Londres haurà de seguir pagant a la UE després de la seva sortida

El Govern del Regne Unit haurà de seguir pagant a la Unió Europea (UE) per programes a llarg termini almenys fins al 2020, encara que el 'brexit' es produeixi el 2019, segons ha declarat el comissari europeu de Pressupost, Günther Oettinger, al diari alemany Bild. Oettinger calcula que la marxa del Regne Unit -contribuent net a les arques comunitàries– deixarà a la UE un forat anual d’entre 10.000 i 12.000 milions d’euros, que s’hauran de cobrir amb més aportacions d’altres països, entre ells Alemanya.

Però l’import que haurà d’abonar el Govern britànic amenaça amb ser una font de conflicte. De fet, l’anomenada factura de sortida és un dels primers temes de l’agenda negociadora del 'brexit' i també un dels més polèmics. 

Discrepància en les xifres

Segons publicava diumenge el diari britànic 'The Sunday Telegraph', Londres està disposat a pagar 36.000 milions de lliures (40.000 milions d’euros) per fer front als compromisos adquirits abans d’iniciar el procés del 'brexit'. Però la UE li exigeix molt més, entre 60.000 i 100.000 milions, segons el rotatiu britànic.

«Sabem que l’actual posició de la UE està en els 60.000 milions d’euros, encara que el seu verdader límit són 50.000 milions. El nostre està més a prop dels 30.000 milions, però podem arribar a un terreny comú en els 40.000 milions», van subratllar fonts de l’Executiu britànic al rotatiu. Segons les mateixes fonts, el Govern només posarà una xifra sobre la taula quan Brussel·les es comprometi a negociar el futur tractat comercial.

La informació del 'Telegraph', no obstant, va ser desmentida ahir per un portaveu del Govern britànic, en absència de la primera ministra, Theresa May, que està disfrutant de les vacances estivals. «La primera ministra va deixar clar a l’activar l’article 50 que el Regne Unit i la UE han de negociar un acord tant dels nostres drets com de les nostres obligacions com a Estat membre de la UE, però pel que fa a aquella xifra, no la reconec», va dir el portaveu governamental.

El Regne Unit té menys de dos anys per negociar els termes de la seva sortida de la UE, un complex procés sense precedents que suposa redefinir més de 40 anys de llaços jurídics, econòmics i polítics. Les primeres rondes de converses han sigut decebedores. El diàleg ofi­cial sobre la condicions va començar formalment el 20 de juny i ja s’han celebrat dues rondes gairebé sense avanços, en bona part per la divisió del Govern britànic entre partidaris de la línia dura i els més moderats.

Ni un sol cèntim 

Notícies relacionades

El 'brexit' enfronta els ministres de May

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els euroescèptics en el si del partit conservador sostenen que el Regne Unit no ha de pagar ni un cèntim. Per a aquest sector, qualsevol acord que contempli cedir a les exigències de Brussel·les podria conduir a una rebel·lió dins dels tories. May, a més, ha perdut pes dins del partit després de perdre la majoria absoluta que tenia al Parlament en les eleccions legislatives celebrades el mes de juny passat.

Brussel·les manté que la futura relació bilateral no es començarà a abordar fins que no s’hagin aclarit qüestions com els drets dels ciutadans europeus i la frontera d’Irlanda. La UE espera acabar les negociacions la tardor del 2018, perquè totes les parts puguin firmar i ratificar abans de la data límit del 29 de març del 2019.