"Una guerra amb Corea del Nord seria la més destructiva de la història"

Corea del Nord aquesta setmana ha aconseguit llançar per primera vegada amb èxit un míssil balístic intercontinental, capaç d’arribar als Estats Units. La proesa ha disparat les alarmes a Washington, Seül i Tòquio. Aquest escenari podria generar una guerra nuclear, segons afirma Shea Cotton, investigador del Centre d’Estudis de No Proliferació James Martin, a la universitat de Monterey (EUA).

–¿Ha canviat les regles del joc el míssil que Corea del Nord va llançar dimarts?

–Segur, tot i que no és cap sorpresa que hagi passat. Corea del Nord ha estat anys treballant per arribar a aquest punt, i els últims 18 mesos ha pitjat l’accelerador. Per als EUA és un canvi molt important. Des del 2006, quan Corea del Nord es va convertir en una potència nuclear, l’objectiu de la política exterior nord-americana ha sigut impedir que desenvolupés un míssil intercontinental. Ara es pot dir que ha fracassat.

–El míssil seria capaç d’arribar a Alaska…

–El míssil es va llançar cap amunt, gairebé en vertical, perquè no travessés el territori de cap dels seus veïns. Estem intentant calcular fins on arribaria si el llancen tan lluny com poden, però la majoria de les estimacions posen Alaska còmodament a l’abast. Tampoc sabem si el van provar al màxim o si en van restringir la trajectòria expressament. És possible que pugui arribar més lluny del que ens pensem ara.

–L’important a més és que el míssil fos capaç de tornar a entrar a l’atmosfera sense explotar, ¿oi?

–Sempre hi ha hagut dubtes que Pyongyang fos capaç d’acoblar un vehicle de reentrada, alguna cosa per contenir i assegurar els caps nuclears mentre entren a l’atmosfera sense cremar-se. Al disparar cap amunt el míssil, va baixar a una velocitat extraordinària i va quedar sotmès a circumstàncies extremes, però va aconseguir superar la prova. De manera, que tot fa pensar que si s’hagués llançat contra els EUA, hauria funcionat.

–Els Estats Units estan amenaçant de fer servir la força militar. ¿Quina capacitat té Corea del Nord per respondre en un atac contra els seus veïns?

–Una guerra a la península coreana seria la més destructiva de la història. Corea del Nord és una potència nuclear des de fa uns quants anys i, malgrat que és ara quan han aconseguit dominar la tecnologia per arribar als Estats Units, tenen des de fa anys míssils per atacar la resta de la regió. Podrien llançar bombes nuclears contra les bases dels Estats Units al Japó o sobre qualsevol punt de Corea del Sud. A més a més, tenen milers de peces d’artilleria capaces d’arribar a Seül, on viu gairebé la meitat de la població sud-coreana. Només amb l’artilleria, Pyongyang podria devastar la ciutat. Les opcions militars són entre dolentes i apocalíptiques.

–¿Ja dominen la tecnologia per acoblar caps nuclears i llançar-los sobre els seus veïns en míssils de curt i mitjà abast?

–Sí, probablement ho podrien fer. Corea del Nord ha portat a terme cinc assajos nuclears i hi ha prou informació a fora per pensar que segurament han aconseguit miniaturitzar prou les ogives nuclears perquè les pugui transportar un míssil. Els míssils més fiables del seu arsenal són els balístics de curt i mitjà abast, capaços d’arribar a Corea del Sud i el Japó. I encara que fallen en un 10-20% d’ocasions, és un grau d’efectivitat inacceptable per als Estats Units i els seus aliats. Només necessiten que en funcionin un o dos, armats amb caps nuclears, per causar una devastació inimaginable.

–Si l’opció militar no és realista, ¿què es podria fer per resoldre la crisi?

–Ni els Estats Units ni Corea del Sud tenen gaires cartes per negociar. Corea del Nord té molt present què va passar a la Líbia de Gaddafi. L’any 2003 va abandonar el seu programa. Però ja veus què va passar a la Primavera Àrab. Una part del país es va aixecar en armes, Occident va imposar una zona d’exclusió aèria i Gaddafi va acabar assassinat per una multitud. Tot això és precisament el que està intentant evitar Corea del Nord. No entregaran les seves armes nuclears, ja van veure què li va passar a l’últim que ho va fer, i n’han après.

Notícies relacionades

Corea del Nord anuncia l'"èxit" del llançament del seu primer míssil intercontinental, capaç d'arribar a Alaska

Llarga vida a l’OTAN

–¿I doncs?

–El que queda és negociar una congelació del programa nuclear, però arribats a aquest punt, Corea del Nord ja té pràcticament tot el que vol. Potser l’únic que els falta és un míssil que pugui arribar a qualsevol lloc dels EUA. Un eventual acord no seria gaire acceptable als EUA.