Corea del Nord posposa l'atac a Guam

Baixa el suflé nord-coreà. L’atac a la base de Guam anunciat com a imminent la setmana passada depèn ara de com es portin els nord-americans. L’acostumat amaniment de vituperis en l’anunci matutí de Kim Jong-un no altera la substància: potser ha arribat el moment de deixar de sembrar tensió i recollir ja els fruits. Corea del Nord acumula dècades sublimant aquesta estratègia. El món s’hauria salvat una altra vegada d’una guerra termonuclear en l’últim minut.

Corea del Nord havia anunciat a bombo i platerets la setmana passada que diumenge tindria preparats els quatre míssils Hwasong-12 per sobrevolar el Japó i caure a escassos 30 quilòmetres de la costa de la base militar nord-americana de Guam. Faltava només l’ordre del comandant en cap, Kim Jong-un, que semblava ansiós. Però ahir, després de comprovar que els míssils estaven en ordre, va aturar el pla. Va dir que esperarà una mica més per observar «les idiotes i estúpides conductes dels ianquis», segons va informar l’agència oficial KCNA.

Kim Jong-un va demanar seny a Washington a la manera nord-coreana. «Els EUA, que han sigut els primers a portar armament nuclear a prop del nostre país, han de ser els primers a prendre la decisió correcta i mostrar accions que revelin la seva voluntat de rebaixar la tensió», va dir. Tampoc va descuidar l’audiència interna, que podria interpretar la suspensió com un acovardiment.

AMENACES I DISTENSIÓ / El pla, va explicar, proporcionaria «el més deliciós moment històric quan els míssils Hwasong aixafin les tràquees dels ianquis i els clavin les dagues al coll». No es gestionen cíclicament crisis nuclears sense la ciència per col·locar en un mateix discurs les amenaces més inflamades i subtils invitacions a la distensió.

Washington va fer cara de pòquer. El secretari d’Estat, Rex Tillerson, només va comentar que el seu Govern segueix «interessat» en un eventual diàleg amb Corea del Nord, però que això depèn del líder nord-coreà.

El moment aconsella una pausa. Cap país desitja la guerra menys que Corea del Nord. Enfrontar-se als Estats Units seria suïcida en la seva estratègia de salvar la pell sigui com sigui. El risc resideix en un error de càlcul que desencadenés el conflicte. I quatre projectils sobrevolant el Japó i caient a desenes de quilòmetres de sòl nord-americà semblen un risc desmesurat si atenem a l’escassa fiabilitat dels míssils nord-coreans.

El perill encara és mes gran després que James Mattis, secretari de Defensa dels EUA, aclarís que aquests míssils «podrien provocar una guerra ràpidament». Va afegir que sabria en qüestió de minuts si els projectils es dirigeixen cap a Guam, on resideixen 7.000 soldats nord-americans amb les seves famílies. Mattis va traçar la línia vermella darrere la qual espera la guerra: «Defensarem el nostre país de qualsevol atac, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc».

És previsible que la península disfruti d’una certa calma fins a final de mes. Corea del Sud i els EUA tenen planejades llavors les seves massives maniobres militars conjuntes que cada any descomponen Pyongyang. Tenen un esperit defensiu, sostenen Washington i Seül, però Corea del Nord les veu com un assaig d’invasió. Els aliats van ignorar anys enrere la proposta nord-coreana de suspendre-les a canvi del cessament de llançaments de míssils. A aquestes maniobres probablement es refereix Kim Jong-un quan parla d’examinar el comportament dels EUA.

CONTENCIÓ DE SEÜL / La favorable jornada va ser apuntalada al sud del paral·lel 38. El president Moon Jae-in es va esforçar a embridar l’ardor guerrer americà. «Les accions militars a la península només poden ser decidides per Corea del Sud i ningú més pot decidir-les sense el seu consentiment», va dir. Seül, va afegir, usarà totes les vies per evitar la guerra.

Notícies relacionades

Les raons del repte nuclear

Corea del Nord anuncia que l'atac a Guam és qüestió de dies

Entre les millors notícies de la península en els últims anys hi ha la recent elecció de Moon, defensor de la política de contenció i paciència que a principis de segle va permetre el període més pacífic. El diari xinès Global Times li demanava ahir que exerceixi d’«amortidor» davant EUA perquè la seva influència és més gran que la de Pequín sobre Corea del Nord.

Entre els aliats dels Estats Units hi ha el temor que Donald Trump els sacrifiqui per salvaguardar el seu territori. El senador republicà Lindsay Graham va revelar que el president li havia dit que «si n’han de morir milers, que morin allà».