VIOLÈNCIA A BIRMÀNIA

L'ONU considera "neteja ètnica" la persecució dels rohingyes

L'organització xifra en 313.000 el nombre de refugiats rohingyes des que va esclatar la crisi, el 25 d'agost

zentauroepp40058054 this photo taken on september 5  2017 shows rohingya muslim 170911124824

zentauroepp40058054 this photo taken on september 5 2017 shows rohingya muslim 170911124824 / K M ASAD

2
Es llegeix en minuts
Efe / Ginebra / Dacca

L'alt comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra'ad al-Hussein, ha advertit que a Birmània (Myanmar) es pot estar produint una neteja ètnica de la minoria musulmana rohingya, a més de possibles crims contra la humanitat. L'oficina de l'ONU a Bangla Desh ha xifrat en 313.000 els membres d'aquesta minoria musulmana que han arribat a aquest país des del 25 d'agost fugint de l'onada de violència que va esclatar a Birmània contra ells.

En un informe publicat aquest dilluns, el Grup de Coordinació Intersectorial ha detallat que la majoria dels nous refugiats, uns 156.000, s'allotgen en assentament temporals i campaments ja existents, mentre que uns 90.000 estan en comunitats d'acollida. Els altres 67.000 s'han instal·lat en assentaments "espontanis", s'explica a la nota, en què s'afegeix que, tot i que el flux de rohingyes prossegueix, és "més lent" que en dies anteriors.

En l'obertura de la trentatresena sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU, Zeid ha recordat que ja va advertir l'any passat de greus violacions contra els rohingyes i d'atacs "estesos i sistemàtics" contra aquesta comunitat a Birmània, que "possiblement equivalen a crims contra la humanitat". "Com que Birmània ha rebutjat permetre l'accés a investigadors de drets humans, la situació actual no pot ser avaluada plenament, però s'assembla al que es defineix als llibres de textos com a neteja ètnica", ha assenyalat.

Severa discriminació

"El Govern birmà ha de deixar de pretendre que els rohingyes cremen les seves pròpies cases i devasten els seus propis pobles. Aquesta negació completa de la realitat perjudica enormement" la imatge internacional de l'Executiu, ha afirmat Zeid. "Insto el Govern a posar fi a les seves cruels operacions militars actuals, a rendir comptes per totes les violacions registrades i a revertir el patró de la severa i estesa discriminació contra la població rohingya", ha afegit.

El diplomàtic jordà ha considerat que l'operació actual "és clarament desproporcionada i sense respecte als principis bàsics del dret internacional". Zeid ha sostingut que la seva oficina disposa de "múltiples" informes i imatges de satèl·lit que mostren com les forces de seguretat birmanes i milícies locals han cremat pobles rohingyes, i relats constants d'assassinats extrajudicials.

L'alt comissionat també s'ha mostrat consternat per les informacions d'Amnistia Internacional (AI) sobre l'existència de mines antipersones a la frontera amb Bangla Desh col·locades suposadament per l'Exèrcit birmà. També ha denunciat declaracions oficials que apunten que els refugiats que han fugit de la violència només podran tornar si poden aportar "proves de nacionalitat", un "ardit cínic" per part de l'Executiu per "transferir forçadament grans nombres de persones" fora del país, ja que els rohingyes són una població apàtrida i no tenen drets polítics i civils des del 1962.

Estatus de refugiats

Pel que fa a Bangla Desh, que acull centenars de milers de rohingyes, Zeid ha demanat al Govern que mantingui obertes les fronteres per als refugiats, i ha instat la comunitat internacional a ajudar les autoritats a rebre i assistir millor aquestes persones.

Notícies relacionades

En canvi, l'alt comissionat "ha deplorat" les mesures actuals de l'Índia per deportar rohingyes en un moment de tanta violència al seu país. L'Índia és la llar d'uns 40.000 rohingyes, dels quals 16.000 han rebut l'estatus de refugiats.

Zeid ha dit que aquest país al·lega que no és un estat firmant de la Convenció de Refugiats, però ha recordat que, com a nació que ha ratificat el Conveni internacional sobre Drets Civils i Polítics, l'Índia no pot efectuar "expulsions col·lectives" o tornar persones a un lloc on s'enfronten al risc de la tortura o altres abusos greus.