Trump rellança la guerra de l'Afganistan amb l'anunci d'un canvi d'estratègia

És difícil trobar als Estats Units una figura pública tan hostil a la guerra de l’Afganistan com Donald Trump, l’home que al llarg dels anys va definir la contesa com un «malbaratament» i un «desastre total», i va dir que el seu país «hauria d’anar-se’n immediatament». Però, com en tantes altres coses, l’ara president ha descobert que el món és molt més complex que un tuit de 140 caràcters i ha renunciat a les seves conviccions a les primeres de canvi. Dilluns, Trump va acabar acceptant els designis dels seus generals i va anunciar un canvi d’estratègia a l’Afganistan que anirà acompanyat d’un modest augment de tropes. Un pla per eternitzar la guerra que, com a màxim, li servirà per no perdre-la.

Setze anys després de l’inici de la invasió nord-americana, l’Afganistan és un puzle impossible de resoldre. Barack Obama va ser incapaç de guanyar-la amb 100.000 soldats el 2011, però també de completar una retirada honrosa quan va posar data a la fi de la guerra anys després i va ordenar als seus militars que es limitessin a formar les forces de seguretat afganeses i a llançar operacions antiterroristes contra Al-Qaida i l’Estat Islàmic. Els talibans s’han tornat a fer forts i controlen més del 40% del territori. Els esforços del Pentàgon per fer-los seure a la taula de negociació no han servit de res. Però tampoc compren la retirada perquè estan convençuts que el feble i corrupte Govern prooccidental de Kabul s’ensorraria ràpidament.

Mesos de deliberacions

Trump ha acabat fent seva aquesta tesi després de mesos de deliberacions amb els seus militars. «Una retirada feta amb presses crearia un buit que els terroristes omplirien immediatament», va dir en el seu discurs a la nació de dilluns. L’equació l’ha destarotat. Cap opció li agradava. Va contemplar reemplaçar les tropes amb mercenaris privats, com li va suggerir el seu defenestrat estrateg en cap, Steve Bannon. Va amenaçar d’acomiadar el comandant de les seves forces a l’Afganistan, John Nicholson, i va fabular de fer les maletes i anar-se’n.

Al final van prevaler els generals i Trump va enterrar el seu «Amèrica, primer» per a desesperació de les seves bases més incondicionals. «És igual per qui votis: el complex militar-industrial guanya», va escriure la comentarista ultraconservadora Ann Coulter, autora del llibre In Trump we trust (En Trump confiem). El resultat final és una mena de compromís: 4.000 soldats nord-americans més que se sumaran als 8.400 que hi ha al país i als 5.000 que queden de l’OTAN, molt lluny dels plans més ambiciosos del Pentàgon, però suficients per prolongar la guerra més llarga en la història dels EUA.

Recuperar l’agressivitat

Notícies relacionades

La nova estratègia de Trump a l'Afganistan enterra l'"Amèrica, primer"

Els EUA redueixen els serveis de visats a Rússia i provoquen la ira de Moscou

També es relaxaran les regles de combat per recuperar l’agressivitat coartada per Obama i es pretén collar el Pakistan, país al qual Trump va acusar de donar empara als «agents del caos». «El meu instint original va ser la retirada, però tota la meva vida he sentit dir  que les decisions són molt diferents quan seus al Despatx Oval», va dir el president a manera d’esmena.

Obsessionat sempre amb la victòria, Trump va fixar com a objectius «obliterar l’ISIS (Estat Islàmic), destruir Al-Qaida i impedir que els talibans agafin el control del país». Però el seu fosc discurs no va tenir res de marxa triomfal. Solament amb la boca petita es va atrevir a dir que, «al final, guanyarem», encara que sap que no és veritat. La guerra eterna continuarà.