Corea del Nord anuncia l'"èxit" del llançament del seu primer míssil intercontinental, capaç d'arribar a Alaska

Kim Jong-un ho va anunciar i Donald Trump va prometre evitar-ho. La primera prova d’un míssil de llarg abast, o ICBM, certifica la victòria de Pyongyang, aguditza l’amenaça nord-coreana sobre territori nord-americà i aconsella molta diplomàcia perquè la regió no acabi al precipici. Trump només pot embeinar-se les amenaces o respondre al desafiament. La primera opció arruïnaria la seva reputació d’home dur, mentre que la segona abocaria a un drama de magnituds inimaginables.

De moment, el secretari d'Estat dels EUA, Rex Tillerson, va insistir aquest dimarts en la necessitat d'una "acció global" per aturar l'"amenaça mundial" que suposa el desenvolupament del programa nuclear de Corea del Nord, després del llançament exitós d'un míssil balístic intercontinental per part de Pyongyang.

"Es requereix una acció global per aturar una amenaça global". Tillerson va reiterar que "totes les nacions han de demostrar públicament a Corea del Nord que hi ha conseqüències en la seva recerca d'armes nuclears". "Tenim la intenció de portar l'acció provocadora de Corea del Nord davant el Consell de Seguretat de l'ONU i promulgar mesures més fortes per responsabilitzar-ne" el règim nord-coreà, va afegir el cap de la diplomàcia nord-americana.

"Nosaltres, amb altres països, hem deixat clar que no acceptarem mai una Corea del Nord amb armes nuclears. El president [dels EUA, Donald Trump] i el seu equip de seguretat nacional segueixen avaluant la situació en estreta coordinació amb els nostres aliats i socis", va sentenciar.

RÈCORD DE DISTÀNCIA DE VOL

El míssil Hwasong-14 llançat ahir a les 9.40 (hora local) va pujar fins als 2.802 quilòmetres i va cobrir una distància de 933 quilòmetres durant els 37 minuts de vol abans d’enfonsar-se en aigües japoneses. Són xifres de Pyongyang que s’acosten als càlculs de Seül i Tòquio. Supera en altura, longitud i temps de vol qualsevol míssil anterior.

El líder suprem nord-coreà, Kim Jong-un, va supervisar un llançament que, segons la TV nord-coreana, converteix l’empobrit país en un «Estat amb una poderosa força nuclear i amb un míssil que pot atacar qualsevol punt del planeta».

ARRIBAR A TERRITORI NORD-AMERICÀ

Els dubtes havien sorgit després del triomfal anunci, perquè la carrera nuclear recomana molt escepticisme. No és rar que Pyongyang clami avanços que els científics neguen o exhibeixi míssils de cartró pedra en desfilades. L’Exèrcit nord-americà, de fet, havia parlat d’un míssil d’abast mitjà; però les dades l’empenyen sens dubte a la categoria d’ICBM.

Si el míssil modifiqués aquesta anormal trajectòria bombada per l’horitzontal arribaria als 6.700 quilòmetres, assenyala al seu blog David Wright, codirector de l’Associació de Científics Conscienciats. N’hi prou per atacar Alaska, però res per sota.

El míssil s’afegeix als últims avanços del programa nuclear nord-coreà: nous ICBM, míssils llançats des de submarins per dificultar-ne la detecció, escuts protectors de l’ogiva, projectils amb combustible sòlid… Alguns experts parlen del 2016 com de l’any en què Corea del Nord va consumar el gran salt endavant, però també alerten que el camí encara és llarg i pedregós.

LES PRESSIONS I LA PUNTERIA

Traslladar una bomba nuclear a l’altre costat del planeta requereix dos elements: per una banda, una ogiva reduïda fins als 60 centímetres de diàmetre i 700 quilos, i per una altra, un ICBM protegit contra les vibracions de l’enlairament i la calor de la reentrada en l’atmosfera i que a més a més encerti en el blanc. No hi ha proves d’avanços en aquests camps que recolzin l’entusiasme propagandístic. Kim Jong-un es va fer fotografiar l’any passat al costat d’una presumpta ogiva amb aspecte de bola de discoteca i no va convèncer ningú.

«Les pressions que suporta un vehicle en la reentrada són extremes i gens fàcils de solucionar», assenyala Markus Schiller, expert en la carrera armamentista nord-coreana. «I la punteria només la pots perfeccionar després de llançar diversos míssils i veure on han caigut», afegeix.

El propòsit d’arribar als EUA amb un míssil atòmic és encara molt llunyà, però el llançament ha aconseguit dues coses: que Kim Jong-un venci el repte plantejat per Donald Trump i que certifiqui el domini escènic nord-coreà. El míssil coincideix amb el Dia de la Independència dels EUA i col·loca Trump en una situació delicada per l’evident fracàs polític. Corea del Nord ha sigut una pedra a la sabata nord-americana durant set dècades, però la tensió no havia arribat mai a aquest punt ni el seu territori havia estat a l’abast.

TRUMP, EN LA SEVA LÍNIA

Notícies relacionades

¿Què és un míssil balístic intercontinental? ¿Per què és l'arma humana més temuda?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Pretendre que Corea del Nord accedeixi a desarmar-se mentre s’aireja la possibilitat d’un atac preventiu és ingenu. També ho és encomanar a la Xina la solució del conflicte, quan els experts han repetit durant anys que la seva influència sobre Pyongyang és nul·la. La complexitat del problema nord-coreà requereix estratègies més elaborades, que podrien incloure les reunions bilaterals que Barack Obama també va rebutjar. Davant la sortida a escena del primer ICBM, Trump s’ha limitat a preguntar-se a Twitter si Kimg Jong-un no té res millor a fer amb la seva vida, i insistir que li sembla «difícil de creure» que Corea del Sud i el Japó estiguin aguantant aquestes provocacions i que «potser la Xina reaccionarà i acabarà d’una vegada amb tot això».

North Korea has just launched another missile. Does this guy have anything better to do with his life? Hard to believe that South Korea.....

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 4 de julio de 2017

....and Japan will put up with this much longer. Perhaps China will put a heavy move on North Korea and end this nonsense once and for all!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 4 de julio de 2017

Corea del Nord ha reclamat els focus la vigília de la reunió del G-20 a Hamburg i poc després que Trump es reunís a Washington amb el nou president sud-coreà, Moon Jae-in. Tots dos van acordar mantenir les mesures de pressió sobre Pyongyang, però sense desatendre el diàleg. Trump també ha conversat aquesta setmana per telèfon amb els seus homòlegs xinès, Xi Jinping, i japonès, Shinzo Abe, per tractar un problema que amenaça d’escapar-se-li de les mans. Pequín va alertar ahir que la situació esclatarà algun dia si els protagonistes s’entossudeixen a fer pujar la tensió.