Alemanya es prepara per a una onada de ciberatacs russos

“Ha de quedar clar per a tothom que Rússia va interferir descaradament en les nostres eleccions». Així de clar va ser l’exdirector de la CIA John

Brennan el 23 de maig quan va confirmar la intervenció russa en uns comicis que van portar el magnat populista Donald Trump a la presidència dels Estats Units. A l’altre costat de l’Atlàntic, Alemanya vol evitar com sigui que aquestes paraules es repeteixin en alemany. Per a això, l’Executiu d’Angela Merkel ha treballat en la creació d’un software que eviti la ingerència del Kremlin en les eleccions del 24 de setembre.

«Hi ha una creixent evidència d’atacs perpetrats per influenciar en les eleccions i esperem un nou salt en ciberatacs abans del vot», va assegurar al juny Hans-Georg Maassen, cap dels serveis d’intel·ligència domèstics (BfV). Davant d’aquesta advertència, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) que presideix Merkel ha demanat una llei que permeti contraatacar i eliminar els servidors enemics.

Així, l’Agència de Seguretat Informàtica del Govern (BSI) ha contractat 180 experts per protegir el sistema de vot alemany d’intromissions externes. A l’abril, l’Exèrcit va anunciar la creació d’una unitat de ciberseguretat amb 12.000 soldats i 1.500 civils per protegir diverses infraestructures del país com centrals d’energia i hospitals. El Ministeri de Defensa alemany va assegurar que les seves xarxes han sigut atacades en més de 820.000 ocasions des de començament d’any.

Segons firmes japoneses i nord-americanes expertes en ciberseguretat, darrere d’aquests atacs hi hauria un complex grup d’espionatge cibernètic vinculat al Kremlin. Coneguts com Pawn Storm, Advanced Persistent Threat 28 o Fancy Bear, aquests hackers tindrien una relació directa amb la direcció de la intel·ligència militar russa, cosa que també han assenyalat antics membres del Govern dels EUA.

Malgrat que el president rus, Vladímir Putin, ha negat reiteradament que el seu Govern hagi participat en aquest tipus d’activitats, l’1 de juny no va descartar la possibilitat que aquests atacs poguessin haver sigut perpetrats per individus russos amb «mentalitat patriòtica».

A falta d’escassos dos mesos per a les eleccions federals, Merkel parteix amb un còmode avantatge davant  els socialdemòcrates (SPD) que li permetria seguir en el poder. Es tem que els esforços d’ingerència russa serveixin per reforçar el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), que lluita en les enquestes per ser la tercera força més votada, i que es tracti de captar els al voltant de 2,5 milions d’electors alemanys que parlen rus. Al febrer, la llavors líder d’AfD, Frauke Petry, es va reunir en secret a Moscou amb diputats russos pròxims a Putin com Vyacheslav Volodin, antic cap de gabinet del president.

Aquest suport del Kremlin a partits que intenten desestabilitzar l’ordre democràtic europeu a través de Pawn Storm s’ha repetit en altres països del continent. A França, el grup és el principal sospitós del ciberatac «massiu i organitzat» a l’equip electoral d’Emmanuel Macron i de la filtració de correus robats el dia abans de les eleccions. Els Països Baixos van optar per tornar al vot manual per evitar així el pirateig rus. Als EUA, el Partit Demòcrata també va patir atacs. Donald Trump, Marine Le Pen i Geert Wilders eren les seves apostes desestabilitzadores.

Llarg historial d’atacs

El temor de les autoritats respon a un llarg historial de ciberatacs. Entre els mesos de març i abril les fundacions Konrad Adenauer i Friedrich Ebert, els dos principals centres de pensament de conservadors i socialdemòcrates, van ser atacats pel grup de hackers amb la «possible intenció» d’arribar als partits, va assegurar l’expert en ciberseguretat nord-americana Feike Hacquebord al diari alemany Handelsblatt. En aquella ocasió no es van arribar a robar dades. Al novembre, un altre atac fallit va bloquejar un milió de connexions del servidor de Deutsche Telekom després d’intentar segrestar mòdems de tot el país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El pitjor cas es va viure el maig del 2015, quan en un potent ciberatac al Bundestag es van robar 16 gigabytes de dades, cosa que es calcula que serien més d’un milió de correus electrònics. L’atac va passar inadvertit més d’una setmana i va aconseguir infligir greus danys en l’estructura de la Cambra que representa els ciutadans de la màxima potència econòmica d’Europa.

Tota aquesta informació podria sortir a la llum per a les eleccions. «Estic bastant segur que al mes de setembre tornarem a veure aquells 16 gigabytes», va assegurar el diputat conservador Thomas Jarzombek. Encara que segons va apuntar la revista Bloomberg, els grans partits haurien acordat en secret no treure profit electoral de cap informació que pugui filtrar-se a última hora.