CONFLICTE AL SUD-EST ASIÀTIC

La crisi humanitària castiga els rohingya a Birmània

Gairebé 90.000 perseguits de la minoria musulmana s'han vist obligats a fugir a Bangla Desh

zentauroepp39946277 smoke rises from what is believed to be a burning village in170904133529

zentauroepp39946277 smoke rises from what is believed to be a burning village in170904133529 / STR

2
Es llegeix en minuts
Anna Llosa Marrón / Barcelona

La situació de la minoria ètnica dels rohingya a Bir-mània segueix a la deriva. Milers d’afectats perseguits per l’Exèrcit han fugit cap a la frontera amb Bangla Desh. L’ONU estima que gairebé 90.000 persones d’aquesta minoria ètnica ja l’han travesat des que es va desencadenar el brot de violència el 25 d’agost. Aquella nit, els militants rohingya van atacar diferents enclavaments  policials a l’estat de Rakhine, i les forces de seguretat de l’Estat han respost al seu torn amb una contraofensiva que ja ha matat un centenar de persones i ha provocat el desplaçament massiu de membres de la comunitat musulmana cap a Bangla Desh.

Les Nacions Unides han denunciat l’ús de la força per part de les autoritats birmanes en aquesta crisi, així com el bloqueig de totes les agències de l’ONU que estan intentant proporcionar aliments, aigua i medecines als desplaçats. L’oficina de l’ONU que treballa en el terreny ha suggerit que les autoritats birmanes estan bloquejant l’ajuda humanitària ja que, al·legant la situació d’inseguretat que es viu al país asiàtic i les visites que membres del Govern han portat a terme sobre el terreny, han suspès els enviaments de les oenagés i les agències de cooperació.

  

L’oenagé Fortify Rights ha recollit el testimoni d’Abdul-Rahman, de 41 anys, supervivent de la repressió al poble de Chut Pyin. Rahman va declarar que els soldats van matar el seu germà i van cremar-ne el cadàver juntament amb altres cossos. «Els meus dos nebots havien sigut decapitats. Un tenia 6 anys i l’altre, 9», va detallar Rahman.

L’organització també s’ha sumat a la petició que es posi fi a la violència contra la minoria musulmana rohingya i ha reclamat a Bangla Desh que obri la seva frontera als refugiats. «La situació és urgent. Se segueixen cometent massivament crims atroços. El Govern civil i els militars han d’exercir tot el seu poder per prevenir més atacs», va afirmar el director executiu de l’organització, Matthew Smith.

Repressió sostinguda en el temps

Notícies relacionades

Les autoritats birmanes no reconeixen la ciutadania als rohingya, una minoria ètnica musulmana que es concentra a l’estat de Rakhine. Allà hi viuen més d’un milió de persones que ara estan sent sotmeses a una 'operació de neteja' amb el propòsit de localitzar els insurgents. La premi Nobel de la pau Malala Yusafzai ha reclamat a la líder de facto de Birmània –que també és Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi– que condemni el «tractament tràgic i vergonyós de les forces de seguretat del país contra els membres de la minoria rohingya». Així mateix, ha reclamat que Birmània reconegui la ciutadania als rohingya per acabar amb aquest nou èxode al país.

Aquest desplaçament massiu es produeix només nou mesos després que almenys 70.000 rohingya fugissin de la mateixa zona enmig dels atacs indiscriminats de l’Exèrcit després d’un altre atac d’insurgents d’aquesta minoria, una campanya militar denunciada per les Nacions Unides juntament amb diferents oenagés per la vulneració dels drets humans.