Café de Raíz de l’escriptor Mardonio Carballo, van oferir menjar i beguda gratuïtes a qui s’hi presentés.

Es va demanar alliberar les xarxes de wifi, perquè els que estiguessin atrapats poguessin enviar missatges; sota el hashtag #revisamigrieta, enginyers es van posar a disposició de qui pugés fotos dels seus danys a Twitter per fer-li una valoració provisional, i van elaborar cartells per a xarxes socials on explicaven el més elemental del tema; grups de professionals van recol·lectar broques de ciment i eines especialitzades per repartir-les als llocs on es requeria instruments més complicats; conscients que falta ajuda en poblacions com Jojutla, altres van reunir queviures i els van portar allà.

Govern insultat

Davant de la mobilització espontània de la societat, part de la iniciativa privada va seguir aquest exemple: cadenes de restauració i companyies de telecomunicacions van col·locar serveis gratis a disposició del públic, i fins i tot van regalar viatges a empreses que proveeixen transport privat mitjançant apps per a mòbil, com és el cas de Cabify, immersa en un escàndol pel recent segrest, violació i assassinat d’una passatgera de 19 anys a mans d’un dels seus xòfers, i per la seva negativa a admetre errors en els seus processos de reclutament i a assumir la seva responsabilitat.

Davant d’aquest desplegament, la pregunta és: ¿i el Govern on és? La seva resposta no ha sigut tan feble com la del govern del president Miguel de la Madrid, el 1985, quan les autoritats de la ciutat eren designades per ell i, davant el buit, va ser també la societat la que es va encarregar del rescat.

Però han transcorregut 32 anys a l’espera del següent terratrèmol, i novament abunden les demores i les insuficiències, i augmenten les crítiques a la tasca del president Enrique Peña Nieto. «¡A treballar! ¡Toca el dos d’aquí!», i insults de pitjor calibre van cridar al seu ministre de Governació, Miguel Ángel Osorio Chong, desenes de rescatadors voluntaris a l’edifici dels carrers Bolívar i Chimalpopoca, que van obligar el polític a haver de marxar sota la protecció de granaders (antiavalots).

Notícies relacionades

Osorio Chong aspira a succeir el seu cap a la Presidència, i altres dels seus pròxims a candidatures en les eleccions del 2018. Per això crida l’atenció que el compte de Twitter @PcSegob, de Protecció Civil, emeti pocs missatges propis i es dediqui, sobretot, a retuitejar els de Peña Nieto, d’Osorio Chong i del seu titular, Luis Felipe Puente, que dona de manera personal les informacions –com les xifres de morts– que li corresponen a la seva institució i que mitjans de comunicació i ciutadans necessiten.

El que més lacera, no obstant, és l’enfonsament d’edificis relativament nous, una cosa que ningú esperava que passés i que, a molts ulls, no es troba cap justificació. Roberto Hernández, director de Los Topos, un grup de rescatadors creat durant els treballs del terratrèmol del 1985, no s’imaginava veure-ho una altra vegada: «Estem molt avançats (en lleis)», va assegurar. «El problema és la corrupció». 

Un ciutadà espanyol mort i 20 desapareguts

El telèfon d’emergència consular és el 5542468136. Exteriors ha facilitat altres telèfons del consolat general d’Espanya a Mèxic disponibles per a informació: 52804383, 52817113, 52804758 i 52804633.