L'ONU acusa la policia veneçolana de «tortures» i abús de la força

L’ONU va fer públic ahir un informe en què acusa les forces de seguretat veneçolanes de ser les responsables de la mort de desenes de manifestants en les protestes que es porten a terme des de l’abril contra el Govern de Nicolás Maduro. L’informe, donat a conèixer a Ginebra, seu de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, xifra en 5.051 els detinguts de «forma arbitrària» al llarg d’aquests mesos, mil dels quals encara estan sota arrest, i parla de «tractes cruels, inhumans o degradants als detinguts. El text afirma que hi ha hagut un «ús generalitzat de la força excessiva» i que «en alguns casos s’ha fet servir la tortura».

En un comunicat, el comissionat per als Drets Humans de l’organisme internacional, Zeid Raad al-Hussein, va avisar a més que «no hi ha indicis  que aquesta actuació canviï en el futur». «La responsabilitat de les violacions dels drets humans correspon als més alts nivells del Govern», va afegir.

El document s’ha elaborat a partir d’entrevistes realitzades a distància –des de Ginebra i Panamà, ja que el Govern no en va autoritzar els autors a entrar al país– a 135 persones que han sigut testimonis de la repressió. Les persones que van participar en la investigació esmenten, com a exemples de maltractaments i tortures, els cops amb cascos i porres mentre els detinguts estaven emmanillats, la pràctica de penjar dels canells els arrestats durant molt temps i les descàrregues elèctriques.

"Solució política i pactada"

La portaveu de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU,  Ravina Shamdasani, va afirmar que «les forces de seguretat són responsables almenys de 46 morts, mentre que els grups armats progovernamentals, denominats col·lectius armats (paramilitars), serien responsables de 27 morts». Preguntada sobre els responsables de la resta de morts, fins a 120 des de l’abril, Shamdasani es va limitar a dir que «encara no és clar qui les he perpetrat».

L’informe va coincidir amb un comunicat del secretari general de l’ONU, el portuguès António Guterres, en què mostra la seva preocupació per «l’escalada de tensió» al país caribeny i una vegada més fa una crida a una «solució basada en el diàleg i el compromís».

Mentrestant, ahir la Guàrdia Nacional Bolivariana, que custodia el Palau Legislatiu veneçolà, va impedir l’entrada als diputats opositors, després que els oficialistes constituents entressin per la força per prendre el control de la seu, fins ara en mans de l’antichavisme. Ahir també es va informar de la condemna a 15 mesos de presó de l’opositor Ramón Muchacho, alcalde del municipi de Chacao, al districte metropolità de Caracas, acusat de no impedir les manifestacions a la seva zona. «Se’ns condemna per fer el nostre treball, per garantir el legítim dret a la protesta pacífica i a l’exercici dels drets civils i polítics», va escriure a les xarxes socials.

Todo el peso de la injusticia revolucionaria ha caído sobre mi y sobre Chacao. Se nos condena por luchar por un Cambio en Venezuela! pic.twitter.com/tu0XwlE96T

— RAMÓN MUCHACHO (@ramonmuchacho) 8 de agosto de 2017

L’oposició manté el pols al carrer, encara que hi ha mostres de cert cansament i de certa divisió en l’opositora Taula d’Unitat Nacional (MUD), on estan representats un gran nombre de partits. Fins ara, Maduro s’ha sortit amb la seva. Ha aconseguit esquivar amb èxit el referèndum revocatori i celebrar la consulta per formar l’Assemblea Nacional Constituent (ANC), que ja treballa per redactar una nova Constitució.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El debat entre els opositors se centra ara en l’estratègia que cal seguir per continuar pressionant el Govern. Al desembre estan previstes les eleccions a governadors i a la MUD hi ha divergències sobre si participar en els comicis o boicotejar-los, després d’haver qualificat de «frau» les eleccions a la Constituent.   

Assalt frustrat

El frustrat assalt de diumenge passat a una caserna de la ciutat de Valencia, protagonitzat per tot just una vintena de militars i civils, no és un indicador suficient per especular amb una possible divisió dins de l’Exèrcit, encara que els experts no descarten que pugui ser l’inici de certa resistència armada.