"Vaig tancar la porta i vaig plorar "

Abans d’acomiadar-se de casa seva a Coral Springs, unes dues hores al nord de Miami, a la costa oest de Florida, Mixis Villarreal va treure els gerros de les prestatgeries, va guardar els ordinadors en bosses d’escombraries i va ficar els llibres i les fotos emmarcades als armaris. No va voler fer gran cosa més. Tenia pressa per anar-se’n, després que les autoritats haguessin ordenat l’evacuació de la zona on viu. Només es va emportar el més essencial per al viatge i un pessigolleig a l’estómac que s’ha quedat amb ella.

«No ho vaig poder evitar, vaig tancar la porta i vaig plorar, vaig pensar que mai més tornaria a veure casa meva», diu ara des d’un refugi a Pensacola, una localitat turística a tocar de la frontera d’Alabama. La seva família va recórrer una mica més de 1.000 quilòmetres per carreteres secundàries per posar-se fora de l’abast de l’'Irma', l’huracà que ha començat a sacsejar la península de Florida després d’haver fet estralls al Carib.

Villarreal és una dels 6,5 milions de persones que han rebut ordres d’evacuació al conegut com a «estat assolellat», xifra que no té precedents. Al matí, l’huracà encara no havia tocat terra a la península, però els Cayos i Miami ja batallaven contra les seves fuetades de vent i les seves trombes d’aigües. Els meteoròlegs insisteixen, no obstant, que el més perillós dels huracans no és l’aire ni les pluges, sinó la crescuda de les marees, que en alguns punts podrien augmentar fins a 4,6 metres, segons les previsions, una mena de tsunami que arrasa amb tot després de superar les barreres naturals del litoral.

Crescudes mortals

Històricament, aquestes crescudes han deixat més morts als Estats Units que qualsevol dels fenòmens que es deriven dels huracans. «Les crescudes cobriran les seves cases», va advertir el governador, Rick Scott. «Flueix amb molta rapidesa. No podran sobreviure a les marees de la tempesta», va afegir.

Tothom a Florida està pendent de la trajectòria de l’'Irma'. Alguns tenen la televisió permanentment encesa, i altres reben per telèfon missatges dels serveis d’emergència. La previsió inicial apuntava que travessaria la península per l’est, però en les últimes hores es desplaçava cap a l’oest, posant a l’abast Fort Myers, St. Petersburg, Tampa o la capital, Tallahassee. «Nosaltres vivim a la costa est, així que estem més tranquils», diu Villarreal, que va arribar als EUA fa quatre anys des de Panamà, per afegir: «Allà no havíem experimentat mai res igual».

Als més de 300 refugis oberts a l’estat, generalment poliesportius, esglésies o col·legis, la situació varia molt. Alguns han hagut d’obrir de manera improvisada, a mesura que canviava la trajectòria de la tempesta, i no tenen res més que el més bàsic. Però en altres, com al Pensacola Bay Center, en mans de la Creu Roja, hi impera l’ordre i la calma. Al matí, només hi havia unes 100 persones. Al poliesportiu, hi ha dutxes. Els evacuats dormen en catres amb llençols. Reben una bossa amb articles d’higiene, i diversos àpats diaris. «L’atenció està sent excel·lent, ens han donat de tot i ens han tranquil·litzat al dir-nos que l’edifici està construït a prova d’huracans», afirma Pauline, una estudiant que ha arribat amb el seu nadó i alguns parents.

"No vaig voler arriscar"

Lashauna Williams, de 37 anys, va dubtar fins a l’últim moment. Viu a només tres hores de Talahassee, una zona que fa tan sols uns dies es considerava segura. Però amb set fills i una casa tràiler no va voler jugar a la ruleta russa. Dissabte a les quatre de la matinada, va empaquetar el que va poder i va posar rumb a l’oest. «Mai abans m’havien demanat que marxés, però aquesta tempesta sembla molt seriosa. L’any passat, després del pas del 'Matthew', vam estar una setmana sense electricitat. No em vaig voler arriscar. Vaig tenir por». Aquesta contingència es tornarà a repetir aquest cop per a molts. Dos milions d’habitants de Florida dissabte no tenien electricitat.

En aquesta regió, els huracans són com aquells vells parents llunyans que acaben deixant una empremta profunda en les vides de la gent. 'Camilla', 'Andrew', 'Iván' o 'Wilma'… Noms innocents amb un llegat catastròfic. «Quan va passar el 'Wilma' el 2005, estàvem en una casa d’un milió de dòlars i vam pensar que no ens n’assabentaríem, que passaríem l’huracà veient tranquil·lament la tele», explica l’empresari Gary Hencken. «De sobte, van començar a martellejar les finestres, el vent va arrencar una porta i ens vam quedar sense llum. Quan tot es va acabar, Boca Raton estava devastat. Era com viure en un poble fantasma».

Hotels plens

Hencken s’està quedant en un dels hotels de Pensacola, que ha rebut una allau d’evacuats des de dijous. Només queden habitacions a les platges de Gulf Breeze, un tómbol de sorra aparegut al golf de Mèxic, fet que suggereix que molta gent s’ha pres seriosament les advertències, malgrat que no es preveu que la tempesta causi aquí problemes. Tres hores més a l’est, a Tallahassee, tots els hotels són plens. Per acomodar els que arriben, molts han permès que s’instal·lin amb els seus animals domèstics.

Si una cosa tenen de bo els huracans és que uneixen la gent. Disparen la solidaritat. Almenys inicialment, perquè, com es va veure amb el 'Katrina', els seus efectes poden ser apocalíptics i quan la supervivència està en joc els instints tendeixen a prevaler sobre el bon judici.

Refugi per a desconeguts i amics

Notícies relacionades

L''Irma' desencadena un infern d'aigua i vent a Florida

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Al centre de Pensacola, Suzanne Tecceo regenta una galeria d’art. Com molts establiments, ha optat per obrir. Des del carrer s’hi cola la melodia trista d’un saxofonista i un cartell anuncia un festival de cine LGBT. El seu marit l’ha trucat per dir-li que ha conegut a Facebook un veterà del Vietnam evacuat i l’ha invitat a quedar-se amb ells. «¿Què pots fer? Si algú està en perill i necessita refugi, és el mínim». Aquestes escenes es repeteixen aquests dies: gent que dona refugi a desconeguts, amics que alberguen amics.  

Tecceo és conscient del drama que produeixen els huracans. Els seus pares ho van perdre tot en el 'Katrina'. Van haver de deixar Mississipí i instal·lar-se per sempre a Florida. «Són gent gran i ara tots dos tornen a estar molt nerviosos, és com si tinguessin estrès posttraumàtic», assegura. La seva sòcia, també artista, intervé en la conversa per dir que ella també fa temps que va deixar de riure’s dels ciclons. «Per a mi, l’'Iván' ho va canviar tot. Abans no els tenia por, però quan va passar, tot va quedar com una zona de guerra, com una fusteria feta miques. Vaig estar un mes sense llum, va ser horrible», diu Tamy Casperson.