El Parlament britànic comença a tramitar la llei per trencar amb la UE

Els diputats de Westminster treballen en la norma que liquida l'acta d'adhesió europea

zentauroepp40063348 topshot   pro european union demonstrators protest outside t170912093701

zentauroepp40063348 topshot pro european union demonstrators protest outside t170912093701 / TOLGA AKMEN

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

El Parlament britànic ha donat aquest dimarts llum verda a la tramitació del projecte de llei de retirada de la Unió Europea (UE), que posarà fi a la preeminència de les normes comunitàries al Regne Unit quan el país trenqui de manera definitiva els seus llaços amb Brussel·les.

El Partit Conservador de la primera ministra, Theresa May, que no té majoria a la Cambra dels Comuns, ha comptat amb el suport dels 10 diputats del nord-irlandès Partit Democràtic Unionista (DUP) i de set parlamentaris de l'oposició laborista, que han desafiat la disciplina de vot per recolzar el Govern.

El text, conegut com la llei de la gran derogació, continuarà ara el seu curs parlamentari després d'haver superat el seu primer escull amb una còmoda majoria de 36 diputats -326 vots a favor per 290 en contra-.

Certesa i claredat

Després de la votació, que s'ha acabat poc després de la mitjanit al Regne Unit, May ha celebrat la "històrica decisió" del Parlament de "recolzar la voluntat del poble britànic" a l'impulsar una llei que "aporta certesa i claredat" davant el 'brexit'.

"Tot i que encara hi ha més a fer, aquesta decisió significa que podem continuar les negociacions (amb Brussel·les) amb fonaments sòlids", ha dit la primera ministra.

El projecte de llei té un doble objectiu. Per un costat, revocarà l'Acta de Comunitats Europees del 1972, amb què el Regne Unit va accedir a la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Al mateix temps, traslladarà els milers de lleis que componen el cos legal de la Unió Europea a la legislació britànica, a fi que no hi hagi buits normatius una vegada s'executi el 'brexit', previsiblement el 29 de març del 2019.

Avís de Davis

El ministre britànic per a la sortida de la UE, David Davis, ha alertat durant el debat que oposar-se a la llei significa abocar el Regne Unit a "una sortida caòtica" del club europeu.

"Els britànics no van votar en favor de la confusió" en el referèndum sobre el 'brexit' del juny del 2016, i "el Parlament tampoc ho ha de fer", ha esgrimit Davis.

El negociador en cap del Regne Unit a Brussel·les ha afirmat que si l'Executiu no aconsegueix aprovar la llei de la gran derogació el país "s'acostarà al caire d'un penya-segat" i quedarà sumit en la "incertesa".

Amplis poders per a May

La majoria dels diputats laboristes s'han mostrat favorables a una regulació perquè el Regne Unit abandoni la UE, encara que han alertat que el projecte de May atorga al Govern amplis poders per modificar lleis sense passar pel Parlament.

El text a debat als Comuns preveu que l'Executiu podrà utilitzar un antic mecanisme legislatiu conegut com a "poders d'Enric VIII" per aprovar legislació secundària que, en la pràctica, pot afectar les normes primàries sense necessitat de sotmetre's a l'escrutini dels diputats.

El Govern argumenta que aquests poders extraordinaris són necessaris per introduir correccions tècniques en els milers de lleis europees que el Regne Unit adoptarà amb un únic acte legislatiu.

Risc per a la democràcia

Aquestes regulacions van ser redactades en el context de la Unió Europea i fan referència a institucions i mecanismes comunitaris, de manera que el Regne Unit ha d'adaptar múltiples detalls contra rellotge, abans que la ruptura sigui una realitat.

La diputada laborista Angela Smith ha afirmat que la seva oposició a la llei no respon al fet que "vulgui votar en contra del 'brexit", sinó "contra un 'brexit' mal gestionat, que amenaça amb debilitar encara més unes tradicions democràtiques que tant va costar establir".

Entre els laboristes rebels que han recolzat el projecte de llei de May, Caroline Flint ha argumentat que el seu deure és "respectar el resultat del referèndum" del juny del 2016, en què el 51,9% dels votants van optar pel 'brexit'.

Notícies relacionades

El Partit Nacionalista Escocès (SNP), la tercera força política a la Cambra dels Comuns, amb 35 diputats, es va posicionar en contra d'una llei que, segons la seva opinió, no garanteix que competències en àrees com pesca i agricultura, que actualment controla Brussel·les, es traslladin al Parlament autònom escocès després del 'brexit'.

"El Govern 'tory' vol aprovar una llei defectuosa amb què no només busca recuperar el control respecte a Brussel·les, sinó també respecte a Edimburg, Belfast (Irlanda del Nord) i Cardiff (Gal·les)", ha afirmat el portaveu per a la UE de l'SNP, Stephen Gethins.