RECURS D'APEL·LACIÓ

La defensa del periodista pres a Brians demana la seva llibertat al·legant dues penes de mort pendents a Turquia

Els advocats defensen que la condició d'asilat de Hamza Yalçin impedeix la seva extradició

 

  / UMIT BEKTAS

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué / Barcelona

Els advocats de l'escriptor i periodista suec-turc Hamza Yalçin, de 59 anys, que està a la presó de Brians 1 a l'espera que les autoritats turques formalitzin la seva demanda d'extradició, ja han presentat el seu recurs d'apel·lació sol·licitant la seva llibertat condicional.

En el recurs, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, es justifica la "impossibilitat" de concedir l'extradició sol·licitada per Turquia a l'haver-li sigut concedida la protecció internacional per part de Suècia, al tenir dues penes de mort pendents al país reclamant, i s'alerta de la situació de "vulneració sistemàtica de drets humans" per part de l'Estat turc.

La defensa al·lega que la presó provisional és una mesura "extremadament excepcional" i que la seva aplicació en aquest cas "no és necessària, ni tampoc legítima". Per això, qüestiona "si no hi ha altres mesures menys perjudicials que poguessin complir amb les mateixes finalitats", com la residència obligatòria o la compareixença periòdica davant l'Ambaixada d'Espanya a Suècia.

Condemnat a mort el 1998 i el 2004

La defensa insisteix que Yalçin no pot ser extradit perquè va obtenir la seva condició d'asilat el 1987 per part de Suècia fins al 2005, quan va passar a ser ciutadà del país escandinau. El dret d'asil, exposat en l'article 33.1 de la Convenció de Ginebra, defensa que no es pot ser expulsat si perilla la vida de la persona per les seves "opinions polítiques", argument sobre el qual se sustenta el recurs presentat. Els advocats assenyalen que si va ser asilat per salvaguardar la seva vida en aquell moment no pot ser extradit ara.

A més, els advocats asseguren al text que Turquia "no dona les garanties que no serà executat o sotmès a penes que atemptin la seva integritat corporal o a tractes inhumans o degradants" i recorden que el periodista va ser condemnat a mort per aquest país en dues ocasions, el 1998 i el 2004. La defensa afegeix que el Govern turc es planteja recuperar la pena de mort, per la qual cosa "no hi ha garantia que les sentències pendents no s'executin" si finalment s'efectua la seva extradició.

Així mateix, assenyalen que la presó provisional és la mesura "més restrictiva existent i la que lesiona de forma més clara i flagrant els drets i llibertats" i apunten que ha de deixar-se sense efecte perquè hi ha un altre tipus de mesures cautelars "que evitarien els mateixos riscos que la presó provisional". A més, adjunten diferents informes de Human Rights Watch en què es denuncia l'empresonament de professionals de la informació per part del Govern turc sota acusacions de terrorisme i es manté que Yalçin és un "pres polític".

A l'espera de la petició formal d'extradició

Notícies relacionades

Yalçin està a la presó de Brians 1 des del 3 d'agost després de ser arrestat a l'aeroport del Prat (Barcelona) perquè pesava sobre ell una ordre de recerca i captura internacional dictada a través d'Interpol, sol·licitada pel Govern turc. Les autoritats turques tenen fins a l'11 de setembre per formalitzar la petició d'extradició, i llavors l'Audiència Nacional decidirà en una vista si l'atén o la rebutja. Si aquesta petició no es produeix, serà immediatament posat en llibertat.

Els agents el van traslladar davant el jutge de guàrdia del Prat (Barcelona), que va ordenar el seu trasllat a l'Audiència Nacional, des d'on es va ordenar el seu ingrés en presó provisional al·legant la seva falta d'arrelament a Espanya. El periodista és acusat d'insultar el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, en un article publicat a la revista turca 'Odak Dergisi'. També se l'acusa de "vincles terroristes" amb el grup il·legal d'extrema esquerra Partit-Front Revolucionari d'Alliberament Popular (DHKP-C), per dos textos publicats a la mateixa revista.