El món carrega contra Trump per donar ales al nazisme i al racisme

La indignació pel discurs ambigu i equidistant del president Donald Trump sobre la violència racista als EUA travessa fronteres. Dies després de l'esclat de violència a Charlottesville (Virginia) -que va acabar amb la mort d'una militant antiracista atropellada per un simpatitzant supremacista blanc-, l'esforç de Trump a culpar “els dos bàndols” indigna als EUA i a altres parts del món, on es considera que aquesta actitud dona ales al nazisme i al racisme i alimenta de forma molt perillosa els discursos d'odi.

L'allau de crítiques més o menys explícites a Trump no ha parat de créixer. El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha condemnat sense matisos el racisme, la xenofòbia, l'antisemitisme i la islafomòbia. “Estan enverinant les nostres societats. Hem d'aixecar-nos contra ells. A tota hora, a tot arreu”, ha escrit a Twitter.

Racism, xenophobia, anti-Semitism & Islamophobia are poisoning our societies. We must stand up against them. Every time. Everywhere.

— António Guterres (@antonioguterres) 15 de agosto de 2017

Al Regne Unit, un dels més estrets aliats dels EUA, la primera ministra, Theresa May, s'ha sumat a Guterres: "No veig cap equivalència entre els que promouen el feixisme i els que s'hi oposen", ha dit.

Perillós i insuportable

Les crítiques més contundents van arribar no obstant d'Alemanya. “La trivialització de la violència nazi pels confusos enunciats de Donald Trump és altament perillosa”, va declarar Martin Schulz, líder socialdemòcrata i candidat a la cancelleria en les pròximes eleccions. “No hauríem de tolerar les monstruositats que surten de la boca del president”, va afegir. El va secundar el ministre de Justícia, Heiko Maas, també de l'SPD: “És insuportable com Trump està passant per alt la violència de les hordes ultres de Charlottesville”, va dir en un comunicat.

I als EUA, en un fet sense precedents, els expresidents Bush, pare i fill, van afirmar en una declaració conjunta: “Els EUA sempre han de rebutjar la intolerància racial, l'antisemitisme i l'odi en totes les seves formes”.  Altres figures del Partit Republicà, entre elles diversos congressistes, es van sumar a les crítiques a un president cada vegada més aïllat també entre els seus.

Desafiar l'odi i la intolerància

El president del Congrés i tercera autoritat del país, Paul Ryan, va retreure a Trump la "ambigüitat moral" en aquest conflicte. "Hem de ser clars. El supremacisme blanc és repulsiu. Aquest fanatisme és contrari a tot el que aquest país representa", va declarar Ryan. El veterà senador John McCain va tuitejar: “No hi ha equivalència moral entre racistes i nord-americans del carrer per desafiar l'odi i la intolerància”. Entre les reaccions de 55 polítics republicans i demòcrates recollides per The Washington Post, només la portaveu del Comitè Nacional Republicà, Kayleigh McEnany, va expressar el seu suport al magnat. Fora de la política, l'estrella del bàsquet Lebron James va acusar Trump de tornar a posar “de moda” l'odi racial.

El mandatari, que va trigar dos dies a condemnar expressament els neonazis, supremacistes i seguidors del Ku Klux Klan, va tornar a suavitzar el seu discurs dimarts i va afirmar que aquests col·lectius no tenien tota la responsabilitat del que havia succeït. "Hi havia un grup en una part que era dolent i un grup a l'altra que també era violent", va assegurar en una tensa roda de premsa. El president va recriminar a l'"esquerra alternativa" la violència amb què va respondre a les concentracions ultres i va assenyalar que els supremacistes sí que comptaven amb el permís de les autoritats locals. "Molts d'ells volien protestar contra la retirada de l'estàtua de Robert E. Lee", va dir en al·lusió al comandant de l'exèrcit confederat durant la guerra de Secessió.

Mentrestant, la tempesta provocada per les paraules de Trump causava una desbandada al Consell Manufacturer Americà, grup assessor que aglutinava diversos dels principals fabricants del país. Els consellers delegats de 3M i Campbell Soup, Inge Thulin i Denise Morrison, respectivament, es van convertir en els últims a renunciar al càrrec, del qual ja s'havien apartat en els últims els dies directius de AFL-CIO, la principal federació sindical del país, Intel, Merck, Under Armour i la Aliança per a les Manufactures Americanes.

Notícies relacionades

Trump torna a culpar tant els racistes com els antiracistes de la violència de Virgínia

Trump: "KKK, neonazis i supremacistes blancs són criminals"

Davant la fuga d'aquests empresaris i les anunciades també en un altre consell assessor, el Fòrum d'Estratègia i Política, Trump va decidir sobtadament desmantellar-los. "En lloc de pressionar els empresaris del Consell de Fabricants Nord-americans i del Fòrum d'Estratègia i Política, he decidit acabar amb tots dos. ¡Gràcies a tots!", va escriure a Twitter. Tot just 24 hores abans havia presumit dels "molts" candidats que tenia per a tots dos òrgans assessors.

Rather than putting pressure on the businesspeople of the Manufacturing Council & Strategy & Policy Forum, I am ending both. Thank you all!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 16 de agosto de 2017

Baltimore retira els seus monuments

El debat sobre els símbols sudistes segueix en primer terme. La ciutat de Baltimore (Maryland) va retirar de matinada els seus monuments al bàndol confederat de la guerra civil, favorable a l'esclavitud. L'ajuntament ja ho havia decidit fa temps, però ho va accelerar arran de la violència en Charlottesville i després que alguns activistes amenacessin d'enderrocar-los. “Ja està fet. Havien de caure. El que em preocupava era la seguretat de la nostra gent i per això hem actuat al més ràpid possible”, va dir l'alcaldessa, Catherine Pugh. Dilluns, un grup d'activistes va enderrocar una estàtua confederada a Durham (Carolina del Nord), i les autoritats d'altres ciutats a Florida, Tennesee i Kentucky es plantegen retirar també les seves.