Anar al contingut

Corea del Nord es queda sense el seu amic xinès

Pequín dona poca importància al tractat que l'obliga a l'auxili militar en cas d'atac i la premsa oficial assegura que la Xina es mantindrà neutral si Pyongyang comença el conflicte

Adrián Foncillas

zentauroepp1821975 north korean leader kim jong il right shakes hands with fo170811184553

HU HAIXIN

Un conflicte mesuraria la salut de l’eix Xina-Corea del Nord. Durant dècades es va parlar del «vincle de sang» nascut en la guerra de Corea (1950-1953). La Xina va enviar un milió de soldats perquè Kim Il-sung conservés el control a la meitat septentrional de la península. La guerra li va costar 180.000 morts a la Xina. Mao, que hi va perdre un fill, va qualificar les relacions amb Corea del Nord de tan pròximes com «les dents als llavis».
Aquesta afinitat va estimular el tractat del 1961 que obliga a l’auxili militar «amb tots els mitjans disponibles» en cas que un sigui atacat. ¿Empenyeria aquell vincle germinal i el tractat vigent la Xina a tornar a salvar la cara a Corea del Nord davant els Estats Units? No és probable.
El tractat sempre va ser interpretat per la Xina més com un avís a Washington i Seül dels perills de pretendre unificar la península que com un compromís de col·laboració. Una clàusula obliga a no amenaçar la pau mundial, així que a Pequín no li costaria gaire de trencar-lo. «La Xina estarà molt poc interessada a lluitar per Corea del Nord si creu que ha sigut aquesta la que ha iniciat el conflicte militar. El tractat és vàlid en teoria, però Pequín s’esforça a disminuir la seva importància», assegura Tong Zhao, expert en seguretat del Centre Carnegie-Tsinghua.
La confirmació va arribar ahir a la premsa oficial. Un editorial del  Global Times va afirmar que Pyongyang estarà sola si desencadena la guerra. «La Xina ha d’aclarir que si Corea del Nord llança míssils que amenacen territori nord-americà i els Estats Units contraataquen, la Xina es mantindrà neutral». En canvi, «si Washington o Seül intenten enderrocar el règim de Pyongyang o canviar l’statu quo de la península, Xina ho impedirà». Pequín, en resum, s’enfrontarà a qui comenci un conflicte nuclear al seu pati del darrere.

Exabruptes nord-coreans

La memòria d’aquella llunyana guerra ha quedat enterrada sota els nombrosos exabruptes nord-coreans. Pyongyang ha ignorat durant anys les súpliques xineses perquè tornés a la taula de negociacions i aturés el seu programa nuclear. Corea del Nord ja va desatendre anys enrere la cortesia d’avisar hores abans Pequín dels llançaments de míssils i els últims temps els programa per arruïnar tot acte internacional que organitzi la Xina. És sabut l’odi del president xinès, Xi Jinping, a Kim Jong-un. En el seu lustre de govern ha parlat amb desenes de líders i no ha donat audiència al nord-coreà. El seu pare, Kim Jong-il, va anar set cops a Pequín tot i la seva aversió a viatjar.
N’hi ha prou d’una lectura de les respectives premses nacionals per captar l’hostilitat. La xinesa ha alertat Pyongyang que va sense remei cap a la destrucció si no canvia de rumb. La nord-coreana ha repetit que «no mendicarà» el suport xinès, ha criticat Pequín per «ballar al so dels EUA» després de recolzar les sancions econòmiques a l’ONU i li ha recordat que també està a l’abast els seus míssils.
Aquestes notòries diferències no impedeixen l’acte reflex d’exigir explicacions a la Xina després de cada desafiament nord-coreà. Tampoc importa que els experts fa anys que repeteixin que la influència de Pequín sobre Pyongyang és nul·la. El complexíssim problema nord-coreà és per a l’opinió pública i dirigents com Trump un afer que la Xina resoldria demà si volgués. Aquella metàfora bucal maoista segueix gravada a sang i foc en la psique global encara que Corea del Nord camini sola. 

0 Comentaris