Anar al contingut

DESASTRE NATURAL

L''Irma' deixa 15 milions de persones sense electricitat a Florida

La península es prepara per fer balanç després del pas de l'huracà, que va entrar en territori nord-americà amb menys força que a les illes del Carib, mentre els habitants evacuats van tornant a casa

Ricardo Mir de Francia

fcasals40040197 topshot rough surf churned up buy the approaching hurrican170910132110

GASTON DE CARDENAS

Carry Shaw s’ha passat les últimes hores trucant a la consergeria de l’edifici d’apartaments on viu amb el seu marit. «No tenim ni idea de què ens trobarem, no hem pogut parlar amb ningú», assegura aquesta jubilada de 71 anys mentre es prepara per tornar a casa després de quatre dies d’exili a compte de l’huracà 'Irma'. Casa seva és a Jacksonville, al nord de Florida, una de les ciutats més castigades per les conseqüències del cicló. Les pluges torrencials van desbordar el riu St. John, deixant unes inundacions mai vistes a la ciutat. Els parcs s’han convertit en llacs; el centre urbà, en una bassa per a piragües i ànecs. Els serveis d’emergència han hagut de fer més d’un centenar de rescats.

«No em fa pena la gent que va ignorar les ordres d’evacuació, són uns estúpids», diu Shaw. «Però hi ha parts de Florida que mai tornaran a ser el mateix. La gent que té diners es recuperarà. Però què passarà amb els pobres i amb els que no tenen assegurança. ¿Què passarà amb la gent gran malalta? Serà interessant veure què fa el Govern, perquè no li importa la gent, només li importen els diners». Després del pas demolidor de l’'Irma', que donava ahir els seus últims cops de cua a Geòrgia i Carolina del Sud, és hora d’avaluar els danys i posar en marxa la reconstrucció. En alguns punts de Florida, el quart estat més poblat dels EUA amb 20 milions d’habitants, serà un procés lent. Quinze milions de persones estan sense electricitat, segons les autoritats. Hi ha també problemes amb el senyal telefònic i d’internet. I als Cayos, el més devastat dels seus territoris, no hi ha ni tan sols aigua corrent.

La sensació generalitzada, a pesar de tot, és que podria haver sigut molt pitjor. El fet que l''Irma' tocava terra primer a Cuba i més tard als Cayos va contribuir que la seva intensitat es rebaixés al travessar la península, on va entrar amb una categoria 3 per anar perdent força a mesura que pujava cap al nord. També les oscil·lacions en la direcció dels vents van ajudar que perdés intensitat, segons els meteoròlegs. «Pensava que veuríem més danys», va dir el governador Rick Scott després de sobrevolar la costa des de Naples a Key West. «La crescuda de les marees no va ser tan dolenta com vam pensar».

La misèria va per barris. Als voltants d’Orlando, a Miami o a Naples, grans artèries segueixen inundades. Aquí i allà hi ha runa escampada i arbres arrencats; teulades fetes miques i baixos negats. A les carreteres, milions de persones miren de tornar a casa circumval·lant l’escassetat de combustible. Llargues cues de vehicles industrials amb subministraments i material per a la reconstrucció alenteixen el trànsit a les autovies. Les autoritats demanen precaució. Hi ha risc de torrenteres i de descàrregues elèctriques per la caiguda de l’estesa. Una de les prioritats passa per restablir el subministrament elèctric. «Ens portarà algun temps, i en alguns punts s’haurà de reconstruir íntegrament», deia Christopher Krebs, el responsable d’infraestructures del Departament de Seguretat Interna.

Militars per ajudar

Encara que és aviat per conèixer els costos de la reconstrucció, les primeres estimacions de la consultora AccuWeather apunten que la factura de l''Irma' i el 'Harvey', la tempesta tropical que va negar Houston i altres regions de Texas, podria ascendir a 200.000 milions de dòlars (167.067 milions d’euros). Un cost comparable al que va deixar el 'Katrina'. El Pentàgon ha despatxat 10.000 militars per ajudar en les tasques de reconstrucció.

Els pitjors estralls cal buscar-los als Cayos, l’arxipèlag caribeny al sud de la península de Florida. Com Barbuda, St. Maarten, les illes Verges o Cuba, ha patit brutalment la fúria de l’'Irma'. Una quarta part de les seves vivendes haurien quedat destruïdes, segons les primeres estimacions, i les autoritats pentinen ara els seus cais a la recerca de víctimes enterrades sota la runa. «Estem davant una crisi humanitària», ha dit el director d’emergències del comtat. 

0 Comentaris
cargando