El 98% dels votants en la consulta opositora rebutgen la reforma de la Constitució de Maduro

El chavisme i l'oposició s'han sentit aquest diumenge guanyadors als carrers de Veneçuela. El 98,4% dels participants (6.387.854 persones) han rebutjat la formació de l'Assemblea Nacional Constituent que promou el president, Nicolás Maduro, per canviar la Constitució.

El rector de la Universitat Pedagògica Experimental Llibertador (UPEL), Raúl López, que forma part de la "comissió de garants" d'aquest plebiscit opositor, va dir que almenys el 98% dels participants va votar que sí que rebutja l'assemblea constituent. 

UN MORT I TRES FERITS

L'oficialisme va fer un simulacre previ a les eleccions que se celebraran el 30 de juliol per modificar la Constitució. L'oposició, una consulta simbòlica per mostrar el rebuig al president Nicolás Maduro. Cada part enfrontada va comminar l'altra a reconèixer la seva supremacia i la realitat mateixa. La jornada va acabar amb almenys un mort i tres ferits. Grups armats chavistes van sembrar el pànic a l'oest de Caracas i van obrir foc contra la multitud davant un centre de votació en el sector popular de Catia, un dels vells feus oficialistes a la capital, informa Efe.

El Govern va assegurar que l’exercici que havia organitzat havia sigut un èxit que servirà per dissuadir l’opositora Mesa d’Unitat Democràtica (MUD) de portar a terme més accions que el chavisme qualifica de colpistes. La MUD, per la seva banda, va afirmar que la consulta amb la qual es proposa mostrar al món el grau de rebuig social que provoca la figura de Maduro havia superat totes les expectatives de participació.

La divisió política que viu el país va tenir en la jornada electoral la màxima expressió en les consignes i els cants que va utilitzar cada  bàndol. «Sí que es pot» va ser l’elegit per l’oposició als centres de vot. «Vamos todos juntos al poder constituyente, porque esto es de la gente/ por eso me postulo/ para escribir la historia con la constituyente» va resultar el que van corejar més els seguidors de Maduro, una cançó de Jesús Rondón, conegut com a Chucho, una crida als chavistes perquè deixin de banda l’actual precarietat econòmica i s’imaginin un futur venturós amb la reforma de la Carta Magna.

LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA  

El diari veneçolà El Universal va definir la jornada com «El dia de la llibertat de consciència». En la seva consulta, la MUD  va posar a prova la seva capacitat de mobilització –especialment a Caracas– al cap de tres mesos d’haver iniciat una protesta contra Maduro per forçar una sortida electoral a la crisi del país. La votació de l’oposició es va portar a terme en 2.000 centres (places, parcs, esglésies, pistes i escoles privades) a dins i fora del país.

Els veneçolans afins a la MUD van haver d’optar per «sí» o «no» a tres preguntes: la primera sobre si avala l’acord o rebutja la realització de la Constituent. La segona estava relacionada amb el paper de les Forces Armades (¿han de respectar el text fonamental o han de ser una baula del Govern?) i, l’última, sobre la necessitat de celebrar eleccions. «Hem demostrat al món que el poble veneçolà és l’amo de la seva història», va dir el president de l’Assemblea Nacional (AN), l’opositor Julio Borges. Freddy Guevara, un dels dirigents més radicalitzats de la MUD, va afirmar que la participació havia sigut sorprenent «malgrat el sabotatge».

Henrique Capriles, excandidat presidencial i governador de l’estat de Miranda, va assenyalar que si Maduro tingués assessors assenyats «li dirien que evités caure a la paperera de la història» i, després de la consulta, suspengués la Constituent. «No només l’oposició ha participat en la consulta. També hi ha hagut fills, dones i mares de militars i això ho han de veure a les casernes. El chavisme no és majoria avui al nostre país. Veneçuela ja no es divideix com abans entre chavistes i antichavistes».

L’expresident colombià, el conservador Andrés Pastrana, que va viatjar a Caracas com a observador de la consulta de l’oposició, va valorar que Maduro ha d’entendre que «se li ha dit no». Pastrana va afirmar que la consulta, realitzada a l’empara d’un article de la Constitució feta el 1999 a imatge i semblança d’Hugo Chávez, és de caràcter vinculant. Molt diferent es va expressar la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Tibisay Lucena, que va demanar a la MUD que no generi «falses expectatives» entre els seus seguidors perquè l’«activitat política», com va qualificar la consulta de l’oposició, «no té cap conseqüència jurídica en la ciutadania».

Com a resposta a la convocatòria de la MUD i per evitar deixar aquesta jornada només a l’oposició, el Govern es va veure obligat a convocar, paral·lelament, el simulacre electoral de la constituent per establir una mena de contrapès polític. El ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, va dir que «el país va participar optimista» en l’exercici del vot.

UN PAÍS PARTIT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Les màquines electorals van funcionar a ple rendiment, tot i que, a diferència del que passarà el 30 de juliol, no es van emetre paperetes. El cap de campanya de la Constituent, Jorge Rodríguez, va qualificar de «marea humana» per la pau i el diàleg els veneçolans que van participar en l’assaig electoral del Govern. Pel vicepresident, Tareck el Aissami, «si el simulacre ha sigut així, imaginin-se el que seran els comicis de final de mes. Ha sigut el missatge d’un poble que rebutja l’agenda violenta». Diosdado Cabello, número dos del chavisme, va afegir que el simulacre va ser una «posada a prova» d’aquesta força i va advertir la MUD que «davant de qualsevol situació adversa, qualsevol cosa, els hem passat per sobre».

Els mitjans de comunicació anti-Maduro van mostrar només els participants de la consulta. La televisió oficialista va funcionar a la inversa: només van ser visibles els defensors de Maduro . Tot es divideix en dos i sembla irreconciliable. Des del Vaticà, el papa Francesc va renovar les seves oracions per l’«estimada» Veneçuela, però a Caracas no hi arriben tots els seus precs.